Avui 16/11/02
Joaquim Elcacho
Catalunya va ser la comunitat capdavantera en la implantació de l'energia eòlica a l'Estat espanyol, amb la inauguració el 1984 del primer grup d'aerogeneradors. Divuit anys després, tot i disposar de coneixements, tecnologia i primera matèria (zones amb vent), ocupa una modesta posició a la part baixa de la classificació. "Si hem arribat a la situació actual ha estat culpa de tothom. D'una banda per facilitar la inscripció de projectes inviables o amb un impacte ambiental excessiu i, de l'altra, perquè determinades plataformes s'han enrocat massa en la suposada protecció del territori", explica Josep Maria Ruiz Baqué, delegat a Catalunya de l'Associació de Professionals del Medi Ambient (Aproma), organitzadora de les jornades L'Energia Eòlica a Catalunya, Balanç i Perspectives (5 i 6 de novembre).
Albert Mitjà, director general d'Energia, considera que "Catalunya ha perdut anys molt bons per a la implantació de l'energia eòlica" i avalua en "600 megawatts la potència en energia eòlica que s'ha deixat d'instal·lar" pel conflicte creat arran del rebuig al primer projecte de mapa eòlic. Mitjà ha lamentat que a les jornades celebrades a Barcelona no hi hagin participat "els grups polítics que d'una banda reivindiquen les energies renovables per reduir la depedència nuclear i les emissions contamiants, i al mateix temps posen bastons a les rodes".
El director general de l'Energia ha explicat a l'AVUI que, un cop aprovat el nou mapa eòlic, "i després del debat amb el territori", el govern "ha d'actuar ara amb contundència per tirar endavant el màxim de parcs eòlics possibles, perquè tot el que no es produexi amb energia eòlica, s'haurà de fer amb fonts contaminants".
Dels projectes eòlics presentats fins ara, Mitjà considera que "una trentena són viables, d'acord amb els condicionants del nou mapa eòlic, i entre 10 i 15 es troben en fase avançada d'aprovació". L'objectiu immediat, segons el director general, és que al primer semestre del 2003 es comencin a construir "un mínim de 4 o 5 parcs eòlics, encara que l'ideal seria de 7 a 8".
Crítiques i contracrítiques
Roser Vernet, de la Plataforma per a la Defensa del Patrimoni Natural del Priorat, va explicar a les jornades celebrades a Barcelona que els problemes més importants plantejats pel mapa eòlic "continuen sent" l'impacte sobre el paisatge i la concentració de projectes en les comarques de Tarragona. En el mateix sentit, Agustí Masip, tinent d'alcalde de Cultura de l'Ajuntament de Falset i conseller del Consell Comarcal del Priorat, va criticar que "el 90% dels projectes eòlics presentats fins al 2000 afectaven les comarques del sud de Catalunya". Masip i Vernet també van coincidir a reclamar que es respecti l'anomenat Acord del Priorat (aprovat per grups polítics i entitats comarcals el juny del 2001). Segons aquest acord, "la comarca del Priorat ja contribueix a l'aportació d'energia a partir de l'aprofitament eòlic amb la central més gran de Catalunya i, com a molt, pot assumir dues centrals més d'un màxim de 50 aerogeneradors en el seu territori".
Les crítiques i reticències expressades per aquests dos portaveus van ser contestades, entre d'altres, pels grups ecologistes que consideren que l'energia eòlica és l'alternativa més viable a les fonts clàssiques i contaminants.
Les jornades també han servit per presentar algunes de les experiències en altres països, conèixer el treball de les empreses del sector i mostrar la viabilitat econòmica d'aquest aprofitament energètic.
Acabades les jornades, el delegat d'Aproma, Josep Maria Ruiz, considera que s'ha posat en evidència que, tot i l'aprovació del nou mapa eòlic, el futur d'aquesta energia renovable a Catalunya "continua sent complicat, perquè es mantenen reticències entre alguns dels agents afectats". Ruiz apunta que, sobretot després d'escoltar els experts a les jornades, caldria que a Catalunya "tiressin endavant de forma més o menys immediata els projectes menys problemàtics, encara que no fossin els més rendibles comercialment". "Quan es pugui veure sobre el terreny com es construeixen i com es gestionen aquests parcs, potser es podrà avançar de forma més positiva en l'aprofitament d'aquest important recurs energètic no contaminant", va concloure el delegat d'Aproma.