| El cometa Hale-Bopp va ser observat l'agosto de 1997
amb l'espectrògraf STIS del telescopi Hubble (Space Telescope Imaging
Spectrograph), un instrument que es va instal.lar al febrer de 1997 que és molt adient
per l'estudi de cometes i d'altres objectes extensos, car permet
obtenir imatges i espectres per llargades d'ona entre 120 nm i 1000 nm.
El HST no va poguer fer observacions abans per què es trobava a la "zona de exclusió solar (entre el cometa i el Sol l'angle de visió era menor de 50 graus, i la llum solar podia malmetre el telescopi i els instruments. A primers de novembre de 1997 hom espera dur a terme noves observacions. A la pàgina original hi trobareu la informació corresponent (i informació addicional sobre aquesta observació d'agost de 1997). Si feu clic a les imatges podreu accedir a versions de mida doble. Credits: Harold Weaver (Johns Hopkins
University) and NASA
|
|
|
Figura 1: Imatge obtinguda per combinació de dues exposicions CCD amb el STIS, una de 2 segons feta a les 04:05 UT i una altra de 20 segons a les 04:06 UT del 27 d'agost de 1997. La llum ve de baix a la dreta, amb un angle de fase (el que forma la llum solar amb el pla de la imatge) de només 18 graus. Es va emprar un filtre "long-pass", que impedeix el pas de llargades d'ona menors de 5500 angstroms (10 angstroms = 1 nanòmetre). La imatge abasta 29 segons d'arc de costat, que equivalen a 60.680 km a la distància a la que es troba el cometa. Cada pixel correspon a un angle de 0,0508 segons d'arc, que equivalen a 110 km. |
 |
Figura 2: Les intensitats de llum a la imatge de la Figura 1 s'han dividit pixel a pixel per les d'un model circular simètric que fa una mitjana atzimutal del perfil d'esclat del cometa. Aquesta "imatge cocient" mostra les desviacions de la producció de pols respecte a un fluxe constant i esfèricament simètric. Encara s'hi veuen els potents raigs que ja es van detectar a finals d'estiu al 1996. |
 |
Figura 3: semblant a la Fig. 2, però ací s'ha restat la imatge de mitjana atzimutal, per destacar la regió propera al nucli. |
 |
Figura 4: Imatge espectral obtinguda amb el STIS i una graella G230MB, que mostra abundants línias de l'OH(0,0) centrades a uns 3090 angstroms. |