Hale Bopp

cometa del segle!


HST, octubre de 1995

"Els cometes són com els gats: ténen cua i fan el que volen"
David Levy


Darrera actualització: 28 de juliol, 1999
Magnitud: ~12,7
Data descobriment: 23 juliol 1995
Màxima proximitat a la Terra: 22 de març 1997 (1.315 AU)
Periheli (mínima distància al Sol): 1 d'abril 1997 03:14 UT (0,914 UA)
Distància a la Terra: 3.738 UA (556,0 milions de Km)
Distància al Sol: 3,904 UA (580,6 milions de Km)
1 AU = 93 Milions de milles = 150 Milions de quilòmetres


Observador: European Southern Observatory
Localitat: European Southern Observatory, La Silla, Chile
Data: 18 de juny, 1999
Magnitud aproximada: ~12.4
Òptica: telescopi NTT 3,5 m
Quan es va obtenir aquesta imatge mitjançant el telescopi NTT (New Technology Telescope) de 3,5 m d'obertura, el cometa Hale-Bopp es trobava a la constel.lació Doradus, a uns 1.295 milions de km (8,66 UA), més o menys la mateixa distància que separa Saturn del Sol. Estava prop de l'horitzó i començava a fer-se clar, La cabellera que s'hi veu a la foto té més d'1,1 milions de km de diàmetre, unes 10 vegades més que Saturn! Això és degut a que el nucli és molt gran, no menor de 40 km.
 

L'ombra del Hale-Bopp 

Mapa de radiació UV que mostra el gran núvol d'hidrògen (amb només uns 100 àtoms per litre) on es troba immers el Sistema Solar i l'ombra projectada pel cometa Hale-Bopp a aquest núvol. 

Es va obtenir al 7 de març de 1997 mitjançant l'instrument SWAN (Solar Wind Anisotropies) del satèl.lit SOHO.
La posició del Sol s'indica mitjançant un cercle blau (baix al mig). A mida que el cometa s'apropava al Sol, el gel del nucli va començar a evaporar-se. La radiació UV solar va trencar els enllaços de les molécules d'aigua i es va alliberar l'hidrògen. La taca blanca correspon al núvol d'hidrògen de 150 milions de km de diàmetre que envolta al nucli del cometa. La taca negra de la part superior correspon a la zona d'ombra, de 150 milions de km de longitud.

Anar a la pàgina d'Astronomia del PIE


Només és visible des de l'hemisferi sud (i amb prou feina)


Mapa pel vespre
(Sky & Telescope)

abril, 1997

20 març, 1997
map 97
1997

SLO
La millor part de l'expectacle, però, es va veure des de l'hemisferi nord. Victor Ruiz, de la Agrupación Astronómica de Gran Canaria, va fer el següent comentari: 
    Pels que encara no han aprofitat l'oportunitat de sortir deu minuts al pati de casa seva i mirar cap el cel a la cerca d'aquest magnífic cometa, els hi tindré que recordar el disgust que ténen molts afeccionats de l'hemisferi sud. Aquesta va ser la resposta que va rebre un argentí que va preguntar quan i on podía localitzar el Hale-Bopp: 
      "Querido, para que te desasnés un poco el cometa Hale Bopp está haciendo su show para los afortunados que viven en el primer mundo (hemisferio norte) porque parece que se enteró que desde allí le van a sacar las mejores fotos y va a salir mejor en las revistas". 
Fins el mes d'octubre de 1996, el cometa es va allunyar de la Terra a mida que s'acostava al Sol. Això va fer que no arribés a magnitud 4 fins a desembre, cada dia més baix sobre l'horitzó, a primeres hores de la nit. A primers de gener de 1997, després d'uns dies de màxima aproximació aparent al Sol, va tornar a ser visible cap al E, abans de sortir el Sol. La cua no era visible, perquè es dirigia cap a l'altra banda del Sol. 

El dia 8 de gener de 1997 es trobava a1,66 UA del Sol, creuant l'òrbita de Mars. A finals de gener, la seva magnitud aproximada era 2,5. La cabellera tenia un diàmetre comparable al de la Lluna plena (mig grau) i la cua aproximadament 1,5 graus de llarg: 

Inicialment es va dir que arribaría a tenir magnitud -1 o -2. Després es va comprovar que la seva activitat augmentava massa poc a poc en acostar-se al Sol. Possiblement es tracta d'un cometa ric en materials volàtils, i per això es va mostrar tan actiu quan encara estava molt lluny i no havía creuat l'òrbita de Júpiter. Després es va recuperar espectacularment i va arribar a magnitud -1, com s'havía previst inicialment. 

Es va parlar molt d'un misteriós acompanyant del Hale-Bopp que semblava el planeta Saturn (SLO). A l'article de Stuart J. Goldman, publicat a les pàgines web de Sky & Telescope, hi trobareu tota la història. 

La velocitat relativa al nostre planeta va disminuir gradualment fins al 23 de març de 1997, com podeu comprovar si consulteu la columna Deldot a les efemèrides de Don Yeomans. A partir d'aquest moment va començar a accelerar en sentit contrari. A primers de maig s'allunyava a uns 30 quilòmetres per segon. 

L'aspecte del cometa a finals de març era increiblement espectacular des d'un lloc fosc, com podeu comprovar visitant la secció Imatges recents. Cap a finals d'abril encara tenia magnitud negativa, pero ja minvant, i es veia més baix cada dia, cap a l'oest, en fer-se fosc. No calia cap mapa per trobar-lo: era un dels objectes més brillants del cel. Des dels carrers de les ciutats es veia fins i tot part de la cua. El Hyakutake la tenía més llarga, però calia anar lluny de les ciutats, a un lloc ben fosc, per veure-la. 

La secció Observacions recents constitueix un recull antològic d'experiències inoblidables. 

L'acte final pels observadors de l'hemisferi nord va tenir lloc els dies 8 i 9 de maig, quan es trobava a pocs graus de la Lluna. Fins a quan es podrà veure a ull nu? I amb binocles? 

Butlletins informatius de Richard M. West (ESO):

Articles de Mark Kidger (IAC):


Observacions col.lectives organitzades

Aquestes són algunes de les moltes ofertes d'observació del cometa que van haver disponibles. Quedin com un record:

Tim Puckett

Alguns llocs a visitar

  • Pàgina de Ron Baalke al JPL
  • Com fer un cometa a l'aula
  • Una forma efectiva i espectacular de començar una activitat sobre cometes és fer-ne un davant mateix dels alumnes. Els ingredients no son difícils de trobar, i l'espectacle el recordaran durant molt de temps. Dennis Schatz té una recepta per fer un cometa d'uns 15 cm que trobareu a The Why Files.
  • Astronomy On-Line: Exercicis científics sobre cometes
  • Guia per observar el Hale-Bopp
  • Pàgina de Tim Puckett

  • novembre 27, 1996 (23:30:34 UT)
    Tim Puckett es mundialment conegut per les seves imatges astronòmiques. Aquesta fotografía (cliqueu) la va fer amb el seu telescopi Schmidt-Cassegrain (SCT) de 30 cm d'obertura a f/10 i una càmera CCD Axiom AX-7. A la seva pàgina amb fotos de cometes hi trobareu més obres d'art com aquesta.
    Copyright 1996 © Tim Puckett.
  • Pàgina de Ron Chris Schur

  • Hale-Bopp 
    i NGC6366
    Octubre 10, 1996
    12.5" f/5 20 min.
    Chris Schur té una excel.lent pàgina d'astronomía i astrofotografía. Aquesta foto seva del cometa Hale-Bopp al costat del cúmul NGC6366 és una mostra.
    Copyright 1996 © Chris Schur.

    Efemèrides


    Comentaris i fotos dels descobridors

    Alan Hale:
    "M'agrada l'ironia: m'he passat 400 hores de la meva vida buscant cometes i no he trobat res, i ara, de sobte, quan no estic buscant-ne cap, m'el trobo davant dels nassos"
    Thomas Bopp:
    "Quan Jim va dir: "és possible que tinguem quelcom", vam començar a emocionar-nos i vaig agrair a Déu en veu baixa la seva meravellosa creació"

    Imatges

    Podeu descarregar-les des d'una galeria gràfica amb mostres de 100x100:
  • Fotos
  • Mapes