Missió Cassini a Saturn

Tornar a la pàgina d'Astronomia

Informes de la missió Cassini Mission Home Page "Where is Cassini Now?" CNN interactive Possibles oceans d'hidrocarburs a Titan Model a escala 1/37 de la nau Cassini!

 

La Gran Taca Vermella de Júpiter en moviment  L'animació s'ha elaborat a partir d'imatges obtingudes entre l'1 i el 5 d'octubre de 2000, durant set rotacions distintes de Júpiter.

Càmera telescòpica. Filtre blau

Seqüència d'imatges de Júpiter obtingudes entre les 23:17 h UT del 22 d'octubre i les 12:38 h del 23 d'octubre de 2000. Mostren quelcom més d'una rotació completa, perquè el dia jovià té unes 10 hores de durada. Cassini Images Jupiter

El pol nord és el de dalt. El sentit de rotació, per tant, va d'esquerra a dreta (cap a l'est). La visual forma un angle de 20º amb la llum solar i 3,3º amb el pla equatorial. La Gran Taca Roja apareix en el tercer quadre, en la banda fosca al sud de l'equador. De fet, seria millor anomenar-la la Gran Taca Pàl·lida. La zona equatorial s'hi veu brillant a causa de la presència de núvols alts d'amoníac. Fa 20 anys es veia més fosca. al límit amb la banda fosca del nord s'hi veuen algunes zones de color gris blavós, que corresponen a clars que deixen veure l'atmosfera més profunda. En algunes d'elles es distingeixen núvols de tempesta de color blanc i amb forma de fletxa (a la dreta del centre en el quadre tercer i nové).

Credit: NASA/JPL/University of Arizona
Released: November 6, 2000
Image Preparation: Dyer Lytle, Vance Haemmerle
Image Design: Carolyn Porco

 

A l'inici del proper mil·leni, l'1 de gener de 2001, la nau Cassini passarà prop de Júpiter en el seu viatge cap a Saturn. Estudiarà la magnetosfera joviana des de l'exterior, mentre la Galileo l'observarà al mateix temps des de l'interior. Es tracta d'una oportunitat única per esbrinar com afecta el vent solar al camp magnètic. Where is Cassini Now?

Primera imatge en color de Júpiter  La nau Cassini, de camí a Saturn, passarà a 10 milions de km de Júpiter al 30 de desembre de 2000. Aquesta és la primera foto en color de Júpiter obtinguda per la seva càmera, des de 81 milions de km. Europa, a la dreta, projecta la seva ombra a sobre del limbe del planeta. Jupiter encounter

Credit: NASA/JPL/University of Arizona

Primera imatge de Júpiter  Les partícules d'amoníac de l'atmosfera de Júpiter són blanques, i reflecteixen per igual les diferents llargades d'ona de l'espectre. Algunes partícules, però, són vermelles, i absorbeixen llum blava. La taca vermella conté una zona central fosca d'aquesta mena. Cassini "First-Look" Images of Jupiter

• Data: 1 d'octubre, 2000, 15:26 UTC,
• Distància: 84,1 milions de km.
• Resolució: 500 km.

Filtre: blau (445 nm)

Credit: NASA/JPL/University of Arizona

Primera imatge de Júpiter  Les partícules d'amoníac de l'atmosfera de Júpiter són blanques, i reflecteixen per igual les diferents llargades d'ona de l'espectre. Algunes partícules, però, són vermelles, i absorbeixen llum blava. La taca vermella conté una zona central fosca d'aquesta mena. Cassini "First-Look" Images of Jupiter

• Data: 1 d'octubre, 2000, 15:26 UTC,
• Distància: 84,1 milions de km.
• Resolució: 500 km.
• Filtre: blau (445 nm)

Credit: Cassini Imaging Team/University of Arizona/JPL/NASA.

Imatge de prova obtinguda mitjançant la càmera telescòpica de la nau Cassini 80 minuts abans del perigeu, al 18 d'agost de 1999. La Lluna estava a 374.000 km de distància.  càmera: ISS narrow angle resolució: 2,3 km/pixel exposició: 80 ms filtre: 0,33 micres (UV) amplada de banda: 85 angstroms  Cassini Images the Moon

15 d'octubre, 1997

La Cassini, camí a Saturn

CAPE CANAVERAL, Florida (CNN) -- Abans de fer-se clar, la Cassini va començar el seu viatge d'11 anys de durada cap a Saturn, mentre els motors del cohet Titan/Centaur on viatjava il.luminaven el cel de Florida.

Després d'un ajornament de dos dies degut a problemes meteorològics i tècnics, el segon intent es va desenrotllar sense retards. El llançament va tenir lloc segons s'havía previst, dimecres 15 a les 8:43 a.m. (GMT).

