Ús i abús dels recursos naturals

El petroli i el carbó són els principals recursos energètics utilitzats des del començament de la industrialització. 
L'ús d'aquests combustibles en els països industrialitzats està produint l'anomenat "efecte hivernacle". 
Aquest efecte produeix un progressiu escalfament del planeta amb el consegüent efecte de canvi climàtic. En els darrers mesos s'observa com s'estan desfent zones glacials de l'Antàrtida. El clima es fa més extrem, períodes llargs de sequera i episodis de pluges torrencials en diferents parts del món.
Tot i els esforços de la comunitat científica internacional per pressionar els països industrialitzats per tal que moderin el consum d'aquests combustibles o que redueixin les emissions de gasos d'efecte hivernacle, el cas és que les grans potències econòmiques mundials, entre elles EEUU, no volen restringir-ne l'ús per por de perdre poder comercial.
El gas és un altre dels combustibles en franca expansió. Des de l'antiga Unió Soviètica o des d'Argèlia arriben a Europa gasoductes que transporten el gas per a l'ús domèstic o industrial.
Els països anomenats del primer món (industrialitzats) i els que estan en vies d'industrialització estan consumint bona part dels recursos naturals no renovables com són carbó, petroli, gas. Cal indicar que el només el 25% de la població mundial consumeix el 75% de la producció energètica. Aquesta dada posa de manifest la injustícia i el desequilibri social existent al món.
L'energia ha passat de ser un instrument al servei de l'ésser humà  per satisfer les necessitats bàsiques a ser una amenaça que hipoteca l'existència de generacions futures.
Podríem dir que l'ús abusiu dels recursos naturals energètics està provocant el deteriorament de l'entorn, l'esgotament progressiu d'aquests recursos no renovables i un desequilibri social.
Cal fer una aposta per l'ús d'energies alternatives no contaminants, si no volem que en un període relativament curt de temps els combustibles fòssils hagin desaparegut.

Gestió sostenible dels recursos naturals

Al parlar de desenvolupament sostenible cal entendre'l com la possibilitat de satisfer les necessitats actuals sense comprometre la de les generacions futures.
En aquest context hauríem de dir que sostenibilitat equival a afirmacions com:
- Els recursos renovables no es poden utilitzar a un ritme superior al que els sistemes naturals són capaços de regenerar-los.
- Que l'emissió de contaminants al sòl, aire, aigua no poden ser superiors al que els sistemes naturals són capaços d'absorbir i processar.
- Que el ritme d'utilització de combustibles fòssils no renovables no excedeixi el ritme de desenvolupament de recursos i energies alternatives.
- Vetllar  per un medi ambient que no posi en perill la salut o la vida de les persones.
- Establir programes de reducció, reutilització i reciclatge de residus.
- Reducció del consum d'aigua.
 

 

Protecció del medi ambient

Aparellat al concepte d'ús sostenible dels recursos naturals és la protecció del medi ambient on trobem aquests recursos.
D'aquests recursos naturals l'aigua i l'aire són vitals per l'existència dels éssers vius, entre ells els humans. I és precisament l'ésser humà qui posa en perill tot aquest sistema ecologia - vida.

L'aigua - Element vital
Si l'aigua va ser l'origen de la vida al nostre planeta, potser aquest mateix element sigui qui la faci inviable.
La contaminació de les aigües és l'element més nociu, i els factors que el poden produir molt diversos. Així podem trobar contaminació d'aigües per: fuites de canonades i abocadors, vestiments  provocats d'indústries, infiltració en el subsòl de contaminants industrials o agrícoles, intrusió d'aigua marina en aqüífers sobre explotats,...
La intencionalitat humana en la degradació i contaminació de les aigües és el pitjor factor de risc per a la biodiversitat.

L'aigua - Element d'especulació
L'aigua bé necessari i cada cop més escàs pot ser motiu de deteriorament mediambiental.
Les grans aglomeracions urbanes i els interessos urbanístics porten a una demanda d'aigua cada cop més intensa. Això comporta  construccions de gran impacte ambiental per retenir l'aigua com són els embassaments que aneguen valls i destrossen els hàbitats de muntanya. Comporta el deteriorament de  les zones litorals amb construcció d'infraestructures hoteleres, camps de golf, promocions immobiliàries.
Comporta previsions de transvasaments d'aigua a zones on els recursos hídrics han estat exhaurits per una manca de gestió eficaç, amb el consegüent desequilibri de la zona des d'on es fa el transvàs.

