Avui 12/07/03
L'energia eòlica està en disposició de ser la primera font d'energia mundial. Segons l'informe conjunt 'Vent Força 12', el potencial mundial de generació per vent -suposant que només es pugui disposar del 10% de la superfície terrestre del planeta per desenvolupar-lo- és el doble de la demanda mundial d'electricitat prevista per al 2020.
Lester R. Brown, Earth Policy Institute
El 1991, el departament d'Energia dels Estats Units va fer un inventari nacional dels recursos eòlics i els resultats van sorprendre el món sencer: els tres Estats més rics en vent -Dakota del Nord, Kansas i Texas- tenien prou energia eòlica aprofitable per satisfer les necessitats elèctriques de tot el país. Actualment, segons l'estudi d'un equip d'enginyers de Stanford, el potencial de l'energia eòlica és molt més gran que l'estimat el 1991. Els avenços en el disseny dels aerogeneradors d'ençà del 1991 han aconseguit que les turbines funcionin a velocitats del vent més lentes, aprofitin més energia del vent i l'agafin a alçades més grans. Aquests avenços han augmentat espectacularment el recurs eòlic aprofitable. Si hi afegim les últimes valoracions optimistes del potencial eòlic de mar endins, es fa evident la gran magnitud del recurs eòlic. L'energia eòlica no tan sols pot satisfer totes les necessitats elèctriques dels EUA, sinó totes les necessitats energètiques del país.
Necessitats del 2020
En una valoració conjunta dels recursos eòlics mundials anomenada Vent Força 12, l'Associació Europea de l'Energia Eòlica i Greenpeace van arribar a la conclusió que el potencial mundial de generació de vent -suposant que només es pugui disposar del 10% de la superfície terrestre- és el doble de la demanda mundial d'electricitat prevista per al 2020. Es podria fer servir una part molt més gran de superfície terrestre per generar energia eòlica en regions riques en vent i escassament poblades, com ara les grans planes d'Amèrica del Nord, el nord-est de la Xina, la Sibèria oriental i la Patagònia argentina. Si hi afegim l'enorme potencial marítim, sembla factible que l'energia eòlica pugui satisfer no tan sols les necessitats elèctriques mundials, sinó també fins i tot les necessitats energètiques totals.
Durant l'última dècada, el vent ha estat la font d'energia que ha crescut més ràpidament. Ha passat dels 4.800 megawatts de capacitat generadora el 1995 a 31.100 megawatts el 2002, és a dir, gairebé s'ha multiplicat per sis. Arreu del món, els aerogeneradors proporcionen ara per ara prou electricitat per satisfer les necessitats residencials de 40 milions d'europeus. El vent gaudeix de l'acceptació del públic perquè és abundant, barat, inesgotable, està molt repartit, no altera el clima i és net, uns atributs que no pot igualar cap altra font d'energia. El cost de l'electricitat generada pel vent ha caigut dels 38 cèntims de dòlar per kilowatt-hora a principis de la dècada de 1980 a aproximadament 4 cèntims per kilowatt-hora avui dia als emplaçaments eòlics de primer ordre. Alguns d'aquests han signat fa poc contractes de subministrament a llarg termini amb els EUA i el Regne Unit i proporcionen electricitat a 3 cèntims el kilowatt-hora.