|
Al 18 de gener del 2000 s'hi va veure de matinada un espectacular bòlid al Yukon (Canadà). S'hi va fragmentar a conseqüència de, al menys, dues fortes explosions, deixant-hi una persistent estela de fum, visible durant més d'una hora. |
Ewald
Lemke es trobava a la seva oficina, a Atlin (Colúmbia Britànica),
una població al sud de la frontera amb Yukon, i va obtenir la fotografia
de l'esquerra dos minuts després de l'esclat de llum: "Tenia
enceses tots els llums de l'oficina, i estava treballant amb l'ordinador,
quan es va il·luminar tota l'habitació amb una intensitat
tres vegades major. Vaig sortir per veure què passava, pensant-hi
que havia tingut lloc alguna explosió, però no vaig sentir
res fins més tard". Va continuar prenent fotos
a mida que canviava d'aspecte el núvol.
Hom calcula que el meteorit, una condrita carbonàcia, tindria una massa d'unes 50 tones i la mida d'un autocar. Probablement, va penetrar a l'atmosfera amb una velocitat de més de 90.000 km/h. La NASA va intentar capturar partícules de pols a l'alta atmosfera mitjançant un avió ER2 (U2). Una setmana després, algú va trobar un fragment a sobre de la neu i el va guardar al frigorífic dins d'una bossa de plàstic nova. La Dr. Mònica Grady, del Natural History Museum de Londres, va comentar que d'aquesta manera ha estat possible preservar els compostos orgànics volàtils presents a l'interior del meteorit. És de color negre, porós, amb l'aspecte d'un tros de carbó mig cremat i amb olor de sofre.
Les condrites carbonàcies són molt primitives: junt amb els cometes, constitueixen una mostra de la matèria prima a partir de la qual es va formar el Sistema Solar, fa 4.500 milions d'anys. Són riques en matèria orgànica. Es tracta d'un tipus de meteorit força rar (només el 2%). Des del 1969 no havia estat recuperat cap altre d'aquest tipus. La majoria es desintegren en penetrar l'atmosfera, o es descomponen abans que els trobin.
 |
El meteorit del llac Tagish |
Les primeres anàlisis, efectuats a la Open University
per Monica Grady, han confirmat que es tracta d'una condrita carbonàcia.
Les proporcions isotòpiques indiquen que conté partícules
d'origen interestel·lar.
Els satèl·lits del Departament de Defensa han permès
a Peter Brown, de la University of Western Ontario, determinar que
el bòlid tenia una massa de 200 tones i va arribar a l'atmosfera
a uns 16 km/s. La seva òrbita al voltant del Sol era el·líptica,
i a l'afeli passava pel marge exterior del cinturó d'asteroides.