L'aire. Atmosfera i contaminació
És en les grans ciutats i entorns metropolitans on s'accentuen els problemes de contaminació de l'aire. La gran quantitat de vehicles de motor que hi circulen provoquen amb els fums dels tubs d'escapament un ambient irrespirable. Tanmateix les indústries provoquen amb les seves emissions un deteriorament progressiu de l'atmosfera. Centrals tèrmiques i incineradores col·laboren negativament en el respecte mediambiental. Dioxines i derivats de sofre provoquen malalties en plantes, persones i animals.
Actualment s'està parlant molt del deteriorament de la capa d'ozó degut a l'emissió de gasos. És a l'Antàrtida on aquest procés de degradació atmosfèric ha tingut més rellevància.
La comunitat científica adverteix que la industrialització i la utilització del combustibles fòssils està augmentant de forma perillosa l'efecte hivernacle i el deteriorament de la capa d'ozó.
La utilització de transports públics, la reducció d'emissió de gasos contaminants mitjançant filtres o sistemes similars, l'eliminació dels CFC destructors de la capa d'ozó,... poden ser entre d'altres, factors  que ajudin al manteniment d'una atmosfera neta.

El sòl i el subsòl 
Els efectes de degradació ambiental és fan notoris en el propi entorn. Són nombrosíssimes les agressions mediambientals a terrenys forestals, de conreu, costaners,...
Els incendis són un dels efectes més devastadors del sòl. Poden arribar a produir desertització de la zona on s'han produït. En la construcció d'infrastructures viàries, tot i tenir l'obligació d'estudiar l'impacte mediambiental, molts cops les mesures preses són insuficients o merament simbòliques.
Els abocaments incontrolats són un altre dels elements degradants del paisatge.
En els països on s'extrauen matèries primeres, fusta per exemple, el paisatge pot arribar a ésser de visió tràgica quan no es prenen mesures de tala controlada o selectiva.
L'ús de plaguicides o adobs i fertilitzants són causa de contaminació del sòl i perjudici greu per a la flora i la fauna.
La contaminació dels aqüífers és una altre greu problema. Els abocaments incontrolats poden originar contaminació de les aigües subterrànies i riscos potencials de consum.

Zones d'especial protecció mediambiental
L'aigua, l'aire, el sòl, són elements necessaris de protecció mediambiental pel risc que comporta la seva contaminació per a persones, plantes i animals.  Tot i això cal tenir present que hi ha zones molt fràgils en les que qualsevol canvi que es produeixi afecta tot el seu cicle vital. Són aquelles zones amb un ecosistema ric i complex.
Pensem en les zones de muntanya on els interessos turístics poden transformar l'entorn en infrastructura hotelera, pistes d'esquí, carreteres i accessos. Pensem en zones deltaiques on la pressió humana pot eliminar tot rastre de biodiversitat. Pensem en zones que per una especial situació física o geogràfica es vegin obligades a ser productores d'energia eòlica, nuclear, hidroelèctrica, amb tot el que això suposa d'impacte a l'entorn natural.
La lluita entre el progrés i el respecte al medi ambient s'hauria de transformar en sostenibilitat, en anàlisi de la capacitat de la natura per refer-se dels atacs del que anomenem societat del benestar, que oblida molt sovint que sense un respecte a la natura, aquesta es torna i es rebel·la contra nosaltres mateixos.
 

Terres de l'Ebre. Una zona en perill

L'Ebre. Element vertebrador.
El riu Ebre conforma i dóna nom al tram català des del límit amb l'Aragó fins desembocar a la Mediterrània.
L'Ebre transcorre pel bell mig d'aquestes comarques i esdevé la columna vertebral de les comarques de l'Ebre. La població se situa principalment a les seves ribes al llarg del recorregut fins al mar. Tradicionalment ha servit com a via de comunicació i intercanvi econòmic i cultural.
En aquestes comarques, l'aigua és l'element de la pròpia subsistència. Comarques que han estat molt lligades a una economia agrícola basada justament en les possibilitats que li ofereix aquest bé tan preuat, l'aigua.
Durant el segle XX, la força del riu Ebre s'ha vist minvada per dos factors fonamentals:

- La reducció de cabals per un descens en el règim de pluges.
- La construcció d'embassaments al llarg del seu recorregut.

Aquests dos factors han fet que el tram català de l'Ebre hagi sofert transformacions cada cop més evidents. A més de minva de cabals que deterioren la qualitat de les aigües, les preses han retingut els llims que donaren origen i han conformat el Delta.
Aquesta columna vertebral, que és l'Ebre, està atenallada, amb greu perill de fractura. Però en els moments presents es presenta un fet que pot resultar la fractura definitiva i la seva mort.

