Pedres del cel: els NEO

Presentem NEO 2000 EE14, descobert el dia 6 de març del 2000. És una pedra de dos quilòmetres i mig de llarg i va passar a uns vint-i-cinc milions de quilòmetres de la Terra fa una setmana. Això és més de sis vegades la distància Terra-Lluna, però si pensem que descriu una òrbita interior que transcorre entre la Terra i el Sol, i que cada any creua breument el nostre camí, és solament qüestió de temps que ens doni el disgust més gran en forma de devastadora col·lisió.
 
 

Aquesta fotografia és el resultat de la suma de dues imatges electròniques. En cada una el NEO va deixar una línia que indica el desplaçament que ha tingut durant el temps d'exposició fotogràfica. Amb la suma de les dues imatges, el trobem en dues posicions diferents en forma de dos tènues traços. L'interval entre una fotografia i l'altra va ser d'uns vint-i-cinc minuts.

Hi ha al Sistema Solar un nombre important d'objectes menors que orbiten al voltant del Sol, tal com fan els planetes. Entre aquests objectes menors hi ha els cometes i els asteroides. A començaments d'octubre de 1999 s'havien numerat uns dotze mil asteroides, i el nombre creix constantment gràcies a la potència dels telescopis actuals. El primer asteroide va ser descobert al dia 1 de gener de 1801 des de Palerm, Sicília, per Giuseppe Piazzi. Es tracta de Ceres, el més gran, amb 1.020 km de diàmetre. Els nou següents en dimensions són Pal·les, Vesta, Hygiea, Davida, Interamnia, Europa, Eunomia, Sylvia i Psyche, tots de més de 250 km. Últimament n'ha descobert un l'astrònom afeccionat Joan Guarro, des de Piera, l'Anoia, el darrer dia de l'any 1999. La Unió Astronòmica Internacional ha reconegut el descobriment d'aquest asteroide, que portarà el nom de Catalonia. Altres noms propers a nosaltres són els dels asteroides Hispania i Barcelona, descoberts per l'astrònom Josep Comas i Solà des de Barcelona els anys 1919 i 1921, respectivament.

Cal pensar que les dimensions dels asteroides poden ser molt variades. Tanmateix de vegades s'observen objectes que podríem dir ben bé que són pedres. A causa de les reduïdes dimensions, molts asteroides petits no es poden observar mai, a no ser que s'atansin a la Terra. En aquest cas reben el nom de NEO, de l'anglès Near Earth Objects.

Els NEO acostumen a tenir dimensions de pocs quilòmetres i, vistos des de la Terra, projecten un desplaçament tan gran respecte a les estrelles del fons del cel, que deixen una ratlla a la imatge. Alguns són potencialment perillosos perquè se'ns apropen massa, sobretot si pensem que els NEO pateixen fàcilment desviacions orbitals a causa de la influència gravitatòria dels planetes del Sistema Solar.

Animació del NEO EE14 feta per l'alumne Antoni Jové a partir de les imatges que vam obtenir entre les 2:55:20 TU i les 3:32:114 TU.