Avui 01/06/02
La gestió dels residus sòlids és un problema que afecta totes les grans ciutats i que s'agreuja amb l'èxit dels productes d'un sol ús. L'única solució viable, encara que continuï sent parcial, és la reducció de deixalles i l'impuls definitiu del reciclatge
Lester R. Brown
Què s'ha de fer amb les 11.000 tones d'escombraries que la ciutat de Nova York produeix cada dia? Aquesta pregunta ha tornat a sorgir, aquesta vegada amb el pressupost de l'alcalde Michael Bloomberg, que proposa aturar el reciclatge de metall, vidre i plàstic per estalviar diners. Per desgràcia, si aquesta mesura s'aprovés, s'hauria d'eliminar més escombraries, quan l'objectiu hauria de ser el contrari.
El problema de les escombraries de la ciutat té tres vessants. És un problema econòmic, una amenaça ambiental i un possible malson per a les relacions públiques. Quan l'abocador de Fresh Kills, el destí local on anaven a parar les escombraries de Nova York, va tancar permanentment les portes el març del 2001, la ciutat es va trobar duent les escombraries fins a abocadors llunyans situats a Nova Jersey, Pensilvània i Virgínia, alguns a 300 milles de distància.
Si tots els camions que fan el llarg viatge porten 20 tones d'escombraries als remolcs, fan falta uns 550 camions per treure les escombraries de Nova York cada dia. Aquests remolcs formen un comboi de gairebé nou milles de llargada, obstrueixen el trànsit, contaminen l'aire i augmenten les emissions de carboni. Aquest comboi diari va portar el tinent d'alcalde, Joseph J. Lhota, que va supervisar el tancament de Fresh Kills, a dir que, per desfer-se de les escombraries de la ciutat, s'havia de fer "una mena d'operació militar diària".
En lloc d'anar reduint ràpidament la quantitat d'escombraries generades quan Fresh Kills s'estava quedant petit, la decisió que es va prendre només va preveure portar-les a un altre lloc. La mala situació econòmica d'algunes poblacions d'altres Estats fa que acceptin les escombraries de Nova York, sempre que rebin a canvi una bona compensació econòmica. N'hi ha que ho veuen com una mina d'or. En canvi, per als governs estatals que s'han de fer càrrec de l'augment dels costos que representa el manteniment de les carreteres, l'acord no és tan atractiu. També s'han d'enfrontar amb la congestió del trànsit, el soroll, l'augment de la contaminació atmosfèrica i les queixes de les poblacions veïnes.
El governador de Virgínia, Jim Gilmore, va fer arribar a l'alcalde Rudy Giuliani el 2001 una sèrie de queixes perquè feia servir Virgínia d'abocador. "Em faig càrrec del problema de Nova York", deia, "però l'Estat natal de Washington, Jefferson i Madison no té la intenció de convertir-se en l'abocador de Nova York".
El nou governador de Virgínia, Mark Warner, va proposar a principis d'abril del 2002 un impost de 5 dòlars per tona sobre tots els residus sòlids que es dipositessin a l'Estat. Es preveu que aquesta mesura generi cada any un flux de caixa de 76 milions de dòlars per a les arques de Virgínia, però no farà cap bé als mals econòmics de la ciutat de Nova York.
A Pensilvània l'Assemblea General està sospesant la possibilitat d'aprovar una llei per restringir les importacions d'escombraries d'altres Estats. A mesura que es vagin omplint els abocadors d'altres Estats cada cop hi haurà menys indrets on dur les escombraries de Nova York, la qual cosa dispararà les partides destinades a l'eliminació de residus. L'abocament d'escombraries fa servir terra. Per cada 40.000 tones d'escombraries que es llancen a un abocador, es perd almenys un acre de terra per utilitzar en el futur. També es perd una gran àrea del voltant, perquè l'abocador s'ha d'aïllar de les àrees residencials a causa dels residus potencialment tòxics que conté.
L'oficina de l'alcalde Bloomberg ha proposat la incineració com a solució a l'embolic de les escombraries. Però, si cada dia es cremen 11.000 tones d'escombraries, l'únic que s'aconseguirà serà produir més contaminació.