- El Plan Hidrológico Nacional. (PHN)

Aquest Pla ( Hidroil.lògic), pretén transvasar 1050 Hm3 d'aigua del riu cap a Barcelona i les terres de Castelló, València, Alacant, Múrcia i Almeria.
Amb el suposat pretext de la necessitat hídrica de les zones costaneres mediterrànies, es vol fer una extracció d'aigües del riu Ebre tan brutal, que suposaria per al riu i els se habitants una desaparició segura.
La comunitat científica nacional i internacional ha expressat la seva opinió contrària a aquest tipus d'atemptat ecològic.
Els governants, però, davant la possibilitat econòmica especulativa han donat llum verda a aquesta proposta de transvasament del riu Ebre. Darrera d'aquest transvasament hi ha finalitats lucratives, d'empreses hidroelèctriques a l'hora de fer embassaments en la capçalera del riu, constructores i immobiliàries en zones turístiques de costa, regadius il·legals, camps de golf...
Moltes han estat les veus crítiques davant d'aquests projectes, però principalment la dels habitants d'aquestes terres que de forma contundent però pacífica, han manifestat la seva oposició en nombroses manifestacions a diferents punts de Catalunya, Espanya i a Brussel·les.
Els habitants de les Terres de l'Ebre saben molt bé que amb el transvasament del riu Ebre, tota possibilitat de futur queda estroncada.

Política - Interessos econòmics - Natura i desenvolupament sostenible.
Són tres elements difícils d'harmonitzar. 
A les Terres de l'Ebre, els seus habitants ho tenen difícil.

-Per als polítics el nombre de vots són escassos. Les Terres de l'Ebre no arriben als 180.000 habitants.
-Els interessos econòmics estan situats cap a la metròpoli barcelonina, els complexes turístics del llevant espanyol i les inversions i comissions en infrastructures.
-Els científics, ecologistes i defensors del patrimoni natural tot i aportar dades i informes tècnics que desaconsellen aquests transvasaments, tenen poc pes polític.
-Els mitjans de comunicació, massa sotmesos a pressions dels partits polítics que governen, no solen donar una informació àmplia sobre aquest temes.

La fragilitat del Delta.

El Delta de l'Ebre forma un dels ecosistemes aquàtics més importants de la Mediterrània occidental, després de la Camarga (parc regional francès). És una zona d'hivernada per a aus migratòries. Durant la primavera i l'estiu més d'un centenar d'espècies d'aus nidifiquen en aquest indret. Pel que fa a la biodiversitat, al Delta podem trobar 325 espècies d'aus de les 600 existents a Europa.
El 75% del Delta està ocupada per conreus (250 km2). L'aigua necessària per al reg es transportada per dos canals paral·lels al riu Ebre que es ramifiquen en arribar al Delta.
El greu inconvenient del Delta és la salinitat del subsòl; 3/4 parts de la seva superfície es troben a una alçada inferior al 50 cm sobre el mar, essent l'arròs l'únic conreu capaç de sobreviure gràcies a la seva vida aquàtica.
Els colors del Delta canvien al llarg de l'any coincidint amb les diferents etapes del conreu de l'arròs. A l'abril i maig trobem colors blaus dels camps plens d'aigua que, talment com miralls, reflexen cels de tonalitats primaverals. Al juny i juliol els camps prenen el color verd de les plantes d'arròs que creixen. A l'agost i setembre, els tons daurats de les espigues d'arròs madures, inviten a la sega. A la tardor els camps, airejats pel vent de dalt, prenen colors marrons de llims i argiles.
Tot el delta forma un conjunt harmoniós, colors, ocells, aigua, dunes al litoral, basses,...
Tot el Delta, ric en recursos, forma un sistema fràgil. Delta i aigua són l'anvers i el revers d'una mateixa fulla, com la dels àlbers o els pollancres tan característics d'aquestes terres. El Delta sense aigua seria un delta mort, sense vida. La fragilitat del Delta en la seva lluita contra la força del mar es fa cada dia més evident. El Trabucador, un fil de sorra  que ens porta cap a les salines de la Trinitat, ha estat trossejat en diversos punts per les onades del llevant. Aquest mar que, lluitant amb l'aigua del riu i els sediments del Delta, sembla voler guanyar la batalla i devorar-lo sense pietat.
Llevar l'aigua del riu, transvasar-la cap a altres llocs, suposaria el cop definitiu a un delta amenaçat.
Llevar l'aigua del riu és impedir la biodiversitat. És eliminar els recursos d'aixopluc, refugi i alimentació d'aus i peixos
Llevar l'aigua del riu suposa que la salinitat s'apodera del Delta i els conreus desapareixen.
Llevar l'aigua del riu és condemnar els habitants del Delta, i de retruc als de la resta de les Terres de l'Ebre, a no tenir futur.
 

No al transvasament