Imatge d'una galàxia primitiva reconstruida amb l'ajut d'una lent gravitatòria
| A aquesta imatge obtinguda amb el telescopi espacial Hubble
al 13 de gener de 1996 amb filtres pel vermell i infraroig proper
(F606W i F814W). La imatge de l'esquerra abasta 64 segons d'arc d'amplada.
S'hi veu el cúmul de galàxies CL1358+62, situat a 5.000 milions
d'anys llum, y una galàxia de color vermell,
en forma d'arc, augmentada 5 o 10 vegades y deformada per efecte de lent gravitatòria. De les observacions
espectroscópiques fetes amb el telescopi Keck a Hawaii es dedueix que es tracta de la galàxia
més llunyana coneguda (redshift z=4.92). La veiem com era quan l'Univers tenía menys de 1.000
milions d'anys, el 7% de l'edat actual (14.000 milions d'anys).
L'objecte més distant conegut fins ara era el quasar PC1247+34 (z=4.90). Dalt a la dreta s'hi veu una ampliació de la galàxia, on destaquen zones brillants de formació d'estels d'uns 700 anys llum de diàmetre (cam abastat: 10 segons d'arc). Baix a la dreta s'hi veu una reconstrucció de la galàxia llunyana feta amb un model teòric de la lent gravitatòria (cam abastat: 2 segons d'arc). Aquesta galàxia primitiva és 10 vegades més brillant que la nostra. L'espectròmetre Keck ha permés també mesurar les velocitats del gas: prop de 200 km/s. Marijn Franx, de la universitat de Groningen a Holanda, ha comentat "Els forts vents que observem suggereixen que les galàxies poden perdre molt de material quan són joves , enriquint l'espai buit al seu voltant". "Estem meravellats per poder contemplar les primeres etapes de construció d'una galàxia que ben bé podría arribar a ser com la nostra", va dir Garth Illingworth, de la universitat de California a Santa Cruz. |