"Hi ha diferents tipus d'òrbites acceptables que podríen servir per explorar la totalitat de la superficie del planeta i que proporcionaríen totes les dades científiques previstes", va dir Cunningham. "Els instruments estan funcionant meravillosament, i continuaran recollint dades científiques a mida que dismiuim l'altitud de la nau i la tornem a fer passar per l'atmosfera superior marciana. Inclús en el cas d'obtenir una òrbita final el.líptica, tindrem l'oportunitat d'estudiar Mart de més a prop que el que haviem planejat, ja que el periapsis es trobaria llavors més a prop que els 378 km previstos originalment per l'òrbita circular".
"La investigació del moviment sobtat del plafó mal fixat ens ha permés identificar la causa indirecta de la fallida de la peça de l'estructura que connecta el plafó a la nau: el braç que es va atrancar a l'articulació del plafó poc després del llançament, en desplegar-lo".
La peça (yoke) malmesa és de bresca d'alumini i té forma triangular. Està situada entre làmines de grafit epoxi. Probablement el desperfecte es va produir al recobriment, i aquest va començar a desprendre's de la bresca d'alumini de sota durant el frenat.
"El frenat es reprendrà a 0,2 newtons per metre quadrat, aproximadament un terç del nivell original", va dir Cunningham. "Suposem que aquesta pressió és segura, però continuarem fent proves de laboratori i analitzant i controlant d'aprop les dades de vol que trameti la nau, per assegurar que no passi res".
"El frenat aerodinàmic durarà molt més, potser de 8 a 12 mesos, a aquest ritme reduit. Anirem recollint dades científiques i treballant durant les properes setmanes, per seleccionar l'òrbita que millor permeti asolir els objectius científics de la missió cartogràfica", va dir Cunningham.
A la pàgina web de la Surveyor hi trobareu informació dels primers resultats científics i imatges d'aquesta missió.