Les nostres possibilitats estan condicionades per dos factors: el diàmetre del nostre telescopi i la contaminació lumínica local. Ambdós efectes se sumen i rebaixen la magnitud estel·lar límit assolible, de tal forma que no podem pretendre detectar amb fiabilitat supernoves per sobre de la magnitud 16.5-17 en condicions molt bones. Podem, en canvi, treballar còmodament amb aquelles de magnituds compreses entre la  15 i la 13 en casos excepcionals).
Ens matenim informats de les supernoves descobertes a través del correu electrònic de la International Supernovae Network, i també rebem informació del Grupo M1 de la Agrupación Astronòmica de Madrid. Quan se'n descobreix una de nova prou brillant, intentem obtenir fotografies i observar com evoluciona la seva lluminositat. D'altra banda, fem també una prospecció d'aquelles galàxies que podem assolir amb el nostre telescopi. En aquest cas, procedim de la següent forma:

 - Triem alguna de les constel·lacions riques en galàxies prou brillants i escollim aquelles que podem localitzar amb facilitat. Fem una llista que és, també, un itinerari. A continuació, amb el Megastar o el Guide fem un mapa parcial de la zona de la galàxia, en el que s'hi representa el camp que cobreix la CCD (un requadre centrat a la galàxia).

- Obrim l'observatori, engeguem l'ordinador i la CCD i procedim a enfocar  la càmera (això normalment ho fa prèviament el nostre professor). Si la galàxia és prou brillant com per ser vista al telescopi no és necessari emprar mapes detallats. N'hi ha prou amb  l'Uranometria 2.000 per localitzar-la.  Amb el buscador i de forma manual, la centrem en el camp del telescopi i fem una breu exposició (15 segons) per veure si està centrada. Corregim el centrat, si és necessari i, tot seguit, prenem una sèrie d'imatges d'un minut cadascuna que, després sumarem. Després, les salvem  al disc dur i passem a la següent galàxia de l'itinerari.

- Si aquesta no es distingeix, el procés és una mica diferent. Ens acostem al camp de la galàxia utilitzant el buscador del telescopi i el mapa corresponent de l'Uranometria. A continuació, amb el mateix mapa, intentem identificar el lloc on es troba la galàxia a través de l'ocular, centrant-lo en el punt que cobreix el xip de la càmera. Llavors passem al mapa del Megastar, fem una exposició curta de 15 segons i intentem identificar les estrelles del camp comparant-les amb les que apareixen a la pantalla. Així sabem on apunta la CCD i cap on hem de moure el telescopi per centrar la galàxia. Això pot durar més o menys. un cop centrada, prenem la sèrie d'imatges d'un minut, les salvem i passem a la  propera galàxia.

- Finalitzada la sessió, les passem al disquet quan marxem i ja podem treballar amb elles a casa o a l'escola.

    Aquest procés d'observació és lent i requereix tenir paciència. Seria molt més efectiu si disposéssim d'un telescopi automàtic amb el que poguéssim saltar de galàxia en galàxia amb simples ordres de l'ordinador.  Per aquesta raó, el nostre professor està elaborant el projecte d'instal·lació futura d'un telescopi automàtic de major diàmetre que simplificarà aquesta tasca i augmentarà el rendiment del programa.

    Les imatges de cada galàxia requereixen primer un procés de eliminació de la corrent fosca (contaminació originada per l'electrònica, present a la imatge) que s'aconsegueix restant de cada una la "dark frame" o pantalla fosca (imatge de la mateixa exposició amb el telescopi tancat), cosa que es fa en el mateix moment de prendre la imatge. Després cal sumar la sèrie d'imatges per obtenir-ne una de final el millor possible. Finalment, comparem la imatge de la galàxia amb una altra d'anterior que, o bé hem obtingut anteriorment, o bé figura en algun dels atles d'imatges CCD de què disposem, i busquem alguna estrella a la galàxia que no figuri en anteriors imatges. Si tinguéssim la sort de trobar-ne una de nova, hauríem de comprovar que, efectivament, fos una supernova. Podria tractar-se d'un asteroide o un defecte de la imatge. En galàxies conegudes la comprovació es pot fer al mateix moment de prendre la imatge; en les altres ho fem després, amb més calma.