Mars Global Surveyor

Imatges obtingudes al 1998 amb la Mars Orbiter Camera (MOC)

• Les 10 millors imatges de l'any 1998
• Imatges de Cydonia
• Dunes dins d'Hebes Chasma i la Ciutat Inca
• Dunes actives a Mart?
• Camp de dunes al fons del cràter Herschel
• Dunes de guix a Mart?
• Esquerdes gegants a Elysium Planitia
• Fobos: una lluna plena de pols
• Kasei Vallis
• Olympus Mons
• Sòl estratificat al pol nord marcià
• Llacs a Mart?
• Matí d'hivern a Tharsis
• Un cràter d'impacte de formació recent
• Possible llac sec al fons d'un cràter de l'hemisferi sud de Mart
• Colades de lava al volcà Ascraeus Mons
• La càmera MOC fotografia el lloc d'aterratge de la Pathfinder

 
 
• Imatges de Cydonia
• Les imatges contenen porcions de "La Ciutat", "La Piràmide" i "El Fort". Aquesta zona, fotografiada fa més de 20 anys durant la missió Viking va despertar molt d'interès per trobar-se prop de la famosa "Esfinge".

• Imatges de la famosa "esfinx" de la regió Cydonia de Mart.

 

Mars Global Surveyor.  Abril 1998

Viking.  Juliol 1976

 
• A l'esquerra es mostra l'obtinguda recentment per la nau Mars Global Surveyor. En canviar la il.luminació, la il.lusió s'esvaeix.
• Comparison of the Best Viking and Reduced Resolution MOC Images.
• Return To Cydonia (Astronomy Picture of the Day).

Dunes dins d'Hebes  Chasma

Regió de 20 x 14 km al pol sud (81,5 º S, 65º W)

Image: Malin Space Science Systems/NASA

Dunes actives a Mart?  Per esbrinar si les dunes que s'hi veuen prop del pol nord marcià encara es mouen cal comparar fotos d'alta resolució fetes a anys diferents. Això no es podrà comprovar fins que comenci la fase cartogràfica de la MGS, a finals de març del 1999. Fins al març del 2001 no tindrem un mapa complert de Mart.  Evidence for Recent Wind Action on Martian Sand Dunes

 
 

Malin Space Science Systems/NASA

Primavera al pol nord marcià: dunes de sorra  La llum ve de baix a la dreta i el vent que ha modelat les dunes ve de baix a l'esquerra.  La zona representada abasta aproximadament 1,8 x 1,8 km, i s'hi veu aquí amb una resolució de 4 m/pixel

 

Dunes de guix a Mart?  A Mart hi ha pols a tot arreu, principalment grans d'argila i diversos òxids de ferro, procedents per erosió de les colades de lava. El vent selecciona les partícules que transporta segons la seva massa i composició. Els investigadors que estudien les imatges enviades per la nau Mars Global Surveyor han detectat petits camps de dunes de color clar que podrien consistir en acumulacions de sulfats, potser de guix format al fons sec d'antics llacs, o bé a fonts d'aigües subterrànies o d'aigües termals.

 

Malin Space Science Systems/NASA

Camp de dunes al fons del cràter Herschel  El 14 de juny de 1998, la càmera de la nau Mars Global Surveyor va mostrar la presència d'un camp de dunes en forma de mitja lluna al fons del cràter Herschel, semblants als barjans de la Terra. Aquest tipus de dunes es produeix quan el vent bufa d'una direcció predominant, nord-sud en aquest cas. El fet de que no siguin perfectament simètriques indica que han influit  també altres vents secundaris.

