Meteorits

Any 1908, primeres hores de la matinada del 30 de juny: un meteorit fa explosió a 8 kilòmetres d´alçada sobre el riu Tunguska, a la Siberia central, alliberant 10 a 20 megatons d'energia.

L'ona expansiva va donar dues voltes al món. El cel de tota Europa es veia lluminós al vespre a causa de la pols projectada a l'alta atmosfera.

Fora de la regió afectada i de les rodalies, l'explosió va ser oblidada durant molts anys. Russia va patir la revolució bolxevic i la Primera Guerra Mundial.

Any 1921: Leonid A. Kulik, quan estava preparant una expedició per cercar meteorits, troba un full vell de calendari de l'any 1910, el mira pel darrera i troba part d'un article publicat el 1908 al diari Vida Siberiana. El que llegeix ja no li deixarà pensar en altra cosa durant anys. Els relats dels testimonis que parlaven de la caiguda d'un gran meteorit li porten a investigar, a fer moltes entrevistes, a preparar una expedició a un lloc pantanós, pràcticament inaccesible: la línia de ferrocarril més propera passa a 700 km més al sud.

Abril de l'any 1927: Dos mesos després d'haver sortit de Leningrad, Kulik contempla per primera vegada un espectacle que no podrà oblidar mai. Escriu al seu diari:

Encara no consegueixo posar ordre a les meves impressions caótiques d'aquest viatje. Les colines llunyanes del nord que vorejen el riu Kushmo estan cobertes amb un mantell blanc de neu de mig metre de gruix. Des del nostre punt d'observació no hem pogut veure ni rastre de bosc, perquè tot ha estat devastat i cremat. A les rodalies d'aquesta àrea morta, la selva jove, de només 20 anys d'edat, avança furiosa, cercant llum i vida. Sento quelcom que no puc explicar amb paraules quan veig arbres gegants de mig metro o més de diàmetre arrabassats com branquetes i les capçaleres a molta distància cap el sud.

A primeres hores del dia, quan comença a bufar l'aire, és molt perillós caminar pel vell bosc mort. Els gegants morts fa vint anys, amb les arrels curcades, cauen per tot arreu, de vegades molt a prop d'on ens trobem. A mida que avançem anem vigilant els arbres, per poguer escapolir-nos d'un salt si cauen.

1942: Kulik mor a la Segona Guerra Mundial, presoner dels alemanys.