Les galàxies primitives

És sorprenent la gran varietat de formes i colors. El temps emprat per obtenir-la ha estat d'uns 10 dies, durant 150 òrbites. Es van fer 342 exposicions de 15 a 40 minuts, per captar llum de diferents colors, des de l'infrarroig fins a l'ultravioleta. Els objectes de luminositat més feble són de 30ª magnitud. Els estels més grans són de la nostra galàxia.

Galàxies llunyanes

Entre les aproximadament 2000 galàxies que s'hi veuen a les fotos de l'espai profund obtingudes amb el telescopi Hubble, hi ha sis que semblen més distants que els quasars que fins ara tenien el record d'esser els objectes més llunyans mai detectats.

Alberto Fernandez-Soto, de la Universitat de Cantabria, i els seus companys K. Lanzetta i A. Yahil, de Stony Brook, han emprat un nou mètode per determinar les distàncies. El que han fet és compararar l'espectre cromatic de les galàxies fotografiades amb l'obtingut mitjançant una simulació d'ordinador. Aquesta simulació transforma la llum de galàxies properes desplaçant-la cap a l'extrem vermell de l'espectre.

Si aquest mètode és correcte, veiem aquestes galàxies tal com eren quan l'edat de l'Univers no arribava als 1000 milions d'anys.

Galàxies de l'Univers primitiu

Aquesta fotografia en color real, obtinguda amb la càmera WFPC2 del telescopi Hubble durant 48 òrbites el mes de juny de 1994, mostra una petita regió del cel a la constel·lació Hèrcules. Un any després, durant 15 òrbites addicionals, es van medir els desplaçaments de les línies espectrals de l'hidrògen, per calcular distàncies.

Es poden apreciar objectes 2.000 milions de vegades menys luminosos que els que podem veure a ull nu des d'un lloc ben fosc a la Terra.

Les 18 petites galàxies seleccionades i ampliades al mosaic es troben a 11.000 milions d'anys llum de la Terra, relativament a prop unes de les altres. És possible que en xocar i fusionar-se hagin donat lloc a galàxies actuals.