 

Image: Malin Space Science Systems/NASA

Llacs a Mart?   Hi ha dues teoríes que intenten explicar l'origen de la conca Elysium. Segons una d'elles va contenir un llac d'uns 1500 metres de fondaria, i el fons està cobert per sediments. El sòl de la conca conté pocs cràters, la qual cosa vol dir que el seu origen ha de ser relativament recent, des del punt  de vista geològic. Cap a l'est té una sortida, una vall anomenada Marte Vallis, amb marques de corrent, que podría haver actuar com desguàs.  Segons l'altra, independentement de que hagués existit un llac, el fons haría estat cobert posteriorment per colades de lava bàsica, molt poc viscosa, part de la qual hauría vessat a través de Marte Vallis.  Aquesta imatge, obtinguda l'abril de 1998, mostra clarament que el fons de la conca està cobert per colades de lava, no per sediments. La lava apareix fragmentada en plaques que semblen haver flotat sobre lava fosa. Probablement, la conca va estar recentment ocupada per un gran llac de lava.  Ancient Lakes on Mars? Results for Elysium Basin

 

Image: Malin Space Science Systems/NASA

Sòl estratificat al pol nord marcià  Detailed View of Cliff-face in the North Polar Layered Deposits

 A la Terra, els geòlogs empren les capes de roca per 'llegir' la història del nostre planeta. Allí on es van formar roques a partir de capes de sediments, és possible dexifrar la història de la Terra mitjançant el senzill principi de superposició: les capes més antigues queden amagades a sota de les més modernes. Els científics que estudian els canvis climàticos que han tigut lloc a la Terra durant els darrers milions d'anys també empren aquest principi per estudiar testimonis de gel extrets de Groenlàndia i l'Antártida. Els estrats de roca o les capes de gel polar marcià també podríen conservar un registre de la història geològica i climàtica d'aquest planeta.
El 3 de gener de 1999 es llançaran les sondes perforadores Polar Lander i Deep Space 2, que estudiaran les capes superficials dels depòsits de gel al pol sud marcià.

 

Image: Malin Space Science Systems/NASA

Regió estratificada al pol nord de Mart  Imatge obtinguda mitjançant la càmera MOC al 12 de setembre de 1998.  Image release

 

Image: Malin Space Science Systems/NASA

Olympus Mons  Aquesta imatge del mont Olympus de Mart, obtinguda al 25 d'abril de 1998 des d'uns 900 km, mostra  el vessant occidental del volcà en un fred i transparent matí d'hivern. El mont Olympus és el con volcànic més alt del Sistema Solar. La seva alçada és tres vegades més gran que la del Everest, i la seva amplada és comparable al que abasten totes les illes Hawaii.  Imatge original

 

Image: Malin Space Science Systems/NASA

Kasei Vallis  Kasei Vallis és un sistema de canals gegantins que potser van apareixer a causa d'inundacions catastròfiques a Mart, fa més de 1.000 milions d'anys. La imatge de l'esquerra, obtinguda al 4 de juny de 1998,  mostra un antic cràter d'uns 6 km de diàmetre, mig amagat a sota de 3 km de sediments.  Imatge original

 

Image: Malin Space Science Systems/NASA

Fobos: una lluna plena de pols  Imatge de la lluna marciana Fobos obtinguda per la càmera MOC de la nau Mars Global Surveyor. Segons sembla, està coberta per una capa de pols d'un metre de gruix o més.  Fobos, amb 20 km de diàmetre, és la més gran de les dues llunes marcianes. Al ritme actual d'apropament a Mart, es desintegrarà dins de 50 milions d'anys, formant un anell.    Image release Astronomy Picture of the Day: Dust Hip-Deep on Phobos

 

. Image: Malin Space Science Systems/NASA

L'epectròmetre tèrmic d'emissió (TES) de la nau Mars Global Surveyor s'ha emprat per estudiar la superfície de Fobos en 3 ocasions, amb la finalitat d'obtenir dades relatives a la composició i propietats físiques d'aquesta lluna marciana.  A la imatge de l'esquerra s'han superposat les medicions del TES a una foto obtinguda al mateix temps amb la càmera MOC. La temperatura superficial de les zones en ombra és de ~-112 °C, mentre que, a pocs quilòmetros de distància, a la zona il.luminada, la temperatura és de ~-4 °C. Aquesta gran diferència indica que la superfície està coberta per partícules de pols molt fina que es refreden ràpidament en amagar-se el Sol    MGS Thermal Emission Spectrometer Views Phobos

 

Malin Space Science Systems/NASA

Esquerdes gegants a Elysium Planitia  Semblen les esquerdes que es formen al fang per dessecació, però a una escala molt més gran. Podría tractar-se d'esquerdes a una gruixuda capa de sediments o a una colada de lava.  "Giant Polygon" Troughs, Elysium Planitia

 

Matí d'hivern a Tharsis  A aquesta imatge, obtinguda l'1 de juny de 1998, s'hi veuen Olympus Mons i Ascraeus Mons, dos volcans de Tharsis, a Mart. A l'esquerra, a l'oest d'Olympus Mons, s'hi veu el terminador, la frontera entre el dia i la nit. És hivern a l'hemisferi nord (dalt), mig cobert de boires i núvols.

