Informes de la missió:
Octubre 15:
La Cassini, camí a Saturn
CAPE CANAVERAL, Florida (CNN) -- Abans
de fer-se clar, la Cassini va començar el seu viatge d'11 anys de
durada cap a Saturn, mentre els motors del cohet Titan/Centaur on viatjava
il.luminaven el cel de Florida.
Després d'un ajornament de dos dies degut a problemes meteorològics
i tècnics, el segon intent es va desenrotllar sense retards. El
llançament va tenir lloc segons s'havía previst, dimecres
15 a les 8:43 a.m. (GMT).
La Cassini tornarà a passar prop de la Terra al 1999, camí
de l'encontre amb Saturn l'any 2004. Segons preveuen els plans observarà
Saturn i les seves llunes durant quatre anys, amb els seus 18 aparells
científics. També portarà la sonda Huygens, de la
European Space Agency, a Titan, la lluna més gran de Saturn, que
sembla tenir una atmosfera semblant a la que va tenir la Terra quan es
va desenvolupar la vida.
La Cassini és la nau interplanetaria més gran i cara de
la història de la NASA. La missió, d'11 anys i 3.400 milions
de dolars de presupost, va ser programada abans de que la NASA veiés
retallats els seus presupostos i orientés els seus esforços
cap a missions "més ràpides, millors i més barates",
como les recents Mars Pathfinder i Mars Global Surveyor. Cassini serà
la primera nau que visitarà Saturn després que ho va fer
la Voyager 2 als anys 80.
(Fotos NASA)
From CNN
Interactive
15 d'octubre, 1997
El llançament del Titan IV/B Centaur ha
estat un dels més perfectes que hom recorda, amb una desviació
respecte a la trajectòria prevista de només 0,004 graus.
La primera maniobra de correcció de trajectòria preveia modificar
la velocitat uns 26 m/s, però només caldrà 1 m/s,
segons el director del programa Cassini, Richard J. Spehalski, del JPL.
L'antena d'alt guany, de 4 m de diàmetre, apunta correctament
cap al Sol, per protegir la nau en el seu viatge cap al sistema solar interior.
La nau no es dirigeix directament cap a Saturn: la seva velocitat actual
no és suficient per arribar al planeta dels anells, situat a 1.400
milions de quilòmetres del Sol. Abans passarà prop de Venus,
per guanyar impuls aprofitant la gravetat d'aquest planeta, i després:
la Terra, una altra vegada Venus, i Júpiter.
Durant els propers dies caldrà comprovar l'estat de tots els
sistemes, es recuperaran mesures fetes durant la fase de llançament
i s'afluixaran les brides que asseguraven els aparells. També caldrà
enviar les instruccions de control per la propera setmana. La nau s'allunya
de la Terra a una velocitat de 13.000 km/h.
A les 10:43, hora de París, va començar
la missió de més abast en que mai hagi participat l'ESA.
La nau Cassini porta la sonda Huygens, que es submergirà dins la
densa atmosfera de Titan, la lluna més gran de Saturn, l'any 2004.
Uns 500 representants dels equips europeus que han creat la sonda Huygens
- científics, enginyers i empresaris - van presenciar el llançament
des de Cap Canyaveral.
El llançament i l'engegada de la segona etapa es van desenrotllar
segons les previsions. L'estació de seguiment de la NASA a Canberra,
Austràlia, va rebre senyals corrects de la Cassini una hora després
del llançament.
El Centro d'Operacions Espacials Europees ESOC (European Space Operations
Centre) a Darmstadt controlará l'estat de la sonda Huygens. El seu
primer informe es publicarà dins d'uns 10 dies. El proper encuentre,
amb Venus, tindrà lloc al 21 d'abril de 1998.
European Space Agency
Press Release No. 32-97
Paris, France