L'aigua regula el clima

En moltes cases el sistema de calefacció està format per una xarxa de tubs i radiadors plens d'aigua calenta. Aquest procediment és més eficaç que el de expel·lir aire calent o el de escalfar les habitacions amb plaques elèctriques o estufes, ja que l'aigua conserva la calor per més temps. Qui instal·la aquest tipus de calefacció no fa sinó imitar la meravellosa màquina tèrmica que són els oceans.

Quan acaba l'estiu, al disminuir la quantitat de radiació solar que els continents, aquests perden calor ràpidament. Però el mar conserva l'energia per més temps, cedint calor a poc a poc com faria un radiador de calefacció. Per aquesta raó, hi ha una estació de transició anomenada tardor i les zones costeres gaudeixen d'hiverns relativament suaus.

La contrapartida és que l'arribada del pròxim d'estiu es retardarà fins que el mar torni a escalfar-se: en això consisteix la primavera: un lent pas de l'hivern a l'estiu, tant menys lent com més ens allunyem del continent. Per això les zones més interiors presenten estius i hiverns més llargs i extremats (clima continental).

A aquest efecte regulador de l'aigua sobre el clima s'afegeix l'acció dels corrents marins. Pels oceans flueixen veritables rius d'aigua calenta que es trasllada de les zones càlides a les zones fredes, mentre altres corrents d'aigua freda recorren el camí invers. Quan els corrents marins passen prop dels continents, el clima de les zones costaneres es veu notablement afectat. Per exemple, les costes atlàntiques d'Europa tenen hiverns molt més suaus que les costes de l'est d'Amèrica del Nord a causa del tipus de corrents que hi actuen.