Foto i processat: Alumnes.
|
Foto i processat: Alumnes. |
Aquesta és una imatge del cometa, presa el 13 de març de 1997, a les 04:48 U.T. , amb un objectiu fotogràfic de 50mm de focal a f 1.8 i una càmera CCD ST5 en mode d' alta resolució. El conjunt estava muntant en paral.lel sobre un telescopi C8, amb motor de seguiment. Amb unes dimensions de 320x240 pixels, i una resolució de 41" d'arc per pixel, el camp resultant és de 9,94 graus quadrats. Hom pot apreciar clarament les dues cues: la prima, de gas, i la gruixuda, de pols. Fotografia processada emprant els programes CCDOPS i SKYPRO. |
Foto: Pere Horts. |
Imatge sense processar de la part interna de la coma del cometa, presa el 9 de març de 1997 a les 04:34 T.U., al focus primari d'un telescopi Celestron CG11, de 279 mm de diàmetre, a f/6.3. Exposició de 0,5 segons amb una CCD ST5, en mode d'alta resolució. Hom pot percebre l'inici de 4 "jets" que parteixen del nucli, insinuant-se les enormes dimensions de la coma. |
Foto: Pere Horts. Processat: Alumnes. |
La mateixa imatge, lleugerament processada i aplicant-li una paleta de falsos colors, permet de veure clarament que les dimensions de la coma són superiors a les del camp cobert per la imatge (8,58x6,44 minuts d'arc). Fotografia processada emprant CCDOPS i SKYPRO. |
Foto i processat: Pere Horts |
Escalant la imatge, mitjantçant una funció logarítmica, aplicant un filtre de contorns estocàstic de grau 3, i ajustant la brillantor i el contrast, s'aconsegueix de fer aparèixer les estructures internes de la coma. Es perceben clarament uns arcs foscos, de simetria interrompuda, que no s'havien observat mai en cap altre cometa. Eren fàcilment visibles amb telescopis d'aficionat, en forma de "curculles" que emergien del nucli. Han estat identificats com a capes de gas i pols expulsades a raig de forma discontinua que, a una certa distància del nucli es curvaven, per efecte de la rotació d'aquest, que era de unes dues voltes cada 24 h. Per les dates en que varen aparèixer, contemplavem el cometa per un dels seus dos pols de rotació i aquesta orientació els conferia l'aspecte que vegeu a la imatge. |
L'espectre obtingut amb el telescopi Keck ha mostrat que es tracta d'una supernova de tipus II.
La galàxia NGC 3877 (A.R.= 11h. 46m. 06s., Decl.= +47º 29') es troba al sud de l'estrella Xi Ursae Majoris, de la quarta magnitud, i és molt fàcil de localitzar. Aquests dies (27 de març) SN 1998S brilla a l'entorn de la magnitud 12, la qual cosa la fa visible amb telescopis de 200 mm. de diàmetre, amb cels foscos.
Foto i processat: Pere Horts |
Fotografia feta el 26 de març de 1998, a les 23:04:10 T.U. amb un telescopi Celestron CG11 i càmera CCD ST5 en mode d'alta resolució. Integració de 900 segons (suma de 15 imatges de 60 segons cadascuna). Processat amb CCDOPS, Skypro i Adobe photoshop. La supernova és el punt brillant al sud-oest del nucli de la galàxia. L'exposició és intencionadament llarga. En realitat, la SN ja apareix amb integracions d'un segon i la galàxia requereix només 30 segons d'exposició. |
No deixa de ser una feliç casualitat que apareguin, tan properes en el temps, dues supernoves visibles a la mateixa constel.lació i tan a prop l'una de l'altra, ja que aquestes són un rar esdeveniment en la vida de les galàxies, i les brillants, més. Les darreres notícies la classifiquen com del tipus Ia, i suggereixen que podria assolir la magnitud 12.5
La galàxia on està situada, NGC 3982, és de reduïdes dimensions: 2,5x2,2 minuts d'arc. La magnitud: 11.74, però, en tenir una escassa superfície de brillantor, la seva lluminositat queda força concentrada, la qual cosa permet de localitzar-la amb certa facilitat. Cal centrar el telescopi a Gamma Ursae Majoris, moure'l mig grau cap a l'est i ascendir un grau i mig cap el nord. Veurem entrar en el camp una taqueta grisa de petites dimensions. Forçant la vista i emprant la tècnica de visió lateral, percebrem una condensació de llum al centre de la taca ( el nucli de la galàxia) i un feble puntet al nordoest: és la supernova.
Foto i processat: Pere Horts |
SN 1998aq a NGC 3982
Imatge presa el 19-04-98, a las 22:26:40
U.T.
|
I va la tercera. Estant encara visible al
cel la SN 1998aq, i no apagats encara els
ecos de la brillant SN1998s, el caçador
de supernoves italià Mirko Villi, webmaster de la International
Supernovae Network, ha descobert la seva tercera supernova a NGC
3368 = M96, una ben coneguda galàxia espiral a Leo. Mirko la
va descobrir la nit del dia 9, mentre prenia imatges CCD amb el seu telescopi
de 250 mm. amb Lluna plena!. Fetes les comprobacions pertinents, el seu
descobriment fou confirmat visualment poc després per Brian Skiff
i, 12 hores després, per Masakatsu Aoki amb imatges CCD.
La SN es troba 1' al nord del nucli (R.A. 10h 46m. 46.01s. y Dec. +11º 50' 07") i tenia magnitud 13 en ser descoberta. Hom espera que arribi a la magnitud 10.9 si és del tipus Ia. En aquest moment, encara no hi ha espectre.
M96 és, juntament amb M95, una de las galàxies més brillants de Leo. És una espiral del tipus Sa, de magnitud 9.2, lluminosa y ben definida, amb una regió central amorfa, de la que parteix un conjunt de braços espirals, en els que s'aprecien, fotogràficament, algunes estructures fosques de pols. El seu aspecte lleugerament anòmal suggereix una possible interacció gravitatòria amb la seva companya.
Trobar una supernova en una galàxia
del catáleg Messier és una raresa, però suposa
una de les escasses possibilitats que el gran públic té de
contemplar directament aquest fenomen amb telescopis mitjans d'aficionat.
Ja que hem passat la Lluna plena, es presenten bones oportunitats de contemplar
la supernova en els propers dies. Leo es troba creuant el meridià
al capvespre, cosa que suposa tenir unes quatre hores d'observació
al principi de la nit amb la galàxia alta en el cel.
Foto i processat: Pere Horts |
SN 1998bu a M96
Imatge presa el 11-05-98, a las 20:39:17
U.T.
|
