L'aigua
regula el clima
En
moltes cases el sistema de calefacció està format
per una xarxa de tubs i radiadors plens d'aigua calenta. Aquest
procediment és més eficaç que el de expel·lir
aire calent o el de escalfar les habitacions amb plaques elèctriques
o estufes, ja que l'aigua conserva la calor per més temps.
Qui instal·la aquest tipus de calefacció no fa sinó
imitar la meravellosa màquina tèrmica que són
els oceans.
Quan acaba l'estiu, al disminuir la quantitat de radiació
solar que els continents, aquests perden calor ràpidament.
Però el mar conserva l'energia per més temps, cedint
calor a poc a poc com faria un radiador de calefacció. Per
aquesta raó, hi ha una estació de transició
anomenada tardor i les zones costeres gaudeixen d'hiverns
relativament suaus.
La
contrapartida és que l'arribada del pròxim d'estiu
es retardarà fins que el mar torni a escalfar-se: en això
consisteix la primavera: un lent pas de l'hivern a l'estiu,
tant menys lent com més ens allunyem del continent. Per això
les zones més interiors presenten estius i hiverns més
llargs i extremats (clima continental).
A
aquest efecte regulador de l'aigua sobre el clima s'afegeix l'acció
dels corrents marins. Pels oceans flueixen veritables rius
d'aigua calenta que es trasllada de les zones càlides a les
zones fredes, mentre altres corrents d'aigua freda recorren el camí
invers. Quan els corrents marins passen prop dels continents, el
clima de les zones costaneres es veu notablement afectat. Per exemple,
les costes atlàntiques d'Europa tenen hiverns molt més
suaus que les costes de l'est d'Amèrica del Nord a causa
del tipus de corrents que hi actuen.
|