73 K
95 K
13 K
47 K
82 K
HST 10
La nebulosa d'Orió es troba a 1500 anys llum, a la constel·lació del mateix nom.
La segona imatge (JPG de 209 K: si cliqueu a sobre de la imatge petita de l'esquerra obtindreu una imatge més reduïda) mostra la regió que envolta el cúmul del trapezi, amb quatre estels gegants envoltats per altres més petits, semblants al nostre Sol, que presenten aspecte cometàri, amb caps brillants i les cues dirigides cap a fora.
Les tres següents (JPG de 95 K, 254 K i 143 K, respectivament: si cliqueu a sobre de la imatge petita de l'esquerra obtindreu imatges més reduïdes) mostren la part central amb més detall.
El mosaic (JPG de 86 K) mostra sis discos protoplanetaris (batejats com proplids per C. Robert O'Dell) de la zona del Trapezi. Els quatre primers estan en procés d'evaporació per l'acció dels estels massius centrals. Els altres dos s'hi veuen sobre el fons lluminós de la nebulosa (vegeu també les dues imatges al peu d'aquesta pàgina). A sota, es mostra un d'els proplids (HST 10), envoltat de gas evaporat de la superfície del disc.
Un equip de científics dirigit per Doug Johnstone (Toronto) ha presentat un model d'evolució d'aquests proplids segons el qual no és gens fàcil que es formin planetes gegants com Júpiter o Saturn quan prop n'hi ha grans estels que evaporen el gas dels discos protoplanetaris en un milió d'anys, aproximadament. Cal més temps per formar planetes com els del Sistema Solar: fins a 10 milions d'anys.
La superfície dels discos, segons els models, s'escalfa inicialment a temperatures d'uns 1.000 graus C, evaporant materials de forma semblant a com surt vapor de la superfície de l'aigua bullint. A mida que aquests materials s'allunyen de l'estel central i del disc, són ionitzats per fotons d'alta energia que ionitzen el gas, escalfant-lo fins a temperatures superiors als 10.000 graus C., i produint els halos lluminosos que veiem a aquestes imatges.
El ritme d'evaporació depèn de la mida del disc: a mida que s'evapora i es fa més petit disminueix la velocitat d'erosió. Més o menys, un proplid perd cada any una massa tres vegades més gran que la de la Lluna.
