L'HIVERN
Arriba el desembre. Els primers freds comencen a lliscar per la pell i
ensenyorar-se de les valls fondes.
Allà dalt, als cims de les muntanyes més orgulloses, la neu fa acte de
presència i el paisatge canvia el verd pel blanc.
Els ramats han començat a baixar. La vall, tot i el fred, la boira i
la gebrada, serà millor recer que l'esquerpa muntanya.
A la vora del riu, el vent de dalt bufa fort i la sensació de fredor s'acusa. Els moixons, vinguts de llocs més freds, picotegen entre els rostolls d'arròs o descansen sobre les despullades branques dels xops.
Els dies curts han traslladat dintre la llar, els passejos llargs i la
cridòria de la quitxalla durant l'estiu, i un iaio conta als xiquets i
als grans alguna rondalla d'aquelles que només podem llegir als llibres.
Però les festes nadalenques acaliuen els cors i embolicats amb bufandes
i gorres no ens resistim a sortir pels carrers o a jugar amb la neu, si
aquesta arriba a indrets poc freqüents. L'hivern serà moment de repòs i d'espera, per la tornada d'una nova primavera.