Meteorits

Chicxulub, peninsula del Yucatà, Mèxic. Diametre: 300 km. Edat: 64,98 milions d´anys. Aquest cràter es troba soterrat a centenars de metres de profunditat a causa dels sediments, que fan que no sigui visible a simple vista. Els cientifics de la NASA creuen que va ser produit per un asteroide amb un diàmetre d´entre 10 i 20 quilòmetres. La peninsula del Yucatà és una zona rica en sofre i l´impacte del meteorit va desprendre milers de milions de tones a l´atmosfera. Els dinosauris, i la meitat de les espècies de la Terra, van acabar extingint-se.

L´any 1978 quan Walter Alvarez, un geòleg de la universitat de Berkeley a California va anar als Apenins italians i va agafar mostres de roques d'un estrat prim d'argila de color gris clar. L'època de sedimentació es podia fixar al final de Cretaci i principis del Terciari. Les calcàries que queden per sota d'aquest estrat contenen abundants microfòssils, mentre que les del Terciari que queden immediatament a sobre en ténen pocs.

El pare de Walter -Lluis Alvarez, premi Nobel de Física- li va suggerir que comprovés el contingut d'iridi a l'argila, que és un element molt comú als asteroides, cometes i meteorits, però molt escàs a l'escorça de la Terra. L'argila tenia 30 vegades més iridi del que es podia esperar d'un aport meteoritic normal. Es va calcular que l'argila del límit K-T, com s'anomena aquest estrat, conté 200.000 tones d'iridi. Molt probablement prové d'un meteorit que va impactar a la Terra fa uns 65 milions d´anys.

Però faltava una peça per resoldre l´enigma, i era trobar el lloc de l´impacte. La companyia estatal dels petrolis mexicans Pemex havia descobert en les seves perforacions un nivell de roques fracturades a aquesta regió. Els estudis magnètics efectuats van revelar una estructura circular soterrada, centrada a la ciutat anomenada Chicxulub: es tractava del crater que buscava Walter Alvarez.

Cronologia de la catàstrofe:

• Primer instant: un meteorit traspassa l´atmosfera excavant-hi un pou i ocasionant una explosió equivalent a 10 trillons de megatons de TNT.
• Primera hora: terratremols i parets d´aigua escombren el que ara coneixem com golf de Mèxic. Minuts després de l'impacte, milers de milions de tones de materials projectats des del lloc de l'impacte tornen a caure cremant-se a 60 quilòmetres d'alçada: el cel és un mar de lava. Hi ha incendis per tot arreu. Els animals grans no tenen on amagar-se. Només sobreviuen els animals aquatics i els que tenen caus a sota terra.
• Primers sis mesos: el sutge torna el cel negre i comença una nit que durarà un any sencer.
• Primers deu anys: el sofre ejectat a l´estratosfera es converteix en àcid sulfúric, que absorbeix llum tan eficaçment com el sutge. La interrupció de la producció de plancton provoca el colapse de tot l´ecosistema marí. Les temperatures baixen més encara que en les darreres glaciacions.
• I després: Després del fred, la calor. El diòxid de carboni provoca efecte hivernacle fins que els oceans puguin absorbir-lo.