Telescopi Espacial Hubble

Erupcions de raigs gamma Un equip d'astròmos, dirigit per Kailash Sahu, del Space Telescope Science Institute (STScI) a Baltimore (MD) va publicar al 190th Meeting of the American Astronomical Society a Winston-Salem (NC) els resultats de les seves investigacions sobre GRB 970228, una erupció de raigs gamma que sembla haver-se produit a una galàxia llunyana i que es va detectar el 28 de febrer de 1997.

Les erupcions de raigs gamma són els fenòmens més violents coneguts: en pocs segons poden alliberar tanta energia como el Sol durant 10 mil milions d'anys. Es calcula que a la nostra galàxia podría tenir lloc una cada pocs milions d'anys.

"La incomparable resolució del Hubble ha estat crucial per veure que l'erupció ha tingut lloc lluny del nucli," ha dit Sahu. "Això descarta grans forats negres, que es suposa que ocupen una possició central a moltes galàxies, com possible origen d'aquestes increibles explosions."

Mesures espectroscòpiques fetes amb el telescopi Keck de la bola de foc d'una altra erupció de raigs gamma detectada el 8 de maig, indiquen que es va produir a milers de milions d'anys llum de la Terra, lluny de qualsevol galàxia.

A més, el 2 de juny es van fer observacions d'aquesta mateixa erupció i tampoc es va poguer trobar cap galàxia adjacent a l'erupció.

Aquestes erupcions es podrien produir pel xoc de dos estels de neutrons, o d'un estel de neutrons amb un forat negre. El lloc on és més probable que es produeixein xocs d'aquesta mena és el disc d'una galàxia, on hi ha més estels de neutrons procedents de l'explosió de supernoves.

Photo Release
Credit: Andrew Fruchter (STScI) and NASA

L'explosió més gran mai detectada
  • Al 23 de gener de 1999 va tenir lloc l'explosió més poderosa mai detectada, a una llunyana galàxia situada a 2/3 de la distància a l'horitzó de l'univers observable. Durant uns instants, va brillar com 100.000 bilions d'estrelles. El 8 i el 9 de febrer, quan l'esclat era ja 4 milions de vegades menor, el telescopi Hubble va captar aquesta imatge de la galàxia on havia tingut lloc l'explosió de raigs gamma. Es tracta d'una galàxia irregular excepcionalment blava, pel gran nombre d'estrelles massives jovens que conté. Aquest tipus d'explosions podria estar causat per la fusió d'un parell d'estrelles de neutrons o de forats negres. També fora possible que es tractés d'un nou tipus d'explosió estelar: una hiper-nova.

    • El telescopi Hubble ajuda a esbrinar el misteri de les erupcions de raigs Gamma

     

    Imatge en llum visible
    (centre)     . 


    Ampliació

    		 El telescopi Hubble ha permés avançar cap a la solució d'un dels misteris que té plantejada l'astronomia actual: l'origen de les erupcions de raigs gamma (GRB), un del fenomens més energetics del Univers: en pocs segons alliberen tanta energia como el Sol en 10.000 milions d'anys. 

    La imatge correspon probablement a la bola de foc resultant de la catàstrofe que va donar lloc a l'erupció. El 28 de febrer de 1997 va ser detectada pel Gamma-Ray Burst Monitor del satèl.lit italià i alemany Beppo-SAX. Una setmana després, els astrònoms de l'observatori Keck van identificar una font lluminosa difusa al lloc on s'havía produit l'erupció, però en vuit dies va baixar la seva magnitud de 21 a 23, i no es va poguer veure a partir del 13 de març. El telescopi Hubble ha permés continuar el seguiment més enllà del 26 de març, fins distingir dos components: una zona brillant compacta i una taca difusa més feble (baix a la dreta a l'ampliació), que pot correspondre a la galàxia llunyana on es va produir l'erupció. 
    Article original:

    GRB 970228: erupció de raigs gamma a una galàxia llunyana

     
    Aquesta imatge en fals color mostra la bola de foc que acompanya l'erupció de raigs gamma GRB 970228 (fletxa), detectada al 28 de febrer de 1997. La taca en forma de lletra "E" que té a la dreta és la galàxia on es pensa que s'ha produit l'erupció. El dia 7 d'abril es va obtenir una altra imatge on la bola de foc era molt menys brillant, mentre que la galàxia es veia exactament igual. El fet de que l'erupció es vegi lluny del centre de la galàxia descarta un gran forat negre com possible causa. Sembla més probable que es tracti del xoc al disc galàctic de dos estels de neutrons, o d'un forat negre de mida estelar amb un estel de neutrons. 
    Article original:
    Imatge en fals color de la bola de foc de la erupció de raigs gamma GRB 970228 detectada al 28 de febrer de 1997. Es va obtenir al 5 de setembre de 1997 mitjançant l'espectrògraf STIS (Space Telescope Imaging Spectrograph), quan el seu esclat era ja 500 vegades més feble, baixant fins a la magnitud 27,7. La corba de lllum recolça la hipòtesi segosn la qual la font de llum s'expandeix amb velocitat relativística (propera a la de la llum). La taca extensa de llum que l'envolta es manté amb esclat constant (magnitud 25), la qual cosa fa suposar que es tracta d'una galàxia. Ara bé: ¿l'erupció es va produir a aquesta galàxia o a un punt més proper?. El fet de que sigui detectable sis mesos després dóna una idea de la magnitud de l'explosió. L'esclat observat indica que es troba lluny, probablement a la galàxia acompanyant. 
    Article original:

    GRB 970508: La bola de foc d'una erupció de raigs gamma
     
    La imatge mostra la bola de foc corresponent a una erupció de raigs gamma detectada el 8 de maig. El 2 de juny es van fer observacions d'aquest objecte amb el telescopi espacial i no es va detectar cap galàxia propera. Aquest resultat sembla en contradicció amb el recent descobriment d'una erupció de raigs gamma a una galàxia llunyana. A la distància a la que l'observatori Keck calcula que s'ha produit aquesta erupció, qualsevol galàxia associada hauria de ser molt menys brillant que la nostra. 
    Article original: