El
riu i els canals
Sense
cap mena de dubtes el riu Ebre conforma la principal riquesa natural de
les Terres de l'Ebre. L'aigua del riu és la base de la major part
d'activitats econòmiques.
Els
embassaments de Riba-roja i Flix són font de producció d'energia
elèctrica, obtinguda a partir de les seves centrals hidroelèctriques.
El
sector electroquímic de Flix ubicat al costat mateix de l'Ebre,
utilitza les seves aigües en els processos de transformació
industrial.
Seguint
el curs del riu Ebre, trobem la central nuclear d'Ascó que utilitza
les aigües per als sistemes de refrigeració del reactor.
Arribem
a Xerta on hi trobem l'Assut, resclosa d'on surten els canals de la dreta
i l'esquerra de l'Ebre i que permeten tot el sistema de regs fins al Delta.
Donat que l'activitat agrícola és la predominant en aquestes
comarques, les aigües del riu i dels canals són imprescindibles.
Les
aportacions de llims i nutrients del riu, cada cop més escasses
degut als embassaments, han facilitat, fins ara, la supervivència
de la plana deltaica i l'aliments a les espècies que viuen al propi
riu i a la zona costanera on desemboca.
El
mar
De
les comarques que formen les Terres de l'Ebre, només el Baix Ebre
i el Montsià tenen zona costanera. La plataforma litoral és
rica en peix i marisc gràcies a les aportacions de nutrients del
riu. La pesca és una de les activitats més importants dels
pobles de la costa.
La
costa disposa d'excel.lents platges, moltes d'elles verges, que són
un atractiu afegit per a l'activitat turística.
El
Delta de l'Ebre
El
riu Ebre ha conformat, mitjançant les aportacions de sediments al
llarg dels segles, una zona deltaica d'incomparable bellesa.
El
Delta de l'Ebre, tot i humanitzat, és zona d'hàbitat i d'espais
protegits per a aus autòctones i migratòries. Bona part del
Delta és zona de conreu, principalment arròs. L'aigua dolça
que inunda els camps i que prové dels canals i sèquies, evita
la salinització del terreny.
El
problema actual del Delta és la subsidència, degut a la manca
d'aportacions de sediments del riu. La manca de cabal del riu, fa que el
mar guanyi terreny i que el Delta vagi minvant en la zona costanera.
Els
camps de conreu
Les
comarques de l'Ebre són bàsicament agrícoles.
L'agricultura
de regadiu, als marges de l'Ebre i a la zona del Delta, és una de
les activitats econòmiques preferents; arròs, cítrics
i hortalisses són els principals fruits que dóna la terra.
L'agricultura
de secà, té l'olivera i la vinya com a punts de referència,
principalment a la Terra Alta.
La
muntanya
Els
Ports de Tortosa-Beseit conformen una part del territori amb identitat
pròpia. Marca l'extrem oposat al Delta amb una altitud màxima
de 1447 m al cim del Mont Caro.
El
paisatge amb pi roig i negre, faig i boix, alberga una fauna diversa i
d'especial protecció. La cabra hispànica és l'animal
més característic i que ha progressat en quant al nombre
d'individus.
L'explotació
forestal, en altres temps molt important, ha anat a la baixa.
La
declaració dels Ports com a Parc Natural, ha de resultar positiu
per a la seva protecció mediambiental i conservació d'espècies
en perill d'extinció.
El
senderisme, barranquisme i altres activitats lligades a la natura, tenen
en els Ports especial atenció per als amants de la muntanya.
A
la banda esquerra del riu Ebre, les serres de Cardó i Boix indiquen
els límits de la Serralada Litoral.
El
vent
Malauradament
el vent no sempre bufa a favor.
A
les comarques de l'Ebre, el vent de mestral, que pot assolit cops de fins
a 150 km/h, és un dels elements climàtics de referència.
És més conegut per les destrosses que ocasiona que pels beneficis
que comporta.
Darrerament
s'està veient aquest factor climàtic com a recurs energètic,
mitjançant la implantació de parcs eòlics.
Altres
recursos
Les
Terres de l'Ebre disposen de recursos naturals limitats. A banda dels ja
comentats anteriorment trobem petites explotacions de ciment, àrids,
argiles, pedreres,... utilitzades preferentment per l'elaboració
de materials de construcció.
A
la badia dels Alfacs, al final de la barra del Trabucador, les salines
de La Trinitat extreuen la sal per evaporació de l'aigua de mar.
Si
des de la costa mirem amb prismàtics, potser podrem veure enmig
del mar alguna plataforma petroliera fent prospeccions, o fent extraccions
del preuat or negre.
En
resum...
Les
Terres de l'Ebre disposen de recursos naturals limitats i alguns d'ells
vitals per la seva subsistència.
L'aigua,
un bé cada cop més escàs, és l'element bàsic
de la vida per a aquestes terres: agricultura, pesca i entorn ecològic
del Delta són els principals benefactors.
Curiosament
a les Terres de l'Ebre es concentra bona part de la producció de
recursos energètics: Centrals nuclears d'Ascó; centrals hidroelèctriques
de Riba-roja, Flix, Xerta; parc d'aerogeneradors del Perelló i d'altres
en previsió de construcció; proposta de construcció
d'una central tèrmica a la Ribera d'Ebre, finalment desestimada,...
Curiosament
les Terres de l'Ebre són les comarques amb menys indústries
instal.lades, tot i disposar d'aigua i de l'energia necessària.
Finalment
i com a culminació de despropòsits per a les Terres de l'Ebre,
es proposa fer el transvasament d'aigua de l'Ebre cap a la metròpoli
barcelonina i cap a les terres de València, Múrcia i Almeria.
Unes
comarques potencialment riques estan esdevenint marginades i expoliades
dels seus principals recursos naturals.