El gel sura

Gairebé tots els cossos augmenten de volum quan són escalfats. Per exemple, si escalfem una clau amb una flama, és possible que no puguem ficar-la en el pany fins que torni a estar freda.

L'aigua, en canvi, té un comportament completament oposat: quan es converteix en gel, augmenta el seu volum, és a dir, una mateixa quantitat d'aigua ocupa més espai en forma de gel que en fase líquida. Aquest fenomen es deu a l'estructura particular de les molècules d'aigua quan estan enllaçades a través de ponts d'hidrogen.

Per això, l'aigua gelada pot rebentar les canonades o trencar les ampolles oblidades en el congelador. Però, també gràcies a esta propietat, el gel flota sobre l'aigua líquida. D'aquesta manera, encara que el mar o els llacs es congelin, els peixos i la resta d'organismes aquàtics poden seguir nedant i sobreviure sota la capa de gel. I un submarí pot travessar l'oceà Àrtic a l'hivern sense dificultat alguna.

No tots són avantatges, però: els icebergs, aquelles enormes masses de gel que es desplacen en les proximitats dels casquets polars, són un autèntic perill per la navegació. Un enorme iceberg va ser el responsable de la catàstrofe del Titanic, el 14 d'abril de 1912.