Hale Bopp: el cometa del segle!

Mostra la rotació del nucli del cometa Hale-Bopp entre el 25 i el 29 de març de 1997. Totes les exposicions es van fer aproximadament a les 02:50 U.T. Cada una de les imatges es va obtenir sumant sis exposicions de 5 segons cadascuna. La imatge final es va processar mitjançant IDL, amb una màscara de suavitzat ponderat.
Si no empreu vídeo de 24 bits per visualitzar la imatge, aquesta perd molta qualitat.
Animated file courtesy of Sky and Telescope.

Pel.lícula MPEG de quasi una rotació completa del nucli del cometa Hale-Bopp. Les exposicions, de 10 segons cada una, es van fer a intervals d'uns 45 minuts. S'hi veu prou bé el raig principal de pols i la formació de les ones en espiral.

Capes de pols

Autors: Cyril Birnbaum, Eric Frappa
Localitat: Pic de Midi Observatory (France)
Equip: telescopi 55 cm i càmera HiSiS 44.

Ampliació de la part central de la coma. Vam emprar gradient radial per destacar les capes de pols.

Imatge de l'esquerra: 03/23/97 00:23 UT
imatge de la dreta: 03/23/97 10:07 UT
1 segon d'exposició. 9 hores i 44 minuts entre les dues imatges.

10 segons d'exposició. Camp abastat: 0.3 x 0.2 graus. Processada amb Mira.

Camp: 12' x 8'. 10 exposicions d'un segon.

Aquesta imatge infraroja del Hale-Bopp va ser obtinguda per una llargada d'ona de 3,672 micres a l'observatori Mauna Kea de la NASA Infrared Telescope Facility (IRTF). Les observacions es van fer durant el dia mentre el cometa era invisible a l'ull humà, peró encara el podien captar els detector IR. Durant el dia, la llum solar escalfa el terra i l'aire que envolta el telescopi, produint moltes turbulències. Aquesta és la raó per la qual no és tan nítida aquesta imatge com les obtingudes de nit.

La imatge, en fals color, mostra la calor emessa per la pols: els colors més brillants corresponen a més quantitat de pols. El camp abastat és molt petit: cada pixel correspon a uns 70 quilòmetres a la distància a la que es troba el nucli, que és una bola de neu bruta d'uns 40 quilòmetres de diàmetre. Les capes superficials del nucli són escalfades per la radiació solar i s'evaporen per sublimació, passant directament de sòlid a gas. Es produeixen tones de pols per segon, que amaguen el nucli. La pols s'escampa i forma la cua del cometa. Aquesta imatge es va fer per centrar l'espectrògraf d'infrarojos.

S'hi veuen els raigs i les ones.