El
gel sura
Gairebé
tots els cossos augmenten de volum quan són escalfats. Per
exemple, si escalfem una clau amb una flama, és possible
que no puguem ficar-la en el pany fins que torni a estar freda.
L'aigua,
en canvi, té un comportament completament oposat: quan es
converteix en gel, augmenta el seu volum, és a dir, una mateixa
quantitat d'aigua ocupa més espai en forma de gel que en
fase líquida. Aquest fenomen es deu a l'estructura particular
de les molècules d'aigua quan estan enllaçades a través
de ponts d'hidrogen.
Per
això, l'aigua gelada pot rebentar les canonades o trencar
les ampolles oblidades en el congelador. Però, també
gràcies a esta propietat, el gel flota sobre l'aigua líquida.
D'aquesta manera, encara que el mar o els llacs es congelin, els
peixos i la resta d'organismes aquàtics poden seguir nedant
i sobreviure sota la capa de gel. I un submarí pot travessar
l'oceà Àrtic a l'hivern sense dificultat alguna.
No
tots són avantatges, però: els icebergs, aquelles
enormes masses de gel que es desplacen en les proximitats dels casquets
polars, són un autèntic perill per la navegació.
Un enorme iceberg va ser el responsable de la catàstrofe
del Titanic, el 14 d'abril de 1912.
|