Insuficiència cardíaca:
Fallada més o menys progressiva de cor en la seva funció; en casos greus, mort. Causa: - Fallada del miocardi, - Augment de la resistència al flux sanguini (hipertensió, etc.), - Vàlvules massa estretes que a la llarga afecten.

Tractament: - Diversos, però en casos greus: - Trasplantament o xenotrasplantaments (Posar òrgans d'animals d'altres espècies criats genèticament).

 Angina de pit:
L'angina de pit és una obstrucció d'una o més artèries coronàries afecta més del 75 % de la llum és quan la malaltia comença a donar símptomes.

El símptoma més important és l'anomenada angina de pit («angor», dolor anginós), que consisteix en una sensació molesta, de vegades dolorosa, i gairebé sempre de tipus opressiu localitzada al pit. De vegades s'estén als braços o a la mandíbula. Per distingir-lo d'altres possibles dolors i molèsties en aquesta zona, que podrien ser banals o de menys importància, els metges solen tenir en compte les característiques següents:

El dolor de l'angina de pit té relació directa amb l'esforç físic, mentre que en altres dolors la relació no és clara. Respecte a la durada, el dolor anginós generalment es prolonga de 2 a 30 minuts, mentre que altres dolors tenen una durada més diversa. I, per acabar, la impressió de gravetat que es dóna quan es produeix una angina de pit, a diferència d'altres dolors.

El pacient acabat de diagnosticar d'angina de pit (els metges l'anomenen angina inestable) ha d'ingressar a l'hospital, on s'iniciarà el tractament adreçat a calmar el dolor, evitar l'oclusió completa de l'artèria responsable i evitar les recidives.

De vegades l'angina ja és coneguda, es produeix només en augmentar l'activitat física, caminant, treballant, o en situacions de preocupació o de nervis (l'anomenat estrès). Aleshores no té la mateixa gravetat o perill. El pacient i el metge ja ho saben, per això la denominem angina de pit estable. En aquest cas el pacient ha de tenir ben informat el seu metge de la freqüència amb què passen els episodis d'angina, i dels canvis, en cas que es produeixin.

Arteriosclerosis:

L'arteriosclerosi és un engruiximent i enduriment de les parets de les artèries, així com una disminució de la seva elasticitat. És un procés involutiu natural, encara que es pot accelerar la ingestió de massa àcids grassos saturats i/ocolesterol.
L'arterioesclerosis, popularment denominada com a "enduriment" de les artèries, és una malaltia crònica i progressiva produïda pel dipòsit de greixos a la paret de les artèries que dóna lloc a estrenyiments o a estenosi d'aquestes.

Els dipòsits de greix, es van produint al llarg dels anys a la capa més interna de l'artèria, l'íntim, donant lloc a la formació de "plaques" que van estrenyent el vas i per tant dificultant el pas de sang al seu través. Al costat d'aquest fenomen, també es poden produir dipòsits de calci en aquestes plaques, que donen lloc que l'artèria perdi la seva elasticitat i flexibilitat, entorpint encara més el fluxe sanguini i produint a més un augment de la pressió arterial (hipertensió).

El creixement progressiu de la placa d'arterioesclerosis o la formació de trombe al seu pit, es pot donar lloc a l'oclusió completa de l'artèria produint una absència total de fluxe sanguini a través del vas obstruït, deixant per tant sense reg la zona que habitualment es nodria de sang per aquesta artèria.

L'arterioesclerosis pot afectar qualsevol artèria del nostre organisme; les localitzacions més freqüents són:

Artèries coronàries: Són les artèries que aporten sang al cor. La seva afectació produeix angina de pit i infarts de miocardi.

Artèries caròtides: Són les principals artèries que porten sang al capdavant. La seva afectació pot donar lloc a l'aparició d'un infart cerebral.

Artèria aorta: És l'artèria més gran del cos, i la seva afectació pot donar lloc a una falta de reg a les cames i en òrgans|orgues intra-abdominals com els ronyons.

Artèries d'extremitats: L'afectació de les artèries de les extremitats, dóna lloc a una falta de reg que produeix dolor amb l'exercici, a la nit ,ferides que no curen que poden conduir a l'amputació de l'extremitat si un tractament adequat no s'instaura a temps.

Flebitis:
La flebitis es la inflamació de la pared d'una vena, tipología concreta de trombosis. Algun dels  símptomes de la flebitis es que la zona es trobi vermella, calenta i amb mal.

Es poden tovar dos tipus:

1. Flebotrombosis: es caracteritza per un coagul poc adherent. Es trova flotan per la vena i no obstrueix completament el flux sanguini. Hi ha un risc alt de que provoqui una embolia.

2. Tromboflebitis: Es caracteritza per un coagul que esta adherit completament a la pared d'una vena obstruida e inflamada. No hi ha molt de risc d'una embolia, però pot deixa importants senyal. 

