Meteorits

Van tenir lloc a Sudamèrica als anys 30 dues explosions similars a la de Tunguska?

Duncan Steel
(Anglo-Australian Observatory)

(d'un article aparegut el desembre de 1995 al diari IMO-WGN)

Hi ha indicis de que als anys 30 van tenir lloc dues grans explosions a Sudamèrica produides per meteorits. La primera, el 13 d'agost de 1930, prop de la frontera entre Brasil i Perú, a l'Amazones, i la segona a la Guaiana Britànica, l'11 de desembre de 1935. Aquestes dates coincideixen amb els màxims de les Perseides i les Gemínides, encara que sembla improbable que tinguin res que veure amb aquestes plujes. Determinar la seva causa té interés per esbrinar si esdeveniments com el de Tunguska són freqüents o no.

Primera part: Rio Curaca

A un article de N.Vasilyev i G.V. Andreev aparegut el 1989 al diari IMO (1) vaig parlar d'un altre article publicat per L.A. Kulik (2) al 1931 que tractava d'una possible explosió similar a la de Tunguska del 1908, el 13 d'agost de 1930, al Brasil. Al diari vaticà L'Osservatore Romano es feia una descripció, en italià, basada en l'informe d'uns misioners catòlics que treballaven a l'amazònia. Kulik va llegir un article de portada publicat el 6 de març de 1931 pel Daily Herald i basat en aquest relat. (El diari IMO va reproduir aquest article al número de desembre de 1995).

El lloc de l'explosió, Rio Curaca, que dóna nom a l'esdeveniment, està prop de la frontera entre Brasil i Perú, 5 graus de latitud sud i 71,5 graus de longitud oest.

Aquests publicacions es van discutir a un article recent de Bailey i col.laboradors (4), on van reproduir, traduit a l'anglès, l'article de L'Osservatore Romano. Encara que els relats dels testimonis oculars descriuen el que caldria esperar de la caiguda d'un gran bòlid, hi ha alguns aspectes que caldria explicar. Per exemple:

Bailey et al. esmenten el fet de que l'esdeveniment de Rio Curaca va tenir lloc el dia del màxim anual de les Perseides, encara que arriben a la conclusió de que va ser pura coincidència. La data també és prop del 10 d'agost, dia en que, l'any 1972, es va filmar un gran bòlid creuant l'alta atmosfera a sobre de la part occidental de Wyoming i Montana, tornant a sortir cap a l'espai en arribar al Canadà (4). Una altra coincidència, probablement.

Al número d'agost de 1995 de la revista Meteorite! es va publicar un article de R. Gorelli on també es discuteixen breument aquests fets.

Segona part: Rupununi

Anem ara al lloc on es creu que l'any 1935 va tenir lloc una gran explosió a la Guaiana. La font principal d'informació per aquest esdeveniment prové d'un relat amb el titol "Tornado or Meteor Crash?", aparegut el setembre de 1939 a la revista The Sky (precursora de Sky and Telescope) (5). Es tractava d'un informe de Serge A. Korff, de la Bartol Research Foundation, depenent del Franklin Institute (Delaware, USA), que va estar a l'àrea de Rupunumi un parell de mesos després de l'explosió. Aquesta havía tingut lloc l'11 de desembre de 1935, aproximadament a les 21 hores (hora local). Cal destacar que cau prop de la data del màxim de les Gemínides. Un cop més, però, pot ser pura coincidència. El lloc es trova a 2 graus i 10' de latitud nord i 59 graus i 10' de longitud oest, prop de les muntanyes Marudi.

La descripció de Korff suggereix que la regió devastada podría ser més gran fins i tot que la de Tunguska. Per indicació seva, es va enviar un missatge a William H. Holden, que era a aquella regió l'any 1937 amb l'expedició de Terry-Holden de l'American Museum of Natural History. El grup va pujar a peu fins al cim de Marudi Mountain el novembre de l'any 1937, i van informar que es veia una zona d'uns quants quilòmetres de diàmetre on els arbres havíen estat trencats uns 8 metres per sobre de la soca. No era fàcil determinar l'extensió exacta, car havian transcorregut ja dos anys, durant els quals s'havía regenerat la vegetació. En tornar a Nova York, Holden va confirmar que creia que la devastació havía estat produida per una explosió atmosfèrica d'origen còsmic. Desmond Holdridge, explorador i escritor, també va visitar la regió al final dels anys 30, i va confirmar la sospita de que el responsable de l'explosió havía estat un cometa o un asteroide.

Korff va obtenir diversos informes locals. El millor era el d'un miner escocés que cercaba or, Godfrey Davidson, el qual va dir que l'explosió el va despertar, i que van saltar dels seus llocs a la cuina els pots i paelles. Va poguer veure un rastre lluminós residual al cel. Una mica més tard, explorant la zona, va arribar a una regió devastada de la selva d'uns 8 per 16 quilòmetres, on els arbres semblaven haver estat espitjats i tombats.

Holden no estava segur de la causa de la destrucció de la selva, i va dir que els tornados podien produir efectes similars. Els relats dels testimonis, que coneixem gràcies a Holdridge i que parlen d'un objecte volador, d'un soroll terrible (probablement un efecte electrofònic)i de la commoció posterior, i del cel il.luminat com si fos de dia, corresponen millor a la penetració atmosfèrica d'un petit asteroide. Art Williams, controlador aeri de la regió, va dir que havía vist una zona de selva devastada de més de 32 quilòmetres d'extensió, no de forma circular, sinó més aviat allargada, com a Tunguska, que és el que cal esperar quan un objecte que penetri lluny de la vertical fa explosió. L'angle de penetració més probable per qualsevol projectil còsmic és de 45 graus.

Al número de març de 1974 del butlletí Meteor News va apareixer un article basat en el que havía publicat anteriorment The Sky. Poc després, els editors (Karl i Wanda Simmons, de Callahan, Florida) van mantenir correspondencia amb Mr. F.A. Liems de Paramaribo, Surinam, respecte a la possible formació d'un cràter a Wahyombo, a 5,25 graus de latitud nord i 56,05 graus de longitud oest. Les cartes estan datades el 1976. Sembla que Liems va morir l'any 1982. El 1990, quan es va publicar a la revista WGN l'article sobre l'esdeveniment al Brasil WGN, Wanda Simmons li va enviar còpies, i ell me les va enviar a mi. Inclouen diversos mapes, notes i cartes, però és difícil treure cap conclusió de tot aquell material: em fa l'efecte que tot aixó té que veure amb quelcom succeit anteriorment, abans d'aquest segle, i no queda gens clar si pot tenir relació amb la penetració de cap asteroide o cometa.

Referències:

1) N. Vasilyev, G. Andreev, WGN 17:6, 1989, pp. 247-248.
2) L.A. Kulik, Priroda i Ljudi 13-14, 1931, p.6
3) M.E. Bailey, D.J.Markham, S. Massai, J.E. Scriven, The Observatory 115, 1995, pp. 250-253.
4) Sky and Telescope 44, 1972, pp. 269-272.
5) The Sky, September 1939, pp. 8-10 and p.24.

A continuació reproduim l'article publicat el 6 de març de 1931 al diari The Daily Herald.