Mart vist amb el telescopi Hubble



Photo credits: Steve Lee (University of Colorado),
Jim Bell (Cornell University), Mike Wolff (Space
Science Institute), and NASA

Mart de prop 


Aprofitant la millor aproximació de Mart a la Terra en els darrers vuit anys, un equip d'astrònoms ha obtingut aquestes imatges del planeta vermell entre el 27 d'abril i el 6 de maig de 1999, per commemorar el segon aniversari de l'arribada de la Mars Pathfinder. 

Les quatre imatges han estat ordenades de manera que el planeta sembli haver girat 90 graus cada vegada, per que es vegi tota la superfície. Mart es trobava a uns 87 milions de km de la Terra. Es poden apreciar detalls de només 19 km.

L'aspecte de Mart ha canviat apreciablement en els 20 anys transcorreguts des que el van observar les naus de les missions Viking de la NASA. Encara que les grans taques fosques i clares són estables, els detalls canvien a mida que la pols i la sorra els cobreixen o els destapen.



Photo Credit: Jim Bell (Cornell University), Justin Maki (JPL),
and Mike Wolff (Space Sciences Institute) and NASA

Roques hidratades a Mart 

 
La imatge de l'esquerra, de colors aproximadament naturals, es va obtenir mitjançant filtres per 410, 502, i 673 nanòmetres. El resplandor blavós dels marges  és degut a la presència de cristalls de gel a l'atmosfera. El color rosat del casquet polar és degut a la presència de partícules que contenen ferro.

La imatge infraroja de la dreta mostra en color vermell les zones que contenen minerals hidratats (banda d'absorció a 1450 nanòmetres). Destaca Mare Acidalium, on van tenir lloc extenses inundacions fa milions d'anys. L'esclat superficial en infraroig proper es representa en verd, i la elevació en blau.
 



 

Phil James (Univ. Toledo),
Todd Clancy (Space Science Inst., Boulder, CO),
Steve Lee (Univ. Colorado), and NASA.

Núvols a Mart

La imatge de l'esquerra dóna accés a una versió reduida. Des de l'article original podeu recuperar la versió sense reduir:
Aquestes imatges de Mart van ser obtingudes amb el telescopi Hubble dues setmanes després del moment de màxima aproximació a la Terra (oposició) que va tenir lloc al 1997. El planeta vermell es trobava a uns 100 milions de quilòmetres. La resolució al centre del disc és de 22 km/pixel. El nord és dalt. La imatge en blanc i negre, molt semblant a les que proporcionen els satèlits meteorològics terrestres, ha estat obtinguda amb només llum blava i mostra detalls de la cobertura de núvols.
Els quatre volcans extinguits més grans a Tharsis s'hi veuen com punts foscos entre els núvols. Valles Marineris, un extens sistema de valls, s'hi veu cap a l'est (baix a la dreta). Prop del marge dret s'hi troba el lloc d'aterratge de la nau Pathfinder.

Encara que començava l'estiu a l'hemisferi nord de Mart, aquest planeta es trobava prop de l'afeli, el punt més llunyà del Sol a la seva òrbita. Els núvols, de cristalls de glaç, fan davallar les temperatures. La pols en suspensió absorbeix llum solar i escalfa l'atmosfera. La formació de glaç al voltant d'aquests grans de pols provoca la seva sedimentació, i impedeix l'escalfament atmosfèric.

20 de mayo, 1997


 

Phil James (Univ. Toledo),
Todd Clancy (Space Science Inst., Boulder, CO),
Steve Lee (Univ. Colorado), and NASA.

Canvis estacionals al casquet polar nord de Mart

La imatge de l'esquerra dóna accés a una versió reduida. Des de l'article original podeu recuperar la versió sense reduir:
Aquestes imatges mostren la retirada del glaç al pol nord marcià com s'hi veuria des d'un punt de vista vertical, fins el paral.lel 50. El meridià 0 apareix centrat a la part de dalt. A la primera imatge, elaborada amb fotos obtingudes l'octubre de 1996 (inici de la primavera), el casquet s'exten fins 60 graus de latitud sud. A la segona (gener de 1997: primavera) s'ha retirat fins els 70 graus, per sublimació del CO2 congelat. A la tercera (març de 1997: principis de l'estiu), ha quedat al descobert el casquet permanent d'aigua glaçada, creuat per la vall Chasma Borealis, i envoltat per un cercle de dunes de color fosc. Cap el sud s'hi veuen algunes zones glaçades aïllades. Les de forma circular són cràters plens de glaç.
20 de mayo, 1997


 

Phil James (Univ. Toledo),
Todd Clancy (Space Science Inst., Boulder, CO),
Steve Lee (Univ. Colorado), and NASA.

