·Desviacions de columna: aquests defectes físics afecten la columna vertebral i li produeixen una curvatura que podria arribar a impedir la pràctica de qualsevol activitat. Poden ser congènites (que provenen de naixement) quan són degudes a malformacions òssies o musculars generades per defecte del desenvolupament intrauterí. També poden ser adquirides quan es presenten en qualsevol moment de la vida o a conseqüència d'alguna alteració òssia o muscular que modifiqui les estructures anatòmiques de la columna. En alguns casos, no se sap d'on venen i s'anomenen idiopàtiques. Es diferencien en tres tipus:

Escoliosi: és una inclinació lateral de la columna, generalment localitzada a la regió lumbar.

Cifosi: hi ha un augment de la corbatura de la columna dorsal cap enrere, que, a vegades, pot determinar l'aparició d'un gep.

Lordosi: hi ha una exageració de la corbatura de la regió lumbar cap endavant.

lordosi	cifosi	escoliosi

artrosis: és el trastorn de les articulacions més freqüent, afecta en major o menor grau a totes les persones al voltant dels 70 anys d'edat, tant homes com dones, però molt freqüentment la malaltia tendeix a desenvolupar-se a una edat més primerenca. La artrosis també pot aparèixer en gairebé tots els vertebrats, incloent els animals aquàtics.
Les articulacions tenen un nivell tan escàs de fricció que no es desgasten, salvo si s'utilitzen excessivament o sofrixen lesions. La artrosis s'inicia amb tota probabilitat per una anormalitat de les cèl·lules que sintetitzen els components del cartílag , com col·làgen i proteoglicans. El cartílag pot créixer massa, però finalment es torna més prim i es produïxen esquerdes en la superfície. Es formen cavitats diminutes que afebleixen la medul·la de l'os, sota el cartílag. Pot haver un creixement excessiu de l'os en les vores de l'articulació, produint osteofits. Aquestes tumefaccions poden interferir el funcionament normal de l'articulació i causar dolor.
Finalment, la superfície llisa i regular del cartílag es torna aspra i foradada, impedint que l'articulació pugui moure's amb facilitat. Es produïx una alteració de l'articulació per la deterioració de tots els seus components, és a dir, l'os, la càpsula articular, la membrana sinovial, els tendons i el cartílag.

fibromiàlgia:   La causa de la Fibromialgia és desconeguda, en algun cas s'inicia després d'una infecció, un accident, un problema familiar important, o després d'una malaltia que alteri la qualitat de vida del pacient. També pot tenir relació amb els trastorns del somni, l'estrès psíquic, anomalies endocrinològiques o immunitàries. L'ansietat i la depressió s'associen a la Fibromialgia, igual que a altres malalties que causen dolor crònic.

Tots aquests desencadenants, en realitat no semblen ser la causa real de la malaltia, sinó que desperten aquesta anomalia que es trobava latent. L'única cosa demostrable d'aquesta malaltia és que existeix una disminució de les substàncies que habitualment protegeixen al ser humà enfront del dolor.
El símptoma més important és el dolor generalitzat per tot el cos, que s'acompanya d'un gran cansament, que fa que les tasques més senzilles (les tasques domèstiques bàsiques com anar a la compra, planchar, rentar plats, o fins i tot dur una bossa penjant, etc...), es converteixin en activitats difícils de realitzar.

Un altre dels símptomes és la alteració del somni , ja que el dolor, que s'inicia a primera hora del matí de forma lleu, va augmentant al llarg del dia i es pot perllongar tota la nit, impedint el descans del pacient.
També pot provocar, mal de cap, vertígens, inestabilitat, alteracions digestives i urinàries i trastorns de la circulació en mans i peus.