Supernoves

Supernova SN1987A al Núvol Gran de Magallanes 

Al 23 de febrer de 1987 es va detectar l'explosió supernova d'una estrella gegant a una galàxia propera a la nostra, el Núvol Gran de Magallanes. A aquesta imatge en color, SN1987A s'hi veu al mig, envoltada d'estrelles i núvols de gas. 
 
Abunden les gegants blaves amb masses superiors a sis vegades la del Sol i edats d'uns 12 milions d'anys, de la mateixa generació que l'estrella que va fer explosió. La presència de brillants núvols de gas confirma que es tracta d'una regió relativament jove, a la que podrien apareixer moltes estrelles noves.

Dins de pocs anys, els gasos en ràpida expansió produits a la explosió supernova xocaran amb l'anell de gas intern, que augmentarà espectacularment el seu esclat durant més de deu anys.

Credit: Hubble Heritage Team (AURA/STScI/NASA)

Expansió dels residus de la supernova 1987a

Aquestes sorprenents fotografíes fetes amb el Telescopi Espacial Hubble de la NASA mostren tres anells simétrics a la regió on va fer explosió la supernova coneguda com 1987a, la més propera en els darrers 400 anys. 

Burrows va suggerir que l'objecte resultant -un forat negre o un estel de neutrons- podria emetre algún tipus de radiació que iluminés els gasos que l'envolten. 

Deu anys després de l'explosió començem a veure l'estructura de la 'bola de foc' central, que s'expandeix a uns 9 milions de quilòmetres per hora amb la típica estructura bilobular (en forma de rellotge de sorra) de moltes explossions estelars. L'any 2002 col.lisionarà amb l'anell intern. Els anells, molt probablement, es van formar abans de la fase de supernova. 
Les imatges de l'esquerra dónen accés a una versió reduida. Des dels articles originals podeu recuperar les versions sense reduir:

(C. Burrows. 19-5-1994):
HUBBLE FINDS MYSTERIOUS RING STRUCTURE AROUND SUPERNOVA 1987A

(Robert P. Kirshner. 14-1-1997):
Hubble Reveals Structure Of Supernova 1987a Explosion Debris.
Supernova Blast Begins Taking Shape.


 

L'espectrògraf del Hubble analitza químicament l'anell al voltant de la supernova 1987A

 
Imatge obtinguda amb el STIS (Space Telescope Imaging Spectrograph), de l'anell d'un any llum de diàmetre de la supernova 1987A, l'explosió estelar més propera als darrers 400 anys, que va tenir lloc al febrer de 1987. Cada color representa lllum eméssa per un determinat element present als gassos de l'anell: oxígen (anell verd), nitrògen i hidrògen (triple anell taronja) i sofre (doble anell vermell). L'anell es va formar 30.000 anys abans que l'estel fes explosió. Es tracta, doncs d'un registre fossil de les etapes finals de la vida d'aquest estel. La llum eméssa per la supernova va escalfar el gas de l'anell fins temperatures de 5.000 a 25.000 graus Kelvin. La supernova 1987A es troba a 167.000 anys llum de la Terra al Núvol Gran de Magallanes. 
Article original:

 

L'ona expansiva de la supernova 1987A arriba a l'anell que l'envolta
L'espectrògraf STIS (Space Telescope Imaging Spectrograph) ha detectat a la part interna de l'anell l'emissió ultravioleta de l'hidrògen i nitrògen expulsats per la supernova, en expansió a 15.000 km/segon. També s'ha detectat l'emissió d'oxígen, nitrògen i heli del mateix anell. 
Article original:

Credit: NASA, Peter Challis and Robert Kirshner
(Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics),
Peter Garnavich (University of Notre Dame), and the
SINS Collaboration.

Focs artificials a la supernova SN1987A 

SN1987A va fer explosió al febrer de 1987 al Núvol Gran de Magallanes, situat a només 169.000 anys llum. La radiació produïda aleshores va il·luminar l'anell de gas que s'hi veu a la imatge, produït fa uns 20.000 anys.
L'esclat de l'anell va disminuir a mida que es refredava. Els gasos expulsats per l'explosió supernova a 64 milions de km/h van xocar amb la zona interior de l'anell al 1997, pujant la seva temperatura milions de graus. Ara comença a escampar-se l'incendi: "Ja comencen de debò els focs artificials, i seran espectaculars durant els propers deu anys", va dir Peter Garnavich, de la Universitat de Notre Dame.
Feb. 00

 

Canvis al pulsar del Cranc

La primera imatge mostra la part central de la nebulosa del Cranc, fotografiada amb la càmera WFPC2 del Hubble. El requadre mostra la localització de l'àrea estudiada, a una foto feta des de l'observatori del mont Palomar. Les altres imatges són fotografies fetes amb un interval de pocs mesos i que manifesten la velocitat dels canvis. 

Aquesta nebulosa és el resultat d'una explosió de tipus supernova que els astronoms xinesos van poguer contemplar fa quasi 1000 anys. Es troba a la constel·lació Taurus, a una distància d'uns 7000 anys llum i té un diàmetre de 10 anys llum. El residu estelar d'aquesta supernova és un pulsar: un estel de neutrons que gira 30 vegades per segon i del que ens arriben ones de ràdio pulsants. 

El fort camp magnètic d'aquest objecte de menys de 10 Km de diàmetre i que conté una massa més gran que la del Sol, combinat amb la ràpida rotació, actúa com un accelerador de partícules capaç de projectar fragments de la nebulosa a la meitat de la velocitat de la llum.