Les comunitats
d'Andalusia, Aragó i Castella i Lleó acumulen més de la
meitat del malbaratament d'aigua de l'Estat espanyol, segons un informe fet
públic ahir per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). La difusió
d'aquestes dades es produeix en un moment àlgid del debat sobre el Pla
Hidrològic Nacional. Precisament, una de les comunitats on més
aigua es perd, Aragó, és on l'oposició al PHN és
més forta pel rebuig al transvasament de l'aigua del riu Ebre.
La majoria d'aquestes pèrdues estan motivades per la baixa eficiència
dels sistemes de reg agrícola. El 82,4% del volum total de pèrdues
d'aigua, equivalent a 4.518 hectòmetres cúbics, es registra en
el subministrament a les explotacions agrícoles, i gairebé el
18%, 981 hectòmetres cúbics, està motivat per pèrdues
i falta d'eficiència en l'abastament d'aigua potable en zones urbanes.
Només a Canàries, Galícia, Madrid i el País Basc,
les pèrdues en subministrament urbà superen les atribuïdes
al sector agrícola.
A Andalusia, el 1999 es van extraviar 143,6 hectòmetres cúbics d'aigua a les xarxes de distribució per abastament urbà i 1.023,7 a les xarxes que porten l'aigua als camps de conreu. Pel que fa a l'Aragó, les pèrdues van ser de 61,7 hectòmetres cúbics en abastament i de 828,6 en irrigació, mentre que a Castella i Lleó les pèrdues d'aigua van arribar a 72,9 en absastament urbà i a 754,7 en reg.