La Cassini tornarà a passar prop de la Terra al 1999, camí de l'encontre amb Saturn l'any 2004. Segons preveuen els plans observarà Saturn i les seves llunes durant quatre anys, amb els seus 18 aparells científics. També portarà la sonda Huygens, de la European Space Agency, a Titan, la lluna més gran de Saturn, que sembla tenir una atmosfera semblant a la que va tenir la Terra quan es va desenvolupar la vida.

La Cassini és la nau interplanetaria més gran i cara de la història de la NASA. La missió, d'11 anys i 3.400 milions de dolars de presupost, va ser programada abans de que la NASA veiés retallats els seus presupostos i orientés els seus esforços cap a missions "més ràpides, millors i més barates", como les recents Mars Pathfinder i Mars Global Surveyor. Cassini serà la primera nau que visitarà Saturn després que ho va fer la Voyager 2 als anys 80.

(Foto NASA)

From CNN Interactive
15 d'octubre, 1997

Enceladus i Iapetus La nau Cassini La sonda Huygens Trajectòria VVEJGA Arribada a Saturn (inserció en òrbita) Primeres òrbites

La missió Cassini pretén estudiar el planeta Saturn, els seus satèl·lits i el sistema d'anells.  La imatge a la dreta mostra un muntatge preparat amb fotografies fetes el novembre de 1980 per la nau Voyager 1. Dione,amb un diàmetre de 1100 km, s'hi veu en primer pla. Tetis i Mimas a la dreta de Saturn i Enceladus i Rea a l'esquerra. Titan (a dalt), amb un diàmetre de 5150 km, és la lluna més gran de Saturn i l'única del Sistema Solar amb una atmosfera important.  Mimas, amb un diàmetre de només 392 km, té un gran crater (Herschel) que li dóna una certa semblança amb l'Estrella de la Mort de la pel·lícula la Guerra de les Galàxies.  Enceladus té zones sense cràters que podrien ser degudes a erupcions d'aigua líquida a la seva escorça de gel.  Iapetus té un hemisferi fosc com l'asfalt, mentre que l'altre és sis vegades més brillant.  La nau Cassini té uns sis metres d'alçada i més de sis tones de pes. Sis dels divuit instruments que porta es troben a la sonda Huygens, de 2,7 m de diàmetre i uns 350 kg de pes. A l'arribada a Saturn es separarà de la nau principal per medir les propietats de l'atmosfera de Tità durant les 2,5 h de descens. Per evitar que es cremi per fregament en disminuir la seva velocitat, portarà un escut protector, que es deixarà caure quan s'obri el paracaigudes principal. Si encara funciona després del xoc, li quedaràn bateries per transmetre dades mitja hora més.  El primer mapa mostra la trajectòria planejada, batejada amb el nom VVEJGA (Venus-Venus-Earth-Jupiter Gravity Assist).  El llançament va tenir lloc, com estava previst, dimecres 15 d'octubre de 1997 a les 8:43 a.m. (GMT). A fi d'estalviar combustible, s'aprofitarà la transferència d'energia que es produeix a cada encontre amb un planeta: Venus (el 30 d'abril de 1998 i el 29 de juny de 1999), la Terra (25 d'agost de 1999) i Júpiter (8 de gener del 2001).  L'arribada a Saturn està prevista pel 10 de juliol del 2004. El viatge tindrà una durada total d'uns 7 anys.  A l'esquerra podeu veure una imatge (simulada) del moment en que la nau Cassini encén els motors principals per iniciar la seva primera òrbita a Saturn. Els motors estan dirigits cap el davant, a fi de disminuir la velocitat. Si no fes aquesta maniobra, acceleraria i passaria de llarg.  Durant quatre anys més, la nau Cassini orbitarà Saturn. La darrera figura mostra les 64 primeres òrbites previstes, aproximadament la meitat, amb aquest planeta vist des del pol nord. El Sol (i la Terra) quedan cap a la part de dalt. Es mostren les òrbites de Titan i Iapetus com referència, a uns 20 i 60 radis de Saturn, respectivament.

 

Possibles oceans d'hidrocarburs a Titan  Possible Hydrocarbon Seas On Saturn's Moon Titan Credit: Lawrence Livermore National Laboratory

La imatge en fals color correspon a la radiació infraroja propera, que permet veure a través de la boira. Es va obtenir mitjançant centenars d'instantànies. Les regions més brillants reflecteixen aproximadament el 15% de la llum incident. La regió fosca de l'esquerra és absolutament negra. Podria tractar-se d'una barreja d'hidrocarburs, o fins i tot de metà líquid.

Amb 3.200 km de diàmetre, Titan és més gran que Mercuri. És l'únic cos del Sistema Solar - a més de la Terra - que té una atmosfera rica en nitrogen. La seva temperatura superficial és molt baixa: uns -180º C. Malgrat tot, es tracta del lloc conegut més semblant a la Terra primitiva.