Altres
substàncies contaminants
Un
dels descobriments més transcendentals de l'home ha estat
el de l'estructura de la matèria. La ciència ha desvetllat
el més íntims secrets de la natura fins al punt que
avui els laboratoris són capaços de reproduir gairebé
qualsevol procés de síntesi. Fins i tot s'han dissenyat
noves substàncies, que no formen part de cap estructura coneguda
ni tenen cap funció en els cicles metabòlics. Algunes
d'elles son hores d'ara elements estratègics de la civilització
industrial: és el cas dels compostos organo-clorats
i organo-fosforats que formen part de la majoria dels pesticides,
d'alguns antibiòtics, o dels PCBs (bifenils
policlorinats, utilitzats com productes aïllants i refrigerants
als transformadors elèctrics, plastificants de ceres, o en
la manufactura de paper i tintes). Tots
aquests productes, importants en el desenvolupament de la societat
moderna, tenen efectes no desitjats quan interfereixen algun procés
bioquímic natural, o quan s'acumulen en els organismes.
La
dispersió de metalls pesants, com mercuri, plom
i cadmi és un altre dels efectes de la civilització
sobre els sistemes naturals. El seu requeriment en processos agrícoles
i industrials, juntament amb la suma acumulada de desídies
i irresponsabilitats, ha fet que quantitats relativament considerables
d'aquests metalls, que estaven a bon resguard en els seus dipòsits
naturals, s'hagin escampat per tota la biosfera. Alguns efectes,
com els problemes de desenvolupament del sistema nerviós
en nens amb nivells elevats de plom a la sang, han estat aclarits,
però desconeixem la majoria dels altres i, sobretot, no sabem
quin és el llindar de toxicitat d'alguns contaminants de
presència completament nova en els sistemes naturals. Ens
movem dins un experiment de conseqüències encara desconegudes.
|