Altres substàncies contaminants

Un dels descobriments més transcendentals de l'home ha estat el de l'estructura de la matèria. La ciència ha desvetllat el més íntims secrets de la natura fins al punt que avui els laboratoris són capaços de reproduir gairebé qualsevol procés de síntesi. Fins i tot s'han dissenyat noves substàncies, que no formen part de cap estructura coneguda ni tenen cap funció en els cicles metabòlics. Algunes d'elles son hores d'ara elements estratègics de la civilització industrial: és el cas dels compostos organo-clorats i organo-fosforats que formen part de la majoria dels pesticides, d'alguns antibiòtics, o dels PCBs (bifenils policlorinats, utilitzats com productes aïllants i refrigerants als transformadors elèctrics, plastificants de ceres, o en la manufactura de paper i tintes). Tots aquests productes, importants en el desenvolupament de la societat moderna, tenen efectes no desitjats quan interfereixen algun procés bioquímic natural, o quan s'acumulen en els organismes.

La dispersió de metalls pesants, com mercuri, plom i cadmi és un altre dels efectes de la civilització sobre els sistemes naturals. El seu requeriment en processos agrícoles i industrials, juntament amb la suma acumulada de desídies i irresponsabilitats, ha fet que quantitats relativament considerables d'aquests metalls, que estaven a bon resguard en els seus dipòsits naturals, s'hagin escampat per tota la biosfera. Alguns efectes, com els problemes de desenvolupament del sistema nerviós en nens amb nivells elevats de plom a la sang, han estat aclarits, però desconeixem la majoria dels altres i, sobretot, no sabem quin és el llindar de toxicitat d'alguns contaminants de presència completament nova en els sistemes naturals. Ens movem dins un experiment de conseqüències encara desconegudes.