Sistema binari Mira Ceti
|
|
La imatge de la part de dalt, obtinguda amb el telescopi espacial Hubble
l'11 de desembre de 1995, mostra els dos components de l'estel Omicron Ceti: Mira A, a la
dreta, que és una gegant vermella, i Mira B, una nana blanca, molt més petita i calenta.
La distància angular entre elles és de només 0,6 segons d'arc,
70 unitats astronòmiques en realitat. El sistema es troba a 400 anys lllum de la Terra.
L'astrònom holandés David Fabricus va pensar, en observar-la al 1596, que es tractava
d'una nova quan va veure que el seu esclat disminuía, i per aixó li va posar el nom Mira (meravellosa).
Va ser el primer estel variable descobert, i és el prototipus de
les "variables de tipus Mira", que expulsen grans quantitats de pols i gas,
que s'acumula al voltant de la seva companya.
Varía d'esclat espectacularmente, seguint un cicle de contracció i expansió
de 332 dies de durada.
Els plafons de la part inferior mostren la imatge, reconstruida recentment, de Mira A. Baix a l'esquerra s'hi pot veure la seva forma llargueruda. A la dreta, amb llum ultravioleta i escala logarítmica, es distingeix una expansió en forma de falç dirigida cap a la companya. Mira A té un diàmetre de 60 milisegons d'arc, 700 vegades més gran que el del Sol. Si estigués al seu lloc, la seva superficie estaría més enllà de l'òrbita de Mart, quasi fregant l'òrbita de Júpiter. |
