Image by Craig Mayhew and Robert Simmon, NASA GSFC. Based on data from the Defense Meteorological Satellite Program |
Contaminació lumínicaEn les nits sense lluna, les ciutats de la meitat oriental d'Estats Units, Europa i Japó brillen intensament. Les zones menys poblades de l'interior d'Àfrica, Àsia, Austràlia, i Sud-Amèrica són les més fosques. |
L'estiu
passat vaig coincidir amb un amic que, entre altres coses, es dedica a
la importació de xufles. Mai no s'havia interessat per l'Astronomia,
fins que els seus negocis li van portar a un país de l'Àfrica
Tropical. La visió del cel estrellat li va produir tal impressió
que, a partir d'aqueix moment, va desitjar conéixer-lo millor.
Que em perdonen els de Canàries, que presumeixen de cel fosc. Que miren la foto de l'esquerra i comparen. Les imatges es van obtenir durant diverses nits de lluna nova mitjançant l'Operational Linescan System (OLS) del Defense Meteorological Satellite Program (DMSP), una xarxa de satèl·lits dissenyada originàriament per a captar el reflex de la il·luminació lunar en els núvols, com a orientació per a la navegació aèria. No es tracta tan sols d'una imatge interessant. Marc Imhoff la va utilitzar per a investigar la distribució de la població en USA, com es descriu en l'article: |
Va comprovar que els pixels dels sensors de les càmeres CCD, que capten la llum procedent d'una regió quadrada de 2,7 km de costat, apareixien il·luminats tant si la font era d'aqueixa grandària o molt de menor. A més a més, quan un píxel està fortament il·luminat, els veïns també capten un poc de llum, de manera que els nuclis urbans tendeixen a aparèixer més grans del que són. Disminuint la brillantor de la imatge, va comprovar que les ciutats assemblaven encollir-se, fins que arribaven a un límit en que semblaven fragmentar-se. Així va obtenir el mapa de densitat de població que podeu veure ací. Algú s'anima a fer quelcom paregut amb Europa?
|