Un cràter d'impacte de formació recent  Fragment ampliat d'una imatge d'Arabia Terra obtinguda l'1 de juny de 1998. Mostra un petit cràter d'impacte d'uns 38 m de diàmetre i formació relativament recent. Els materials expulsats s'hi veuen de color fosc per no haver estat coberts encara per la pols fina que transporta el vent. En qualsevol cas, té més de 18 anys, doncs ja s'hi veia como un puntet fosc  a les fotos obtingudes per les naus Viking.

Possible llac sec al fons d'un cràter de l'hemisferi sud de Mart  El requadre a la imatge de la dreta (Viking orbiter) mostra la localització de la zona de 25 x 31 km fotografiada amb la càmera MOC de la nau Mars Global Surveyor.  Les parets del cràter mostren solcs que podrien haver estat produits per erosió. Al fons del cràter s'hi veuen materials foscos que presenten un contacte horitzontal amb els materials que els envolten. Es temptador suposar un origen sedimentari, encara que també podria tractar-se d'una colada volcànica.  L'absència de cràters d'impacte a aquest depòsit suggereix un origen geològic relativament recent.

 

Colades de lava al volcà Ascraeus Mons  Ascraeus Mons es troba uns 20 km més alt que el lloc on hi és la nau Mars Pathfinder.  A la dreta s'hi veu un cràter de 500 m de diàmetre, aparentement d'origen meteòric, doncs té un marge elevat envotat de materials expulsats radialment.  Dalt s'hi veu un canal produit per enfonçament del sostre d'un tub de lava (un jameo) a una colada basàltica de tipus "Aa".  La meitat inferior mostra part de la darrera colada de lava basàltica que es va produir a aquesta regió, probablement de tipus "pahoehoe".  Els volcans en escut, tipus al que pertany Ascraeus Mons i els volcans de las illes Hawaii, emeten laves basàltiques, relativament fluídes, riques en silicats de ferro i magnesi. Una vegada refredades, són de color negre, o marró fosc. Hi ha colades basàltiques de dos menes: Aa i  Pahoehoe. Aquests nomes són d'origen hawaià. Les coladas Aa presenten una superficie caòtica, molt rugosa. El terme "A-a" te relació, probablement, amb el que diu qui intenta caminar descalç per sobre de la superficie d'una colada d'aquest tipus.  Pahoehoe (hom diu "pa-hoi-hoi") vol dir "viscós". Les colades pahoehoe presenten freqüentment tubs de lava i una superficie molt llisa, amb aspecte de caramel fos.

• La càmera MOC fotografia el lloc d'aterratge de la Pathfinder

Durant la seva òrbita 256 al voltant de Mart, la càmera a bord de la nau Mars Global Surveyor ha conseguit obtenir una imatge de la regió on es troba la nau Pathfinder, amb una resolució d'uns 3,3 m per pixel. La resolució efectiva pot ser sigui una mica més petita, d'uns 5 m per pixel, perquè la càmera no estava perfectament enfocada pels canvis de temperatura a que està sotmesa en canviar constantment d'alçada. Com cal un mínim de dos pixels adjacents per resoldre un objecte, no és possible identificar a aquesta foto la Pathfinder, que té uns 5 m de costat. La boira i l'angle d'incidència de la llum solar, que produeix ombres curtes, només permeten distingir els blocs més grans, de manera que no és possible identificar el lloc exacte d'aterratge fins que hom no disposi de millors dades.  A la pàgina original hi trobareu també un anaglif estereoscòpic del "Big Crater" obtingut per combinació d'aquesta imatge amb l'obtinguda per la nau Viking fa vint anys.