Mars Global Surveyor

Mapes geològics de Mart  Les dades obtingudes mitjançant l'espectròmetre d'emissió tèrmica TES (Thermal Emission Spectrometer) han permès obtenir aquests mapes per la distribució de basalt i andesites. Els materials basàltics predominen a les regions altes meridionals, mentres que les andesites, que tenen un contingut de Si més alt, són més abundants a les regions baixes de l'hemisferi nord. MOLA Science Team topographic shade maps of Mars

Núvols d'aigua glaçada L'espectròmetre TES ha permès detectar núvols amb l'espectre característic del glaç d'aigua. La temperatura d'aquests núvols és més alta que la del sòl a la nit, i més freda durant el dia. Les quatre imatges mostren la regió volcànica de Tharsis, on es troba el volcà Olympus Mons i altres tres grans volcans.

Les imatges inferiors es van obtenir a les òrbites 17, 24, 31, i 22 (d'esquerra a dreta), quan la nau MGS s'acostava al planeta. S'hi veuen clarament els núvols a sobre de la regió de Tharsis.

Abundància de piroxens L'espectròmetre TES va començar a obtenir dades de la distribució espacial de minerals a la superfície de Mart durant l'òrbita 34, al 5 de novembre de 1997. La regió fosca Syrtis Major presenta molt de piroxens, un mineral freqüent a les roques magmàtiques. El nord és a la dreta. L'histograma mostra la concentració de piroxens seguint la línia de mostreig, que s'hi veu de color verd a la imatge de referència. La abundància relativa de piroxens més alta s'ha detectat a les regions fosques.

Variació de l'abundància de piroxens a Syrtis Major. L'espectre 1 correspon a una zona pobre en piroxens, mentre que el 2 i el 3 mostren la banda d'absorció característica d'aquest mineral, al voltant de la línia de 900 ones/cm. L'espectre 4 és el que la mostra més clarament. Els espectres s'han desplaçat per que es vegin millor.

Temperatures atmosfèriques a sobre del lloc d'aterratge de la Pathfinder Aquest mapa de temperatures atmosfèriques correspon a l'hemisferi nord de Mart. Inclou el lloc d'aterratge de la nau Pathfinder. Les temperatures més elevades, d'uns -65 graus Farenheit es van detectar prop de la superfície, a sobre de l'equador. La temperatura a la superfície al lloc on es troba la Pathfinder és d'uns -85 graus F, semblant a les detectades pel Pathfinder.

Les temperatures prop del pol nord són inferiors als -180 F. La temperatura més baixa detectada a la Terra és d'uns -120 F, i es va enregistrar a l'Antàrtida. La temperatura a la tropopausa (a una altitud de 14 km) és d'uns -70 F, i la temperatura al nivell on la pressió és de 6 mbar (com a la superfície de Mart) és d'uns -20 F. quan l'aire conté més pols s'escalfa, de manera que la temperatura atmosfèrica pot servir per avaluar la quantitat de pols en suspensió. La columna d'aire calent al nord de la Pathfinder correspon a una zona on es van detectar vents forts. L'espectròmetre TES efectuarà de manera contínua observacions meteorològiques i de les tempestes de pols.

Temperatures del casquet polar sud de Mart L'espectròmetre TES ha permès observar el casquet polar sud durant la primavera marciana a aquest hemisferi. El casquet ha anat reduint el seu diàmetre a mida que el CO2 s'anava sublimant en pujar la temperatura.

El glaç carbònic té una temperatura d'uns -190 F, mentre que a les rodalies la superfície té una temperatura 20 a 30 graus superior. El casquet tenia més de 4000 km de diàmetre al 19 de setembre, i s'havia arronsat quasi 1000 km dos mesos després. L'òrbita polar de la MGS permet observar cada dia els casquets, i seguir la retirada del glaç amb tot detall. Amb el temps, permetrà seguir les variacions anuals del clima marcià.

Aquesta imatge mostra la temperatura de l'hemisferi sud de Mart mesurada a 25 micres durant les òrbites 5 (19 de setembre de 1997) i 29 (27 d'octubre de 1997). Les zones de color violeta són les més fredes, i les de color rosa les més calentes. El casquet havia disminuït notablement la seva mida a la segona imatge, obtinguda quan ja s'apropava l'estiu austral.

Espectres TES de Mart  Aquesta imatge mostra 3 espectres de Mart obtinguts durant l'òrbita 6. Les corbes de radiància de color negre corresponen a l'energia que es rebria si no hagués absorció per l'atmosfera i les roques. Les demés corbes mostren graus variables de radiància en funció de la temperatura.

La corba inferior correspon a una observació efectuada a l'hemisferi fosc, el més fred. El CO₂ atmosfèric és el causant de la forta absorció a 15 micres als tres espectres, però sobresurt aquí perquè l'atmosfera està més calenta que el sòl a la nit.

L'espectre central correspon a un lloc on faltava poc per amagar-se el sol, és a dir, prop del terminador (la frontera dia-nit). La temperatura és més alta que al costat nocturn, i l'atmosfera està més freda que a la superfície.

La corba superior correspon a un lloc de l'hemisferi il·luminat, amb temperatura màxima. L'espectre es va obtenir obliquament a través de l'atmosfera del planeta, o sigui, sense apuntar al nadir. Els 'guals' que s'hi veuen a 8 i a 12 micres van ser produïts per l'absorció de la pols i els núvols d'aigua glaçada.

Mapa de la temperatura superficial Aquesta imatge mostra la temperatura de la superfície de Mart al 15 de setembre, 3 hores i 48 minuts després de la màxima aproximació al planeta (periapsis), quan la nau es trobava a uns 24.000 km d'altitud a sobre de l'hemisferi sud. La zona circular blava és el casquet polar de CO2 glaçat (-198 F). L'hemisferi fosc, marcat amb creus, està més fred (verd) que el costat il·luminat (groc: a quasi 15 F). Cada quadrat de color representa una observació, de 2 segons de durada, i té uns 200 km de costat. L'escombrat va trigar en total 4 minuts. Durant tota la fase de frenat aerodinàmic l'espectròmetre TES obtindrà una imatge com aquesta cada 100 minuts.