Saturn

Saturn
és el sisè planeta del sistema solar en quant a distància al Sol i el segon planeta més gran després de Júpiter. Va ser descobert a l'antiguitat i el seu nom prové del déu romà Saturn. És un gegant gasós i forma part dels planetes exteriors (també anomenats "Jovians" pel seu paregut a Júpiter). L'aspecte més característic de Saturn són els seus brillants anells. El primer a observar-los va ser Galileu Galilei el 1610 però la baixa inclinació dels anells i la mala qualitat del seu telescopi li van fer pensar, en un principi, que es tractava de grans llunes. El 1859, esl va demostrar matemàticament que els anells no podien ser un únic objecte sinó que havien de ser l'agrupació de milions de partícules petites. Saturn té 56 satèl·lits naturals entre els quals destaca Tità, l'únic satèl·lit del sistema solar amb una atmosfera important.




Caracteristiques físiques


Saturn és un planeta visiblement aplanat en els pols. Els diàmetres equatorial i polar són respectivament 120.536 i 108.728 km. Aquest efecte és produït per la ràpida rotació del planeta, la seva naturalesa fluida i la seva relativament baixa gravetat. Els altres planetes gegants són també aplanats però no en tan gran mesura. Saturn posseeix una densitat específica de 0,69 g/cm3 sent l'únic planeta del Sistema Solar amb una densitat inferior a la de l'aigua. El planeta està format per un 96% d'hidrogen i un 3% d'heli.

Interior del planeta
L'interior del planeta és semblant al de Júpiter, amb un nucli sòlid en l'interior format per gels. Sobre ell s'estén una extensa capa d'hidrogen líquid i metàl·lic (a causa dels efectes de les elevades pressions i temperatures). Els 30.000 km exteriors del planeta estan formats per una extensa atmosfera d'hidrogen i heli. L'interior del planeta es troba a temperatures entorn de 12 000 K. D'altra banda, i igual que Júpiter i Neptú, Saturn radia més calor a l'exterior de què rep del Sol. La major part d'esta energia està produïda per una lenta contracció del planeta que allibera l'energia gravitatòria produïda en la comprensió. Aquest mecanisme es denomina mecanisme de Kelvin-Helmholtz. No obstant no pareix l'únic responsable de la font interna de calor de Saturn. Possiblement la calor extra generada es produïx en una separació de fases entre l'hidrogen i l'heli atmosfèric que se separen en la zona inferior de l'atmosfera concentrant-se en gotes que precipiten o plouen sobre l'interior del planeta alliberant energia potencial en forma de calor.


Satel.lits de Saturn

Saturn té un gran nombre de satèl·lits, el major dels quals, Tità és l'única lluna del Sistema Solar amb una atmosfera important. Els satèl·lits més grans, coneguts abans de l'inici de la investigació espacial són: Mimes, Encelade, Tetis, Dione, Rea, Tità, Hiperió, Jàpet i Febe. Posteriorment, amb els viatges de les naus Voyager i el descobriment de nous satèl·lits en els anys 2000, 2003, 2004 i 2005, el nombre d'aquests ha augmentat fins a 56.

Anells de Saturn
 Els anells de Saturn s'estenen en el pla equatorial del planeta des dels 6.630 km als 120.700 km per damunt de l'equador de Saturn i estan compostos de partícules gelades amb abundant aigua gelada. La seva grandària varia des de partícules microscòpiques de pols fins a roques d'uns pocs metres de grandària. L'elevat albedosistema solar. Se sap que els anells de Saturn són inestables al llarg de períodes de temps de desenes de milions d'anys, un altre indici del seu origen recent. Els anells de Saturn posseixen una dinàmica orbital molt complexa presentant ones de densitat, interaccions amb els satèl·lits de Saturn (especialment amb els denominats satèl·lit pastors). A l'estar a l'interior del límit de Roche, els anells no poden evolucionar cap a la formació d'un cos major.

Tornar