Orbiter
(Módulo orbital)
Lander
(Módulo de superficie)
|
El Programa Mars Surveyor 1998 va
enviar a Mart un mòdul orbital (Mars
Climate Orbiter) i un mòdul de superfície (Mars
Polar Lander), al desembre de 1998 i gener de 1999, respectivament.
El vehicle propulsor va ser un Delta 7425 de McDonnell Douglas. L'objectiu
general d'aquestes dues missions era l'estudi de l'evolució del
clima ("Volatiles and Climate History"). El cost, sense contar el llançament
ni les 2 micro-sondes perforadores Deep Space 2, és de 235,9
milions de $, 193,1 milions per la construcció de les naus i 42,8
milions per les despeses operacionals.
El Mars Climate Orbiter va arribar al planeta vermell al 23 de
setembre del 1999 i es va desintegrar per un error estúpid. |
Mentre els enginyers de Lockheed Martin van subministrar des de Colorado
les comandes per engegar el motor de frenat en unitats angleses (milles,
galons, lliures), els tècnics de l'equip de navegació del
JPL a Califòrnia els van aplicar com expressats en l'escala mètrica
(quilòmetres, litres, quilos). Esperem que hagin après la
lliçó i oblidin per sempre les unitats angleses.
La NASA dóna per perduda la Mars Climate Orbiter i admet
que un error de navegació va conduir la sonda a adinsar-se molt
profundament a l'atmosfera marciana, on possiblement es va desintegrar.
En lloc de passar a 150 quilòmetres d'alçada en engegar el
motor per entrar en òrbita, es va adinsar fins als 60 km de la superfície,
es a dir, 25.000 metres més a baix que l'alçada mínima
segura.
La Mars Climate Orbiter va engegar el motor
principal per entrar en òrbita al voltant de Mart i es va ocultar
darrere del planeta, tal com estava previst, però quan havia de
recuperar-se el contacte per radio, el control de la missió no va
rebre cap senyal.
_ "La pèrdua de la nau, si realment s'ha
produït, és greu, però no catastròfica pel programa
Mars
Surveyor en conjunt. El programa és suficientment flexible com
per permetre recuperar els objectius científics del Mars Climate
Orbiter en alguna de les properes missions. Això no constitueix
necessàriament una pèrdua per a la Ciència, sinó
un retard", va dir el Dr. Carl Pilcher, Director Científic a la
NASA per l'exploració del Sistema Solar.
_ "El nostre programa per l'exploració
de Mart té previst el llançament d'una missió cada
any durant al menys una dècada. Va començar amb el llançament
de la Mars Pathfinder i de la Mars Global Surveyor al 1996,
va continuar amb la Mars Climate Orbiter i Mars Polar Lander
i seguiran més missions al 2001, 2003 i 2005. De fet, la Mars
Polar Lander arribarà en poc més de dos mesos i la seva
missió és completament independent de la Mars Climate
Orbiter. No s'hi veuran afectats els objectius científics d'aquesta
missió".
No diuen que, qui no es consola, és que
no vol? Lamentablement, la Mars Polar Lander va arribar a Mart el
3 de desembre i mai més es va arribar a rebre cap senyal seva. Es
dóna per perduda.
 |
|
La taula següent mostra els intents efectuats per establir comunicació:
| hores en temps universal (UT) |
| 20:39 - 21:25 divendres 3/12 |
No es va produir contacte perquè l'antena no apuntava
cap a la Terra |
| 22:04 - 22:44 divendres 3/12 |
Si la nau hagués entrat en mode de seguretat en arribar,
hi havia una possibilitat d'establir contacte |
| 26:27 - 27:27 divendres 3/12 |
Es va intentar enviar comandes a la nau |
| 16:08 - 18:40 divendres 3/12 |
Si la nau funcionés normalment, hauria orientat la
seva antena parabòlica cap a la Terra |
| 14:35 - 16:05 dissabte 4/12 |
Es va intentar enviar comandes a la nau |
| 16:30 - 18:45 dissabte 4/12 |
Si la nau hagués entrat en mode de seguretat després
d'arribar, hi havia una possibilitat d'establir contacte |
| 16:50 - 18:50 dissabte 4/12 |
hi havia una possibilitat d'establir contacte si la nau
funcionés normalment |
| 18:50 - 19:00 diumenge 5/12 |
Intent de comunicació mitjançant la Mars
Global Surveyor |
Image Credit:
Malin Space Science Systems
and JPL/NASA. |
Primera foto de Mart
La càmera en color de la nau MCO va obtenir aquesta imatge el
7 de setembre del 1999, quan es trobava encara a 4,5 milions de km de Mart.
|
Inserció orbital (MOI)
-
9:41 a.m.: Plegat dels plafons solars.
-
9:50 a.m.: La nau maniobra per orientar el motor
principal.
-
9:56 a.m.: Obertura de les vàlvules pirotècniques
per augmentar la pressió dels dipòsits de combustible i oxidant.
-
10:01 a.m.: Engegada del motor principal.
-
10:06 a.m.: Ocultació de la nau per Mart,
invisible des de la Terra.
-
10:17 a.m.: Aturada del motor principal.
-
10:19 a.m.: La nau orienta les seves antenes a fi
de permetre les comunicacions amb la Terra.
-
10:27 a.m.: Contacte restablert (fi de l'ocultació).
-
10:30 a.m.: Desplegament dels plafons solars.
(hores UT de recepció dels senyals a la
Terra. Els esdeveniments van tenir lloc en realitat 11 minuts abans)
Aprofitarà el fregament amb l'alta atmosfera marciana per frenar
(del 27 de setembre al 10 de novembre de 1999). La primera òrbita
serà fortament el.líptica i d'unes 15 hores de durada. Quan
arribi a tenir l'òrbita circular sincrònica amb el Sol, a
421 km d'alçada, donara una volta a Mart cada 2 h. Servirà
d'estació d'enllàç amb la Mars Polar Lander a partir
del desembre de 1999 i fins al febrer del 2000. Des del març del
2000 al gener del 2002 es convertirà en el principal satèl.lit
meteorològic de Mart.
Objectius científics
-
El principal és l'estudi de la distribució de l'aigua a Mart,
quasi permanentment immobilitzada als casquets polars. És probable
que hi hagi aigua atrapada al sòl glaçat, que podria estar
a poca fondaria a les zones polars. Les capes de gel de les regions polars
suggereixen canvis climàtics cíclics. Encara és un
misteri si els profunds canvis climatics a Mart són deguts a factors
interns o externs (canvis orbitals, per exemple).
-
La MCO porta instruments adients per analitzar la composició dels
materials superficials i estudiar els canvis meteorològics diaris
i estacionals.
-
Estudiarà les variacions atmosfèriques de la pols i els volàtiles
(CO2, aigua), en forma de gas o congelada, durant tot un any marcià
complet (687 dies terrestres).
-
Identificarà els llocs on s'acumula la pols i els materials volàtils,
observant les seves variacions estacionals.
-
Investigarà els processos que produeixen les tempestes de pols,
regionals o globals, i els núvols de cristalls de gel,
-
Cercarà pistes sobre el clima passat de Mart, que pot ser va tenir
una atmosfera densa i aigua abundant.
Característiques de la nau
-
Dimensions: Cos principal de 2,1 m d'alçada, 1,6 m d'amplada i 2
m de fons.
-
Envergadura: 5,5 m entre els extrems dels plafons solars
-
Pes: 629 kg, 338 kg corresponents a la nau i 291 kg al combustible
-
Instruments científics: Radiòmetre infraroig (Pressure
Modulator Infrared Radiometer) i càmera en color (Mars Color
Imager).
-
Potència dels plafons solars: 1000 w a la Terra i 500 a Mart.
Visiteu la pàgina informativa del Mars
Climate Orbiter a la NASA: