Astronomia

Preguntes i Respostes


Fa poc em van demanar informació sobre el perigeu i apogeu de la Lluna. Els hi vaig informar, pero m'han tornat a escriure, i ara si que ja no sé per on agafar el tema. T'envio una copia:

Resposta:

From: Martí
Subject: Lluna
Date: Tue, 7 Jan 1997 12:39:18 +0100 (MET)

Un pagès molt sensat i divertit em va dir un cop: "Aixó de la Lluna es un invent que ens hem fet el pagesos per a treballar solament una setmana al mes".

L'origen de tot em sembla clar: el cicle lunar té una durada força adequada per a ordenar les tasques agrícoles. Si s'hi afegeix un xic de mística (la lluna es renova cada noviluni, etc.) es dedueix que els processos de renovació (plantar llavors, roturar camps, etc.) s'han de fer en lluna nova. En canvi els d'acabament (esporgar, tallar llenya, etc.) s'han de fer en pleniluni. O d'altres regles similars.

El meu amic Xampeny (un biòleg que té un carrec al Zoo de Barcelona) va fer un cop un experiment: en un parterre dividit en 28 parcel.les va plantar raves durant un cicle lunar, dia a dia, escollint la parcel·la aleatòriament. La dita popular és que els raves plantats fora de lluna sobresurten del terreny i pateixen d'altres inconvenients. No cal dir que res de res.

Les violacions de les regles (com en el cas dels raves) comportarien petits càstigs de dificil comprovació. Etc. Tot plegat es un cas de mància.

Pero aixó no vol dir que les regles siguin inútils. Són un excel·lent mètode per ordenar el complex mon de les tasques agrícoles (o per treballar poc, si ets com el pagès d'abans) i aixó no té preu.

Al teu corresponsal sudamericà pots aconsellar-li que deixi de rumiar en explicacions físiques i en canvi analitzi amb molt detall la planificació i rotació d'activitats que cada mes ens regala gratuïtament la lluna. Si té vocació dirigista, amb un xic d'estudi de les taules sol-lunars (les mateixes de les marees) podrà establir regles de rotació de tasques i sincronitzar-les amb la lluna. Li faran mes cas, i evitara el desori que els indisciplinats provoquen, tenint-los a ratlla amb el papu de la lluna.

Ha de ser apassionant, jugant amb la lluna, amb les dades exactes de la durada de cada activitat (plantació, eliminació de malures o herbes, etc.) i la saviesa històrica dels camperols, de la que només cal separar el blat de la palla. Tot plegat es informació, i qui la té, (supersticions fora, clar), té el poder.

Sobre els efectes físics de la lluna: una persona de 75 kg es atreta per la lluna amb una força d'un gram, aproximadament.

El tema, però, es inacabable. N'he parlat de vegades amb pagesos i es curiós que no m'han parlat mai de regles lunars relacionades amb la cacera. Sembla estrany, perquè la llum de la lluna, il.luminant les nits, pot ajudar. Clar, com a caçadors ja tenen en compte la lluna, però directament, no per fases lunars; vull dir que tant o més compta la lluna plena a poca altura que una mitja lluna zenital, etc.

En canvi com a pagesos només val el caracter adivinatori. De nit els pagesos no treballen mai (ja en tenen prou amb treballar de sol a sol) perquè a la llum de la lluna no es distingeix una herba d'un plançó, ni res. I de dia, no té cap eficàcia.

Vist això, les marees semblen sorprenents, i encara més les contramarees. Però, clar, es tracta d'efectes tangencials (l'aigua no puja, evidentment), acumulats a l'ample dels oceans. No hi ha res de semblant que pugui ser útil a un pobre terrícola.

Si saps alguna cosa divertida sobre el tema digues-m'ho, perque es un tòpic recurrent.

Martí.


Voleu fer alguna pregunta d'Astronomia?.
Cliqueu aquí!
Procuraré donar-vos la millor resposta que pugui el més aviat possible.