Astronomia

Preguntes i Respostes

Sender: jordi@glup.eleinf.uv.es
Date: Mon, 08 Jul 1996 10:51:11 +0200
From: Jordi Santonja
To: aparra1@pie.xtec.es
Subject: Felicitacions+preguntes

Primer de tot, vull felicitar-te per aquestes meravelloses pàgines sobre Astronomia que aniré visitant regularment.
Sempre m'ha agradat i he estat interessat en l'Astronomia, però mai no he tingut possibilitat ni d'estudiar-ho ni de tindre un telescopi. Ara, vaig a veure si puc dedicar-li temps a aquesta afecció.

1: És cert que quan dues galaxies xoquen es molt difícil que dos estels també col·lissionin?

2: Un dels descobriments més importants que s'ha fet ara em pareix que és l'existència d'altres sistemes solars.
Com és (tamany, llum,...) l'estel Lalande 21185, on fa poc han descobert un possible planeta de 0.9 la massa de Júpiter i de 5.8 anys la revolució?

Abans de res tens que coneixer be les constel.lacions. Ajuda molt tenir un programa que et permeti representar el mapa del cel per el lloc i el moment en que observes. Tinc alguns per PC. Si vols, et puc enviar una mostra "zipped and attached" (comprimit i en forma de correu electronic).

Has considerat la possibilitat de comprar uns bons binocles? Mes que augments, el que cal es luminositat: que l'obertura sigui el més gran possible.

Per exemple:

a) uns binocles correntets són de 7x50 (7 augments i 5 cm de diàmetre de la lent frontal): regular.
b) La casa Fuji anuncia a les revistes d'Astronomia models de 16x70 (ja cal trípode): millor.
c) Hyakutake descobrí els dos cometes amb el model Fujinon de 25x150: massa.

És cert que quan dues galaxies xoquen és molt dificil que dos estels tambe col.lissionin?

La distància que ens separa de l'estel més proper és d'uns quatre anys llum. Si una altra galàxia xoqués amb la nostra, la densitat d'estels sería el doble (doble nombre d'estels en el mateix volum d'espai) i les distàncies, en promig, la meitat. Pero la meitat d'uns quants anys llum es ... uns quants anys llum. L'efecte mes notable quan xoquen dues masses de gas i pols es la formació molt abundant d'estels: sembla que en molts punts, en comprimir-se les nebuloses, s'arriba a la densitat crítica per iniciar el col·lapse gravitatori. És un fenomen comparable al dels allaus.

Un dels descobriments mes importants que s'ha fet ara em pareix que és l'existència d'altres sistemes solars. Com és (tamany, llum,...) l'estel Lalande 21185, on fa poc han descobert un possible planeta de 0.9 la massa de Júpiter i de 5.8 anys la revolució?

El qui busca, troba. No han estat casuals tots aquets descobriments. La penicilina la van decobrir investigant antibiotics. Els descobriments casuals, "casualment", sempre els fan els investigadors.

Les preguntes al voltant dels origens sempre han excitat la curiositat humana.
Ara tenim nous mitjans tècnics per observar el cel. Això fa que els descobriments siguin molt freqüents: és una epoca meravellosa des del punt de vista astronòmic.
Del tema de la formació de sistemes planetaris al voltant d'estels com el nostre es parla molt actualment. Molt probablement, a final de mes tindré molta més informació sobre aquest estel. De moment, pots llegir els quatre articulets que he rebut per correu i que reprodueixo al final.
Lalande 21185 es una estrella de tipus espectral M2: una nana vermella. La luminositat es directament proporcional al quadrat del radi de l'estrella i a la quarta potència de la seva temperatura superficial: les nanes vermelles tenen radis relativament petits i temperatures relativament baixes. Això fa que la seva luminositat sigui molt baixa: 0.0048.
Es troba a 8.2 anys llum de nosaltres: relativament a prop. Aquest es un dels motius pel que es veu amb un moviment propi molt rapid.

Es coneixen tres estels semblants al Sol que tenen al menys un planeta gran:

La pregunta que tothom es fa es: "hi haurà també planetes habitables, com la Terra".
Es possible, pero potser no tan probable com alguns opinen. A mida que coneixem millor l'historia del nostre planeta, descobrim factors aparentment fortuïts que han estat providencials per arribar a la situació actual, i que tenen una probabilitat extraordinariament baixa. I és més: això ha passat molts cops.
A l'article "OK, Were Are They?" que Robert Naeye ha publicat aquest mes a la revista Astronomy hi diu "On earth, a long sequence of improbable events transpired in just the right way to bring forth our existence, as if we had won a million-dollar lottery a million times in a row"