LA HIPERTENSIÓ :
La hipertensió (HTA) és una de les malalties més abundants en les societats industrialitzades i una de les primers causes de morbimortalitat. És el factor de risc cardiovascular més important, el més fàcil de detectar y el de tractament més eficaç i senzill, però no se sol diagnosticar. El seu correcte diagnòstic, avaluació i tractament són de gran transcendència. La OMS defineix la hipertensió arterial com una elevació crònica de la pressió sistòlica, diastòlica o ambdues en les artèries. Una definició operativa seria la d'acceptar com hipertensió un nivell de la pressió arterial a partir del qual els beneficis d'actuar superen als riscs i els costs de no fer-ho. És pot parlar d'hipertensió quan la pressió és igual o superior a 140/90 mm Hg, considerant les compreses entre 130-139/85-89 mm Hg com una pressió arterial normal alta. Una sola lectura, a menys que sigui extremadament elevada, no significa necessàriament que es sigui hipertensiu, sinó que pot ser per molts factors que tractaré més endavant. Un diagnòstic d'hipertensió es realitza després de moltes lectures en què així ho assenyalin. Algunes dades són: la hipertensió afecta a un 20% de la població; uns 60000 americans del nord tenen la hipertensió i la meitat no ho saben; prop de 300000 persones moriran de malalties relacionades amb la hipertensió no tractada.

LA HIPOTENSIÓ :

Es denomina hipotensió quan la pressió de les artèries és anormalment baixa, inferior a la considerada normal per la salut humana (<120/<80). Encara que per a ella mateixa no és nociva ni indicació d'estat de malaltia, va acompanyada normalment per condicions de poca salut.

Taquicàrdia:

a taquicàrdia és una alteració cardíaca que es caracteritza per la rapidesa exagerada de les contraccions del cor Convencionalment hom parla de taquicàrdia quan en un adult les contraccions cardíaques són de 100 o més per minut. Normalment té un inici i un final gradual.

La taquicàrdia sinusal és comuna a la infància i és una reacció normal a diferents situacions fisiològiques o patològiques com la febre, ansietat, anèmia, hipoxèmia, hipotenció, tirotoxicosi  com l'alchol, la cafeïna, la marihuana, la cocaïna, l'heroïna, la morfina o la nicotina poden produir també taquicàrdia sinusal. També s'associa, en ocasions, de les emocions, dolor, i pensaments que tingui la persona. Si la taquicàrdia no és presenta amb freqüència, pot ser solsament estrès, però si aquesta apareix tots els dies o diverses vegades al dia pot ser un símptoma d'alguna malaltia.

Persones que pateixen la taquicàrdia tenen una vida normal ja que no és una malaltia greu, encara que si escurça la vida del cor a causa del seu major treball. És més comú en les dones que en els homes.

Es recomana descansar en el llit tombat i respirar profundament perquè disminueixi el ritme cardíac.

Varius:

Les varius són una afecció crònica originada per la debilitat de les vàlvules i parets venoses, amb localització sobretot a les extremitats inferiors. En el nostre entorn és un problema que pot afectar fins i tot un 10% de la població, amb predomini clar en la dona, gairebé quatre vegades més que entre els homes. La dona, per les seves característiques hormonals, hi té més propensió que l'home, i aquesta possibilitat creix encara més durant l'embaràs. Així mateix, l’ús d'anticonceptius orals comporta un risc afegit.

La funció de les venes és fer tornar la sang de la circulació perifèrica al cor, però a les cames aquest retorn es fa en contra de la gravetat. El mal funcionament més o menys important de les vàlvules (que en situació normal impedeixen el reflux de la sang cap a baix) comporta l’anomenada insuficiència venosa, que donarà lloc a la síndrome varicosa.

En aquest sentit, segons l'estat d'afectació de la vena o segons la pròpia vena afectada, pot originar-se un problema només estètic o una situació més seriosa. Al començament només s’aprecia el relleu venós, i l'afecció es limita a les venes més superficials. Després apareixen els símptomes més típics, com són pesadesa de cames, cansament, edema, rampes i dolor. Més endavant solen aparèixer picor o coïssor i pigmentació a la pell de la zona, i poden veure’s afectades venes més profundes. En els estadis més avançats de la malaltia arriben a aparèixer les úlceres varicoses.

Relleu venós a les venes més superficials.

Pesadesa de cames, cansament, edema, rampes i dolor.

Picor o coïssor i pigmentació a la pell de la zona. Venes més profundes.

 Arítmies:
Alteració del ritme cardíac, quan és malaltia serà crònica. Pot ser d'alta o baixa intensitat. Pot ser problema del nòdul sinusal que marca el ritme i caldrà substituir-lo per un marcapassos (només cal substituir la seva funció).

 Malaltia trombo-embolítica:
- Trombosi i embòlia (tots dos casos són causa d'un coàgul que obstrueix una artèria fent que no irrigui la sang produint isquèmia (Poc Oxigen), causant la mort de les cèl·lules de l'òrgan afectat provocant infart.

enrera

TORNAR AL MENÚ