Telescopio Espacial Hubble

 

Image Credit:  NASA and
Dave Bennett (University of Notre Dame, Indiana)

Forats negres solitaris 

La majoria dels forats negres descoberts tenen masses milers de vegades superior a la del Sol i es troben al nucli de les grans galàxies. També s'han detectat sistemes binaris formats per un forat negre de massa relativament petita (poques vegades la del Sol) i una estrella normal, que sembla girar ràpidament al voltant d'un punt de l'espai. David Bennett ha descobert ara forats negres aïllats d'origen estel·lar: "Això vol dir que els forats negres són corrents. És possible que moltes estrelles normals de gran massa acabin les seves vides com forats negres, i no com estrelles de neutrons", va dir Bennett.
Quan un objecte fosc de gran massa s'interposa entre la Terra i una estrella llunyana, es pot produir un efecte de lent gravitatòria, la imatge de l'estrella es desdobla i es detecta un augment aparent de l'esclat de l'estrella.  Al 1996 es van descobrir mitjançant aquesta tècnica (gravitational microlensing) objectes massius del halo galàctic (MACHO). Actualment es controla l'esclat de desenes de milions d'estrelles en la direcció del centre de la nostra galàxia, on s'han observat ja més de 300 fenòmens d'aquesta mena. Els de més durada (500 a 800 dies) són deguts a una gran massa de la lent gravitatòria o bé a baixa velocitat d'aquesta respecte a la font de llum. Les observacions efectuades amb el telescopi Hubble han permès identificar l'estrella i calcular amb precisió la massa de la lent: unes sis masses solars. Un cos fosc tan massiu no por ser una nana blanca ni una estrella de neutrons. Probablement, es tracta de forats negres. Cal aclarir que la desviació que aquests produeixen a la llum de l'estrella llunyana és molt petita, unes 100 vegades menys que la resolució angular del telescopi Hubble.
L'existència d'aquests forats negres solitaris, si s'arribés a confirmar, suposaria un gran avenç en la recerca de l'anomenada massa fosca de les galàxies.
Gen. 00