Josep Giralt / Ajuda en Acció
El govern etíop, a través del seu primer ministre, Meles Zenawi, va fer a finals de l'any passat una crida a la comunitat internacional per sol·licitar ajuda per fer front a la fam que amenaça la vida de 14 milions de persones. Segons les autoritats etíops i de l'ONU, la situació és pitjor que la de 1984, que va provocar la mort d'un milió de persones.
Segons les estimacions de l'ONU, són necessàries per a enguany dos milions de tones d'aliments. La causa immediata d'aquesta mancança és la sequera que afecta diverses regions del centre, nord i est d'Etiòpia (les zones afectades constitueixen un 80% del territori etíop, més gran que Alemanya i Espanya juntes). Les dues temporades de pluja s'han caracteritzat per l'absència de precipitacions, la sequera als camps no perdona i ja s'ha produït la mort de milers de vaques i bous. Fins al dia d'avui ja han mort 10.000 caps de bestiar, l'únic sosteniment de moltes famílies etíops.
Però a l'escassedat de pluges cal unir-hi altres factors que haurien desencadenat la crisi: el desgast econòmic i humà que ha suposat la guerra amb Eritrea entre 1988 i 2000 i el deute extern. S'estima que la guerra va costar al país un milió de dòlars al dia. Es van destrossar les poques carreteres en condicions amb què compta el país. El deute extern provoca el pagament anual d'una quantitat de diners equivalents al 14% de les seves exportacions. Per si amb tot això no n'hi hagués prou, la població ha crescut de forma vertiginosa. Etiòpia ha passat de 42 milions d'habitants el 1984 a més de 63 milions a l'actualitat.
Terra esgotada
El 80% de la població etíop viu de l'agricultura, la productivitat de la qual avui en dia és molt baixa. La sobreexplotació de monocultius ha deixat esgotada la terra. A més, l'erosió ha reduït la capa fèrtil cultivable. Cal afegir-hi que les tècniques agrícoles són rudimentàries i el sistema de possessió de la terra (pertany a l'Estat) no afavoreix la inversió, ni la cura de la terra.
Als camperols se'ls assigna una parcel·la, però no se'ls facilita formació en tècniques agrícoles ni fertilitzants, cosa que impedeix un correcte aprofitament del sòl. Alguns abandonen les terres i acudeixen a la ciutat a la recerca d'una vida millor, però hi ha poques possibilitats. La manca d'alternatives al treball al camp complica la situació. Aquest és un país on no hi ha gaires oportunitats per treballar fora de l'ocupació pública, l'exèrcit o la prostitució.
Ens trobem davant un problema que ja va tenir lloc el 1984 i que ha tornat a produir-se. De res serveix mirar cap a un altre costat, o considerar que la pobresa ha sigut un fet que sempre ha existit. George Steiner deia: "No pot viure's un món sense perquès, una civilització sense logos [coneixement] està condemnada al fracàs". Múltiples factors condemnen milions d'éssers humans, que ni produeixen, ni consumeixen, a una mort lenta i esgarrifosa. Matar de fam és un genocidi de què ningú parla.
En el Tigray al nord d'Etiòpia ens vam trobar amb una família de desplaçats. Tornaven a casa per morir. Portaven més d'un mes fora de la seva terra, intentant buscar feina i menjar. Dues-centes famílies de la seva comunitat havien patit la mateixa sort. La veritat és que resulta difícil mirar aquesta gent impunement. No m'imagino que ningú pugui encongir-se de muscles, tornar el cap i allunyar-se, com si res. Com és possible que no ens fem preguntes davant d'aquesta situació?
La fam és l'escàndol de la nostra època. Jean Ziegler sociòleg i autor de La fam en el món explicada al meu fill (Muchnick editors), afirma: "A Suïssa, en el sector bancari hi ha més de tres bilions de dòlars en fortunes privades estrangeres". Aquesta riquesa, comenta Ziegler, "arriba per tres vies: el capital en fuga del Tercer Món, que és diner de la sang, hi ha per exemple quatre mil milions de dòlars de francs suïssos de Mobutu mentre al Congo els nens moren de fam i d'epidèmies. Arriba també per blanquejar molts diners de la criminalitat organitzada, i en tercer lloc els diners grisos que són de l'evasió fiscal d'Europa sencera".
Segons aquest autor suís, avui les 200 societats més grans del món governen més del 27% del comerç mundial. Dins el capitalisme s'han creat unes oligarquies molt poderoses. Els africans ja no interessen ningú. Aquest és un món malalt que mata els famolencs, en lloc de matar la fam.
La situació
actual d'Àfrica no pot entendre's si no es fa referència als canvis
estructurals que van representar els segles de dominació estrangera.
La presència d'Occident al continent ha estat marcada pel saqueig i per
una influència cultural continuada, que ha acabat transformant profundament
molts aspectes de la societat africana.
Més de dos milions de persones no disposen d'aigua potable a Àfrica.
Des de 1980, els països pobres han augmentat les seves despeses militars
i han reduït a la meitat les seves despeses en salut pública. No
obstant, sí que tenim diners per finançar guerres i preparar exèrcits
que creuen el món sencer fent-nos creure que vetllen per la nostra seguretat.
El món gasta deu milions de dòlars en armament amb total impunitat.
Però no hi ha pressupost per aconseguir que a Etiòpia deixin de
dependre de l'agricultura de subsistència. No hi ha diners per a l Àfrica.
La pobresa no interessa.
A Etiòpia s'hauria de començar per promoure prospeccions aqüíferes que ajudessin a sobreviure el bestiar i que permetessin als pagesos obtenir conreus en èpoques de carestia com l'actual. Als agricultors se'ls ha de facilitar assistència tècnica i materials perquè puguin aprendre i treure profit de les terres. Però per a tot això, sanitat, educació, possibilitat de treball, etc., etc., calen recursos, i l'Estat etíop no en té.
Excedents desaprofitats
L'any passat va sobrar menjar a Etiòpia, és a dir, es va produir més gra del que es va consumir. Els excedents no van poder ser aprofitats perquè el govern no té diners per comprar-los i distribuir-los durant les èpoques de més escassedat. Segons les declaracions del mateix govern: "La falta d'infraestructures bàsiques per emmagatzemar i transportar collites fa inviable la posada en marxa d'una política alimentària racional".
La majoria de les comunitats a Etiòpia viu a dos dies de la carretera més pròxima. Les carreteres es troben en un estat deplorable (exceptuant les pròximes a la capital Addis Abeba), cosa que dificulta la distribució d'aliments. Milers de nens no tenen possibilitat d'anar a escola, ja que es veuen obligats a treballar amb la seva família. A vegades l'escola més propera és a dies de distància. És ben difícil anar-hi.
Els etíops diuen: primer moren les vaques, després les cabres i a continuació les persones. La imatge d'Etiòpia en aquest moment és de cossos esquàlids i ressecs, nens sense rumb, mares amb la mirada trista i de tràgica intensitat. Homes i dones que han estat desposseïts de tot, i no obstant no han perdut la seva dignitat.
Lluny de tota demagògia, truculència i sensacionalisme, el que amenaça Etiòpia pot convertir-se en una nova catàstrofe humanitària. Un via crucis de gent de carn i ossos. Milions d'éssers humans que no tenen dret ni possibilitat de cridar per demanar tot allò que per dret els pertany. Etiòpia crida, però crida sense veu.