Mars Global Surveyor

Imatges obtingudes amb la càmera MOC (Mars Orbiter Camera)

Juliol, 1999:

Gebre hivernal
MOC2-164

Cràter a
Acidalia Planitia
MOC2-163

Cràter amb
pedestal,
Amazonis Planitia
MOC2-162

Cràter a
Elysium Planitia
MOC2-161

Solcs foscos
MOC2-160

Alba Patera
MOC2-159

Colada a
Daedalia Planum
MOC2-158

Olympica Fossae,
al nord de Tharsis
MOC2-156

Colades a
Olympus Mons
MOC2-157
Valls a Terra Tyrrhena
MOC2-155
L'absència de petites valls tributàries procedents de les zones elevades de les rodalies suggereix que la pluja no va tenir cap paper en el modelat d'aquesta vall marciana, situada a les vessants d'un cràter de Terra Tyrrhena, de coordenades 16.8°S, 295.3°W. El fluxe anava cap a la part de baix. Les ondulacions al fons de la vall són dunes. La llum ve de l'esquerra. La imatge es va obtenir a l'abril de 1999.
Hrad Vallis, Elysium Planitia
MOC2-154
Hrad Vallis és un dels grans sistemes de canals de Mart, probablement formats pel fluxe de grans quantitats d'aigua. Està situat a l'oest dels volcans d'Elysium, a les antípodes del lloc on es troba l'estació Pathfinder. La imatge es va obtenir al 20 de juliol de 1998. La llum ve de la dreta.

Planes septentrionals
MOC2-151

Cràter alterat,
a Arabia septentrional
MOC2-152

Sòl estriat,
a Arabia septentrional
MOC2-153
Sòl glaçat poligonal
MOC2-150
Els sòls poligonals són corrents a les zones glaçades de la Terra, i es formen a causa del cicle de congelació-desglaç. La imatge, obtinguda al maig de 1999, mostra el fons d'un cràter d'impacte de les planes septentrionals de Mart. Cada una de les zones poligonals és un xic més gran que un camp de futbol. La llum ve de dalt a l'esquerra.

Estrats al
casquet de gel
MOC2-148

Deformacions dels estrats
MOC2-141
Dunes glaçades a
Chasma Boreale
MOC2-147
Chasma Boreale és una enorme vall que divideix en dos el casquet de gel del pol nord de Mart. Al seu fons hi ha moltes dunes fosques de sorra. Aquesta imatge es va obtenir en començar la primavera, quan les dunes estaven encara parcialment cobertes pel gebre hivernal. A l'estiu, les dunes s'hi veuen molt més fosques que el fons. De la forma de les dunes es dedueix que el vent va transportar la sorra cap a la part inferior.

La imatge es va obtenir al setembre de 1998. La llum ve de la dreta.
 


Núvols a Tharsis i Valles Marineris
MOC2-144


Tempesta de pols
MOC2-145


Dunes de sorra al pol nord
MOC2-146


Meteorologia marciana
MOC2-143


Fluxe cap a dalt?
MOC2-140

Remolins de pols
(GIF animat)
MOC2-141

Cydonia
MOC2-142