Xoc de galàxies: Les antenes

Aquesta imatge del parell de galàxies en col.lisió conegut com "les Antenes" es va obtenir amb el Hubble Space Telescope, i mostra més de 1000 cúmuls estelars de formació recent.

		imatges sense reduir
Esquerra	Imatge obtinguda des del terra del parell de galàxies NGC 4038/4039, més conegudes com les Antenes, pel parell de cues formades pel xoc. Es troben a la constel.lació austral Corvus, a 63 milions d'anys llum.	[JPG image] 165KB
Dreta	Els nuclis galàctics s'hi veuen a la imatge central de color taronja, amb zones fosques de pols. Al mig s'esten la regió de superimposició, caòtica i plena de pols. Els braços espirals conténen abundants cúmuls estelars, brillants i blavosos. Llur formació va ser probablement desencadenada per la col.lisió. La imatge, de color real, es va obtenir mitjançant quatre fotos fetes al 20 de gener de 1996 amb filtres per diferentes llargades d'ona. La resolució és de 15 anys llum per pixel.	[JPG image] 165KB

Quatre porcions ampliades del xoc de galàxies "les Antenes". El segment dibuixat al costat de cada imatge representa una distància de 1.500 anys llum.

		imatges sense reduir
Esquerra	La col.lisió va provocar l'aparició de brillants cúmuls de noves estrelles blavoses, el més gran dels quals conté aproximadament un milió d'estrelles. El color blau és degut a les estrelles massives jovens. Les de formació més recent ténen pocs milions d'anys d'edat, un obrir i tancar d'ulls parlant en termes astronòmics.	Dalt
		Baix
Dreta	Aquestes ampliacions dels nuclis de les dues galàxies en col.lisió mostren els núvols de pols i gas que semblen anar cap al centre. El nucli de NGC 4038 (baix a la dreta) sembla mig amagat per la pols. El color vermellós de la pols és degut a que dispersa preferentement les llargades d'ona més curtes, blavoses. La imatge, de color real, es va obtenir mitjançant quatre fotos fetes al 20 de gener de 1996 amb filtres per diferentes llargades d'ona. La resolució és de 15 anys llum per pixel.	Dalt
		Baix

El telescopi Hubble de la NASA ha permés descobrir més de 1000 cúmuls de formació recent cremant-hi la seva vida a gran velocitat amb un brillant desplegament de "focs d'artifici" al cor de dues galàxies en col.lisió.

"L'elevat nombre de cúmuls jovens és sorprenent", va dir Brad Whitmore, del Space Telescope Science Institute (STScI) a Baltimore, Maryland. "Aquest descobriment ajudarà a reconstruir el procés de col.lisió entre galàxies, i això ens permetrà esbrinar un dels interrogants fonamentals que té plantejada l'astronomía: per què unes galàxies són espirals mentre que d'altres són el.líptiques."

"Aquestes imatges espectaculars ens ajuden a entendre com es formen els cúmuls globulars a partir de les nebuloses d'hidrògen", va afegir François Schweizer, de la Carnegie Institution de Washington, D.C. "És un excelent laboratori per estudiar la formació d'estrelles i de cúmuls estelars, doncs es tracta de la col.lisió de galàxies que tenim més a prop i més recent".

L'estudi d'aquestes galàxies en col.lisió, i d'altres properes i semblants ha proporcionat algunes sorpreses:

Les imatges de galàxies primitivas irregulars molt llunyanes, obtingudes amb el Hubble anteriorment, mostren moltes d'elles en interacció. Segons sembla, les col.lisions galàctiques eren molt corrents a aquella època. La gran distància que ens separa d'aquestes galàxies, però, fa que sigui molt més fàcil estudiar un exemple proper, com les Antenes. "La riquesa de detall que hom pot apreciar a aquestes imatges és sorprenent. Es tracta d'un somni fet realitat, però, al mateix temps, serà un malson analitzar tot aquest munt de dades" va dir Whitmore.

Amés de proporcionar una finestra cap a la formació d'estrelles i galàxies en el passat, les observacions amb el Hubble podríen estar oferint-nos una visió del destí de la nostra pròpia galàxia, la Vía Làctia, quan fregui la seva veina Andrómeda, o xoquin frontalment, dins de milers de milions d'anys.

Aquestes observacions de les Antenes i d'altres galàxies properes en col.lisió han estat efectuades durant els darrers anys per Whitmore (STScI) i els seus col.laboradors: François Schweizer i Bryan Miller (Department of Terrestrial Magnetism, Carnegie Institution of Washington), i Michael Fall i Claus Leitherer (STScI).

La gran sensibilitat i poder resolutiu del Hubble han permés a aquest equip descobrir a les Antenes més de 1000 cúmuls d'estrelles jovens excepcionalment brillants, també anomenats cúmuls de super-estrelles. Amb els telescopis situats a terra només s'havía pogut veure els més brillants, sense arribar a descobrir la seva alta densitat estelar.

En observar altres galàxies en col.lisió, l'equip del Hubble ha descobert cúmuls de formació recent brillants i blaus, mentre que on fa temps que es va produir la col.lisió els cúmuls eren menys brillants i de color vermellós. Això els ha permés reconstruir la seqüència temporal d'esdeveniments en xocar dues galàxies.


Foto No.: STScI-PRC97-34a	Octubre 21, 1997


Photo No.: STScI-PRC97-34b	21 d'octubre, 1997