Mars Surveyor 1998 Mars Surveyor '98  Mars Climate Orbiter (NASA) Objectius científics Característiques de la nau Fotos abans del llançament Primera foto de Mart Inserció orbital (MOI) Text press kit with graphics and full details Mars Polar Lander

Orbiter (Módulo orbital) Lander (Módulo de superficie)

El Programa Mars Surveyor 1998 va enviar a Mart un mòdul orbital (Mars Climate Orbiter) i un mòdul de superfície (Mars Polar Lander), al desembre de 1998 i gener de 1999, respectivament. El vehicle propulsor va ser un Delta 7425 de McDonnell Douglas. L'objectiu general d'aquestes dues missions era l'estudi de l'evolució del clima ("Volatiles and Climate History"). El cost, sense contar el llançament ni les 2 micro-sondes perforadores Deep Space 2, és de 235,9 milions de $, 193,1 milions per la construcció de les naus i 42,8 milions per les despeses operacionals.  El Mars Climate Orbiter va arribar al planeta vermell al 23 de setembre del 1999 i es va desintegrar per un error estúpid.

La NASA dóna per perduda la Mars Climate Orbiter i admet que un error de navegació va conduir la sonda a adinsar-se molt profundament a l'atmosfera marciana, on possiblement es va desintegrar. En lloc de passar a 150 quilòmetres d'alçada en engegar el motor per entrar en òrbita, es va adinsar fins als 60 km de la superfície, es a dir, 25.000 metres més a baix que l'alçada mínima segura.

La Mars Climate Orbiter va engegar el motor principal per entrar en òrbita al voltant de Mart i es va ocultar darrere del planeta, tal com estava previst, però quan havia de recuperar-se el contacte per radio, el control de la missió no va rebre cap senyal.

_ "La pèrdua de la nau, si realment s'ha produït, és greu, però no catastròfica pel programa Mars Surveyor en conjunt. El programa és suficientment flexible com per permetre recuperar els objectius científics del Mars Climate Orbiter en alguna de les properes missions. Això no constitueix necessàriament una pèrdua per a la Ciència, sinó un retard", va dir el Dr. Carl Pilcher, Director Científic a la NASA per l'exploració del Sistema Solar.
_ "El nostre programa per l'exploració de Mart té previst el llançament d'una missió cada any durant al menys una dècada. Va començar amb el llançament de la Mars Pathfinder i de la Mars Global Surveyor al 1996, va continuar amb la Mars Climate Orbiter i Mars Polar Lander i seguiran més missions al 2001, 2003 i 2005. De fet, la Mars Polar Lander arribarà en poc més de dos mesos i la seva missió és completament independent de la Mars Climate Orbiter. No s'hi veuran afectats els objectius científics d'aquesta missió".

No diuen que, qui no es consola, és que no vol? Lamentablement, la Mars Polar Lander va arribar a Mart el 3 de desembre i mai més es va arribar a rebre cap senyal seva. Es dóna per perduda.
 

Mars Polar Lander: searching for water on Mars

La taula següent mostra els intents efectuats per establir comunicació:

 

Imatges  All photos NASA.

Image Credit: Malin Space Science Systems and JPL/NASA.

Primera foto de Mart La càmera en color de la nau MCO va obtenir aquesta imatge el 7 de setembre del 1999, quan es trobava encara a 4,5 milions de km de Mart.    First view of Mars taken by the Mars Climate Orbiter

fotos abans del llançament

Inserció orbital (MOI)

• 9:41 a.m.: Plegat dels plafons solars.
• 9:50 a.m.: La nau maniobra per orientar el motor principal.
• 9:56 a.m.: Obertura de les vàlvules pirotècniques per augmentar la pressió dels dipòsits de combustible i oxidant.
• 10:01 a.m.: Engegada del motor principal.
• 10:06 a.m.: Ocultació de la nau per Mart, invisible des de la Terra.
• 10:17 a.m.: Aturada del motor principal.
• 10:19 a.m.: La nau orienta les seves antenes a fi de permetre les comunicacions amb la Terra.
• 10:27 a.m.: Contacte restablert (fi de l'ocultació).
• 10:30 a.m.: Desplegament dels plafons solars.

(hores UT de recepció dels senyals a la Terra. Els esdeveniments van tenir lloc en realitat 11 minuts abans)

 
Aprofitarà el fregament amb l'alta atmosfera marciana per frenar (del 27 de setembre al 10 de novembre de 1999). La primera òrbita serà fortament el.líptica i d'unes 15 hores de durada. Quan arribi a tenir l'òrbita circular sincrònica amb el Sol, a 421 km d'alçada, donara una volta a Mart cada 2 h. Servirà d'estació d'enllàç amb la Mars Polar Lander a partir del desembre de 1999 i fins al febrer del 2000. Des del març del 2000 al gener del 2002  es convertirà en el principal satèl.lit meteorològic de Mart.

Objectius científics

• El principal és l'estudi de la distribució de l'aigua a Mart, quasi permanentment immobilitzada als casquets polars. És probable que hi hagi aigua atrapada al sòl glaçat, que podria estar a poca fondaria a les zones polars. Les capes de gel de les regions polars suggereixen canvis climàtics cíclics. Encara és un misteri si els profunds canvis climatics a Mart són deguts a factors interns o externs (canvis orbitals, per exemple).
• La MCO porta instruments adients per analitzar la composició dels materials superficials i estudiar els canvis meteorològics diaris i estacionals.
• Estudiarà les variacions atmosfèriques de la pols i els volàtiles (CO2, aigua), en forma de gas o congelada, durant tot un any marcià complet (687 dies terrestres).
• Identificarà els llocs on s'acumula la pols i els materials volàtils, observant les seves variacions estacionals.
• Investigarà els processos que produeixen les tempestes de pols, regionals o globals, i els núvols de cristalls de gel,
• Cercarà pistes sobre el clima passat de Mart, que pot ser va tenir una atmosfera densa i aigua abundant.

Característiques de la nau

• Dimensions: Cos principal de 2,1 m d'alçada, 1,6 m d'amplada i 2 m de fons.
• Envergadura: 5,5 m entre els extrems dels plafons solars
• Pes: 629 kg, 338 kg corresponents a la nau i 291 kg al combustible
• Instruments científics: Radiòmetre infraroig (Pressure Modulator Infrared Radiometer) i càmera en color (Mars Color Imager).
• Potència dels plafons solars: 1000 w a la Terra i 500 a Mart.

Visiteu la pàgina informativa del Mars Climate Orbiter a la NASA:

---