Septembre 18, 1997
[ESQUERRA] Imatge de T Pyxidis obtinguda al 19 de gener de 1995 des de l'observatori de l'ESO a La Silla (Xile). Mostra capes de gas al voltant de l'estel, expulsades en diverses erupcions. T Pyxidis es troba a 6,000 anys llum de distancia, a la constel.lació austral Pyxis.
[DRETA] Imatge en fals color del mateix estel, obtinguda mitjançant el telescopi espacial al 1994 (26 de febrer) i al 1995 (16 de juny, 7 d'octubre i 10 de novembre). Les capes semblen formades per més de 2.000 bombolles de gas del tamany del nostre sistema solar, ocupant en conjunt una àrea d'1 any llum de diàmetre. Podríen haver-se originat en xocar capes d'alta velocitat expulsades recentment amb capes més lentes produides en erupcions anteriors.
L'explosió d'una nova es produeix quan una nana blanca acumula suficient hidrògen a la seva superfície, procedent d'un altra estrella acompanyant (una nana vermella), per què es desencadeni una reacció termonuclear. L'esclat augmenta un milió de vegades de cop i disminueix ràpidament, en questió de dies o setmanes. A d'altres noves els hi cal 10.000 a 100.000 anys arribar a l'estat crític. T Pyxidis, però, fa erupció cada 20 anys, aproximadament. Les darreres es van produir a 1966, 1944, 1920, 1902 i 1890. Les nanes blanques són d'una mida relativamente petita, i ténen una temperatura superficial molt alta. Es produeixen quan una estrella petita o mitjana expulsa les capes exteriors, deixant el nucli descobert. T Pyxidis sembla prou gran per tractar-se d'una nana blanca, i per això té prou amb capturar una massa equivalent a la de la Lluna, la deumilionèsima part de la massa de la seva companya, per fer erupció. Si tingués una massa més gran, s'hagués convertit en una estrella de neutrons o en un forat negre.
Michael M. Shara, del Space Telescope Science Institute de Baltimore, Md., estudia aquesta nova des de fa més de deu anys, i ara té planejat estudiar detalladament la propera erupció. Al 1985 va detectar una capa aparentement llisa que s'expandia a uns 350 km/s, però les observacions recents amb el telescopi Hubble van indicar, sorprenentment, que la velocitat havía baixat fins només 40 km/s. "Segons aquestes observacions, el nostre model anterior sobre la producció de capes per una nova ha de ser fals", va dir Shara. "Es pensava que l'explosió d'una nova era uniforme, ... produint un núvol perfectament regular. El que hem trobat en lloc d'aixó és una miríade de grums, com bombolles. Les capes expulsades per altres noves, probablement es comportaran de manera semblant, quan les capes recents arriben on es troben les capes fòssils, més velles, produides en explosions anteriors". Probablement, la velocitat inicial d'expansió és de 2.000 o 3.000 km/s, i disminueix fins pràcticament aturar-se en xocar amb les capes exteriors. L'energia produida pel xoc escalfa el gas, que emeteix llum.
Artícle original: