El nostre planeta Terra, font de vida de tots els éssers que l'habiten, disposa d'uns recursos naturals que l'home, al llarg del temps, ha anat utilitzant i fins i tot exhaurint. El recurs bàsic per excel·lència és l'aigua, origen de la vida, però n'hi ha d'altres dels que se n'ha de fer un ús racional, si volem que aquest petit punt blau, situat en un espai immens, no es converteixi senzillament en un astre sense vida.

     Recursos naturals
 

AIGUA	La HIDROSFERA és la capa d'aigua que cobreix quasi les tres quartes parts de la superfície terrestre. La hidrosfera està formada pels oceans, mars, rius, llacs, aigües subterrànies i fins i tot per les glaceres en les que l'aigua està en estat sòlid. La hidrosfera té una importància vital per al desenvolupament de la vida a la Terra i a més és l'origen del vapor d'aigua que existeix a l'atmosfera i que juga un paper importantíssim en els fenòmens atmosfèrics. Les aigües continentals, en oposició a les aigües marines representen a penes un 2% del total de la hidrosfera. Aquesta dada per ella sola hauria d'ésser motiu suficient per preservar i fer un ús sostenible d'aquest escàs recurs hídric. L'aigua dolça no és un bé il·limitat. En els darrers anys, s'està observant un canvi en el règim pluviomètric. Les pluges, cada cop més irregulars, són l'origen i factor determinant de rius, llacs, aigües subterrànies. Evitar la contaminació de les aigües i fer un ús acurat d'aquestes és bàsic per a la sostenibilitat del nostre planeta.
MAR	Les aigües marines que formen els oceans i mars, ocupen quasi el 98% de la Hidrosfera. L'aigua del mar porta en dissolució diverses sals. Per terme mitjà en cada litre d'aigua marina hi ha 35 grams de sals, principalment clorur sòdic i clorur magnèsic. La salinitat varia segons els mars, essent molt alta en mars càlids i sense rius com el cas del Mar Roig (41 per 1000) i molt menor en mars freds com el Bàltic (8 per 1000). Tot i la salinitat, les aigües marines alberguen ecosistemes vegetals i animals de gran importància. Els recursos que el mar genera, és i ha estat motiu d'activitat econòmica per part de l'home. La pesca tradicionalment és una de les més importants. Fins i tot algunes espècies com la balena, s'han vist amenaçades i en vies d'extinció per una pesca abusiva. Dels factors de risc més importants per als mars i la seva fauna, són les marees negres ocasionades per abocaments dels vaixells petroliers que han sofert accidents. També els abocaments de productes tòxics i fins i tot radioactius són motiu d'alarma i encara més els mars tancats com la Mediterrània. Les indústries petrolieres, en la seva activitat d'extracció de petroli en les plataformes marines, són també un element de risc. Darrerament, en els països que, per tenir un clima i una costa marítima favorable, han apostat pel turisme , el mar es veu més com a activitat generadora de riquesa pel lleure i per tant han vist la necessitat de conservació de l'entorn natural i de les seves platges.
BOSCOS	Tot i considerar-se els boscos com un recurs natural renovable, cal tenir present els greus problemes de desforestació de moltes zones del nostre planeta. La desforestació condueix a la desertització. Exemples com: la destrucció progressiva de la selva amazònica per obtenir fusta o engrandir zones de conreus i pastures, incendis forestals intencionats, tala excessiva, l'efecte de la pluja àcida i altres, posen en risc la subsistència del bosc i de moltes i variades espècies de flora i fauna. Els boscos es consideren pulmons verds, en el sentit que absorbeixen diòxid de carboni i alliberen oxigen en el procés de la fotosíntesi. D'aquí la importància dels boscos en el manteniment de la qualitat mediambiental. El bosc és una font de recursos per l'obtenció de fusta , pasta de paper i altres productes segons el tipus de bosc. Fer reciclatge d'aquests productes és imprescindible si volem aturar la progressiva destrucció del bosc. Cal crear una conscienciació ciutadana de respecte al bosc, aplicar una política activa de control de l'ús i explotació dels boscos i reforestació de les zones malmeses per incendis.
ROQUES I MINERALS	Les roques són matèries minerals de l'escorça terrestre que presenta uns mateixos caràcters i es troba en extensions notables. Segons el seu origen les roques es classifiquen en: Magmàtiques. Es formen pel refredament del magma procedent de l'interior de la Terra. Aquestes roques poden ser plutòniques, quan el magma es refreda lentament a l'interior com és el cas del granit i volcàniques com és el cas del basalt. Sedimentàries. Provenen de l'acumulació de sediments produïts per la destrucció d'altres roques més antigues per l'acció dels agents geològics externs. Aquests sediments formes capes o estrats. Les roques sedimentàries poden tenir com a origen l'acumulació de materials provinents de la disgregació d'altres roques com és el cas de l'arenisca o l'argila; per l'evaporació de l'aigua que dissolia els materials com és el cas de la sal o el guix; per l'acumulació de restes d'éssers vius com serien el carbó i el petroli. Metamòrfiques. Provenen de les sedimentàries però sotmeses a fortes pressions i temperatures. En són exemples la pissarra i el marbre. Tots aquests materials es fan servir majoritàriament per a la construcció o per obtenir recursos energètics cas del carbó i petroli. Mereixen especial atenció els minerals, que es troben en menor quantitat que les roques, però que són molts útils per l'obtenció de metalls com el ferro (pirita , oligist,...) coure (cuprita, calcopirita,...), alumini (bauxita), mercuri (cinabri), plom (galena) o també metalls preciosos com l'or , la plata, el platí. També hi ha minerals d'origen sedimentari com les sals potàsiques i els nitrats utilitzats per a adobs.
TERRES DE CONREU	Els recursos naturals dels que hem parlat fins ara són els que s'obtenen directament de la Terra i dels quals l'home en pot fer ús sostenible i renovable o un abús irrecuperable. Les terres de conreu van servir als homes de la prehistòria per passar de nòmades a sedentaris, de caçadors i recol·lectors a productors. Geològicament les terres de conreu es formen a partir de la degradació de roques i minerals i la formació de capes sedimentàries que formen el sòl. Les terres de conreu s'han anat obtenint prenent l'espai que ocupava el bosc. En zones equatorials aquest procés està en forta expansió i fa perillar els boscos i selves que resten al nostre planeta. Els terrenys dedicats al conreu poden quedar estèrils, improductius  si es practica una agricultura intensiva, que permeti més d'una collita a l'any. En part aquest problema queda resolt utilitzant adobs orgànics o químics i el reg. Els conreus extensius solen donar poc rendiment i precisen grans extensions de terreny. Són dependents de les condicions naturals, ja que normalment no s'adoben ni es reguen. En són un exemple els conreus de cereals. Podríem parlar de conreus forçats que són conreus intensius i que es realitzen fora de l'època habitual de producció. Cal protegir-los de les inclemències atmosfèriques mitjançant hivernacles.