Rotació de Mart

La imatge de l'esquerra dóna accés a una versió reduida. Des de l'article original podeu recuperar la versió sense reduir:
Aquestes 4 imatges de Mart es van obtenir el 30 de març de 1997 amb el telescopi Hubble. Mart ha girat 90 graus entre foto i foto. Els volcans de la regió Tharsis, per exemple, s'hi veuen a mig matí (a l'esquerra) a la segona imatge, i a la tarda (a la dreta) a la tercera imatge.

Dalt a l'esquerra: Vista centrada a Ares Vallis, lloc on arribarà la nau Pathfinder el 4 de juliol de 1997. Valles Marineris s'extén cap a l'oest (a l'esquerra). Arabia Planitia és el desert de color taronja que s'hi veu a l'est. Acidalia Planitia és l'àrea fosca que s'extén cap el sud des de la regió polar, i es suposa que està coberta de dunes.

Dalt a la dreta: Els volcans de Tharsis s'hi veun cap a l'oest, envoltats de núvols. Olympus Mons, de 550 km de diàmetre a la seva base i 25 km d'alçada, s'hi veu sortir per sobre de la capa de núvols prop del marge occidental (esquerra). Valles Marineris s'extén cap a l'oest. Ares Vallis està cobert per núvols prop del marge dret (vespre).

Baix a l'esquerra: abasta des de la regió volcànica Elysium, a l'oest, fins Tharsis, a l'est, coberta de núvols. Els tres punts foscos a l'esquerra de la part central és tot el que queda del que durant les missions de les Viking i el Mariner 9 era Cerberus, una prominent regió fosca, ara coberta de pols.

Baix a la dreta: La regió fosca Syrtis Major domina el panorama. Elysium Mons està sota la taca blanca a la dreta. Hellas, una antiga depressió d'impacte de 2000 km de diàmetre, és la zona coberta de glaç i núvols, de color blavós, que s'hi veu prop del marge sud.

20 de mayo, 1997


 

 

Imatges d'alta resolució de Mart fetes amb el nou telescopi espacial

Les imatges de l'esquerra donen accés a versions reduïdes. Des de l'article original podeu recuperar les versins sense reduir: David Crisp and the WFPC2 Science Team (Jet Propulsion Laboratory/California Institute of Technology), and NASA.
La primera imatge és la més detallada obtinguda amb el telescopi Hubble després de la darrera reparació. Es va fer el 10 de març de 1997, poc abans de l'oposició de Mart, des d'una distància d'uns 100 milions de quilòmetres. Cada pixel representa uns 22 quilòmetres de la superfície de Mart. El pol nord s'hi veu a la part superior. L'est és a la part dreta. El disc està centrat a uns 23 graus de latitud nord i 305 graus de longitud.

El casquet polar de diòxid de carboni glaçat s'ha reduit apreciablement i deixa al descobert el casquet permanent de glaç d'aigua i el mar de dunes que l'envolten, anomenat Olympia Planitia. Una mica per sota de la part central s'hi veu una taca fosca gran, és Syrtis Major Planitia. El gran cràter d'impacte Hellas s'hi veu prop del marge inferior, envoltat per núvols de cristalls de glaç, que també són presents a d'altres grans volcans a la regió Elysium, prop del marge oriental (dreta)

Aquest tipus d'imatges serveixen per estudiar el temps atmosfèric a Mart. Les previsions meteorològiques que es puguen fer seràn de molta utilitat per la Mars Pathfinder, que arribarà a Mart el 4 de juliol de 1997.

20 de març, 1997


 

Phil James(University of Toledo), Steve Lee (University of Colorado) and NASA.

Tempesta de pols a Mart

La imatge de l'esquerra dóna accés a una versió reduida. Des de l'article original podeu recuperar la versió sense reduir:
La primera imatge, feta el 18 de setembre de 1996 pel Hubble quan Mart es trobava a més de 300 milions de quilòmetres de la Terra i es veia més petit que la taca Vermella de Júpiter, mostra una tempesta de pols d'uns 1000 quilòmetres de llarg prop del marge del casquet polar nord de Mart. Els núvols blancs a latituds més baixes estan associats a volcans. A l'altra, feta el 15 d'octubre, es pot apreciar que el casquet ha retrocedit cap el nord uns 200 quilòmetres. La taca de pols apareix corbada. Els mapes de la dreta mostren el pol nord centrat i el meridià de 0º de longitud a dalt.
1 de novembre, 1996