Divendres, dia 7, després de 365 dies de vol - primer aniversari! - la nau es trobava a 291,55 milions de quilòmetres de la Terra i a la seva 36ª òrbita. L'apoapsis (punt de més alçada) es trobava a 45,088 km de Mart i el periapsis a 134,8 km. El periode orbital era de 35,4 hores. A les 13:51 PST es van engegat els motors durant 50 segons a l'apoapsis de l'òrbita 36ª, per disminuir la velocitat 1,9 m/s. Aquest frenat ha produit una disminució de l'alçada altitud del periapsis, des dels 175,6 km fins els 134,8 km, amb la finalitat de fer passar la nau a través de l'alta atmosfera i frenar-la amb el fregament aerodinàmic. A aquesta alçada, l'atmosfera exercirà sobre els plafons solars una presió 12 vegades menor que la prevista als plans originals. A les properes òrbites es tornarà a disminuir l'alçada del periapsis per incrementar gradualment la força de frenat.
Dilluns, dia 10, es van mostrar durant una conferència de premsa al JPL unes sorprenents imatges que mostraven estrats i sediments a les parets dels canyons de Valles Marineris, dunes actives i lagunes seques.
Al dia 9 es va dur a terme una segona maniobra de correcció, i al dia 12 a les 2:30 a.m. EST tindrà lloc una tercera, per rebaixar l'altitud del periapsis 4 quilòmetres més. Les dues darreres passades a través de l'alta atmosfera no van afectar el plafó solt. "Encara que hem detectat lleugers moviments durant les passades, el plafó va tornar a la posició inicial sense que s'afluixés més. Aquest comportament ens ha animat a continuar la missió sense més retards", va dir Cunningham.
Durant els propers dos mesos tindrà lloc, doncs, l'etapa principal de frenat, que començarà amb una òrbita de 34,5 hores de duració, 125 km d'altitud al periapsis i 44,400 a l'apoapsis. L'altitud s'anirà reduint, amb l'objectiu d'arrribar a una òrbita final circular a 400 km d'altitud.
Durant la primavera de 1998 caldrà interrompre el frenat a fi de permetre que Mart quedi correctament orientar respecte al Sol, i l'angle d'i.lluminació sigui correcte i constant. Durant aquesta etapa d'espera, el periapsis estarà més a prop de Mart que a l'òrbita definitiva, i això s'aprofitarà per estudiar algunes zones del planeta amb més detall. "Esperem obtenir noves dades espectaculars durant aquesta etapa", va dir Cunningham. "L'òrbita de la nau serà encara el.líptica, amb una durada de 8 a 12 hores, però al periapsis, la resolució amb que podrem estudiar la superfície sera molt mmillor, i els angles d'il.luminació seran òptims".
Al gener de 1999 s'haurà assolit l'òrbita definitiva, i al març de 1999 començarà la fase cartogràfica, quan sigui l'estiu a l'hemisferi nord. L'òrbita final serà simètrica respecte la planejada originalment: la nau creuarà l'equador marcià a les 2 a.m. a cada òrbita, en lloc de fer-ho a les 2 p.m., de manera que l'hemisferi que hauría d'haver estat il.luminat estarà a les fosques, i caldrà obtenir les imatges a l'hemisferi oposat, quan la nau vagi de sud a nord, en lloc d'anar de nord a sud, que era el sentit previst inicialment.
Divendres, dia 14, després de 372 dies de vol, la nau es trobava a 295,44 milions de quilòmetres de la Terra i a la seva 41ª òrbita. L'apoapsis (punt de més alçada) es trobava a 44,383 km de Mart i el periapsis a 124,4 km. El periode orbital era de 34,8 hores. A l'apoapsis de l'òrbita 42 es van engegar breument els motors de frenat, per rebaixar 4 quilòmetres més l'altitud del periapsis. La resistència aerodinàmica augmentarà 0,21 newtons/metre quadrat. El periode orbital es farà uns 24 minuts més curt amb cada pas a través de l'atmosfera.
Dimecres, dia 26, després de 384 dies de vol, la nau es trobava a 301,9 milions de quilòmetres de la Terra i a la seva 49ª òrbita, 13ª des del dia 7, quan es va reprendre l'etapa de frenat. L'apoapsis (punt de més alçada) es trobava a 41,907 km de Mart i el periapsis a 123,5 km. El periode orbital era de 32,1 hores, i es farà uns 14 minuts més curt a cada òrbita al llarg de la propera setmana. L'equip d'investigació atmosfèrica ha detectat un augment en la quantitat de pols a sobre de l'hemisferi sud, que podría incrementar la resistència atmosfèrica.
A la pàgina web de la Surveyor hi trobareu informació dels primers resultats científics i imatges d'aquesta missió.