Mars Global Surveyor

Imatges obtingudes amb la càmera MOC (Mars Orbiter Camera)
 

Octubre, 1999:

 

Cons volcanics
MOC2-186
Margaritifer Chaos
MOC2-185 

 

MOC2-184		 Gebre a les dunes polars 

La tardor va començar a primers d'agost de 1999 per l'hemisferi nord marcià, i amb ell van arribar les primeres glaçades, preludi de l'hivern, que començarà a finals de desembre. El gebre apareix en primer lloc al cim de les dunes circumpolars, potser per estar més altes i més fredes, per contenir materials que afavoreixen la condensació, o - segons alguns - per contenir aigua que s'evaporaria durant el dia i condensaria a la nit.

La imatge correspon a una zona d'uns 3 km d'amplada i coordenades 74,7°N i 61,4°W.
Resolució aproximada: 7,3 m/pixel.
La llum ve de dalt a la dreta.
 
    		• Cercant-hi l'antiga línia de costa
     
     
     
    Tant el clima com l'aparició i manteniment de vida depenen en gran mida de l'existència de grans masses d'aigua líquida.  Van estar cobertes d'aigua en el passat les terres baixes de l'hemisferi nord de Mart? Romandrà encara alguna evidència de la possible línia de costa? Michael C. Malin i Kenneth S. Edgett discuteixen aquestes qüestions a l'article titulat "Oceans or Seas in the Martian Northern Lowlands: High Resolution Imaging Tests of Proposed Coastlines", publicat recentment a l'American Geophysical Union's Journal.

    Localitzar antigues línies de costa mitjançant fotos aèries no és gens fàcil ni tan sols a la Terra. L'erosió, colades de lava o dunes de sorra poden cobrir o deformar les estructures antigues. Al nostre planeta, és freqüent que una antiga línia de costa es descobreixi per l'efecte que produeixen a la vegetació les variacions de la permeabilitat i porositat del sòl. Aquestes, a l'hora, són funció de la mida i grau de compactació dels sediments acumulats al llarg de l'antiga costa. A Mart, evidentment, no hi ha cap vegetació, i tampoc és fàcil anar a agafar unes mostres.
     

    MOC2-180a    		 Contacte entre Lycus Sulci i Amazonis Planitia 

    "Lycus Sulci" és el nom d'una regió de turons i carenes localitzada al nord i nord-oest del famós volcà gegant Olympus Mons. Les imatges de la zona occidental de Lycus Sulci obtingudes per les Viking suggerien que al contacte amb la veïna plana Amazonis podia trobar-ser un penya-segat excavat per les onades.

    Les imatges obtingudes per la càmera MOC, de més resolució (requadres) no permeten confirmar aquesta hipòtesi:


    MOC2-180b (SPO1-225/03)
    MOC2-180c (SPO2-428/03)    		 No es pot distingir cap morfologia típicament litoral, és a dir: platges, dunes costaneres de sorra, o penya-segats.
     

    MOC2-181    		 Contacte entre les planes Cydonia i Acidalia 

    Les imatges obtingudes per les Viking de la frontera entre Cydonia i Acidalia mostraven un parell de línies fosques que alguns van interpretar com possible línia costera: la línia I - anomenada també límit de les planes interiors - i la G (límit gradual). La línia de traços mostra la localització de la línia I. No es distingeixen platges, dunes, penya-segats ni terrasses.


    MOC2-182    		 Massissos a Cydonia 

    Si aquesta regió hagués estat ocupada per un oceà, seria possible distingir terrasses formades per erosió o dipòsits evaporítics de sals o carbonats formant franges al voltant de cada meseta o massís.


    Viking 026A72

    MOC2-183
    (SPO2-
    515/06)
    		 Meseta a Acidalia

    La franja fosca al voltant d'aquesta meseta (45°N, 7°W) havia estat interpretada com un efecte de l'erosió de les ones en xocar amb la costa d'una illa. A la imatge de la dreta, obtinguda l'agost de 1998 per la càmera MOC de la nau MGS, s'hi pot veure que la franja fosca és en realitat un paquet d'estrats clars i foscos. El que semblava un penya-segat il·luminat pel Sol al vessant nord no és més que un pendent suau.