Saturn és el sisè planeta del sistema
solar en quant a distància al Sol i el segon planeta més
gran després de Júpiter. Va ser descobert a l'antiguitat
i el seu nom prové del déu romà Saturn. És
un gegant gasós i forma part dels planetes exteriors
(també anomenats "Jovians" pel seu paregut a Júpiter).
L'aspecte més característic de Saturn són els seus
brillants anells. El primer a observar-los va ser Galileu Galilei el 1610 però la
baixa inclinació dels anells i la mala qualitat del seu
telescopi li van fer pensar, en un principi, que es tractava de grans
llunes. El 1859, esl
va demostrar matemàticament que els anells no podien ser un
únic
objecte sinó que havien de ser l'agrupació de milions de
partícules petites. Saturn té 56 satèl·lits
naturals entre els quals destaca Tità, l'únic
satèl·lit del sistema solar amb una atmosfera important.
Caracteristiques físiques
Saturn és un planeta visiblement
aplanat en els pols. Els diàmetres
equatorial i polar són respectivament 120.536 i 108.728 km.
Aquest
efecte és produït per la ràpida rotació del
planeta, la seva naturalesa
fluida i la seva relativament baixa gravetat. Els altres planetes
gegants són també aplanats però no en tan gran
mesura. Saturn posseeix
una densitat específica de 0,69 g/cm3 sent l'únic planeta
del
Sistema Solar amb una densitat
inferior a la de l'aigua. El planeta està format per un 96%
d'hidrogen i un 3% d'heli.
Interior del planeta
L'interior del planeta és semblant al de Júpiter,
amb un nucli sòlid en l'interior format per gels. Sobre ell
s'estén una
extensa capa d'hidrogen líquid i metàl·lic (a
causa dels efectes de les
elevades pressions i temperatures). Els 30.000 km exteriors del planeta
estan formats per una extensa atmosfera d'hidrogen i heli. L'interior
del planeta es troba a temperatures entorn de 12 000 K. D'altra banda,
i igual que Júpiter i Neptú, Saturn radia més
calor a l'exterior de què rep del Sol.
La major part d'esta energia està produïda per una lenta
contracció del
planeta que allibera l'energia gravitatòria produïda en la
comprensió.
Aquest mecanisme es denomina mecanisme de
Kelvin-Helmholtz.
No obstant no pareix l'únic responsable de la font interna de
calor de
Saturn. Possiblement la calor extra generada es produïx en una
separació de fases entre l'hidrogen i l'heli atmosfèric
que se separen
en la zona inferior de l'atmosfera concentrant-se en gotes que
precipiten o plouen sobre l'interior del planeta alliberant energia
potencial en forma de calor.
Satel.lits de Saturn
Saturn té un gran nombre de satèl·lits, el major
dels quals, Tità és l'única lluna del
Sistema Solar amb una atmosfera important.
Els satèl·lits més grans, coneguts abans de
l'inici de la investigació espacial són:
Mimes, Encelade, Tetis, Dione, Rea,
Tità, Hiperió, Jàpet i Febe.
Posteriorment, amb els viatges de les naus Voyager i el descobriment de
nous satèl·lits en els anys 2000, 2003, 2004 i 2005, el
nombre
d'aquests ha augmentat fins a 56.
Anells de
Saturn
Els anells de Saturn s'estenen en el pla equatorial del planeta
des dels 6.630 km als 120.700 km per damunt de l'equador de Saturn i
estan compostos de partícules gelades amb abundant aigua
gelada. La seva grandària varia des de partícules
microscòpiques de
pols fins a roques d'uns pocs metres de grandària. L'elevat
albedosistema solar.
Se sap que els anells de Saturn són inestables al llarg de
períodes de
temps de desenes de milions d'anys, un altre indici del seu origen
recent. Els anells de Saturn posseixen una dinàmica orbital molt
complexa presentant ones de densitat, interaccions amb els
satèl·lits
de Saturn (especialment amb els denominats satèl·lit
pastors). A l'estar a l'interior del límit de Roche, els anells
no poden evolucionar cap a la formació d'un cos major.