Mars Pathfinder

El dimarts, día 22, es va començar a fer experiments relacionats amb les propietats mecàniques del sòl, per abrasió amb les rodes del rover i observació de les marques que deixen al terra. Sembla ser que les partícules del sòl ténen un diàmetre inferior a 50 micres, més fines que les de la pols de talc.

Les pàgines de la Pathfinder a la NASA i les seves 20 còpies (mirrors) a diversos llocs de la xarxa Internet han rebut ja més de 400 milions d'accesos (hits). Només el 8 de juliol van rebre 46 milions, més del doble del màxim d'accesos diaris durant els Jocs Olímpics d'Atlanta al 1996.

El Dr. Peter Smith, de la University of Arizona, que és investigador cap de la càmera del lander, ha comentat que les imatges mostren l'existència d'una 'riera' poc fonda a la que s'hi veuen roques que podríen haver estat transportades des de les terres altes marcianes.

Aquesta nit el rover travessarà el 'camp de cols' ("cabbage patch"), situat entre la roca Scooby Doo i la roca de color clar anomenada Lamb, per fer l'anàlisi del sòl fosc d'aquesta zona i de Lamb.

La Terra va sortir a les 8:47 p.m PDT (Sol 18) i es va amagar a les 10:25 a.m. del dia 22.
El Sol va sortir a les 11:54 p.m.

Si truqueu al 1-800-391-6654 podreu escoltar un part de l'estat de la Pathfinder.

El dilluns, dia 21, es va restablir el contacte amb l'estació a Mart. "Com ha canviat tot en un dia!", va dir Brian Muirhead, director del projecte Pathfinder, "Hem pogut recuperar totalment les comunicacions, tant amb l'antena de baix guany com amb la d'alt guany. L'equip està molt content amb la situació actual". "La major part dels problemes ténen la seva causa a la Terra, no a Mart", va dir Muirhead, "intentarem eliminarl-os els propers dies".

En primer lloc es fa dur a terme una sessió de comunicacions amb l'antena de baix guany, a les 10:38 p.m. PDT del 20 de juliol, i una altra a les 1:36 a.m. del 21, a baixa velocitat (40 bps). A les 3:22 a.m. PDT, es va arribar a 150 bps a una tercera sessió. Es van recuperar les dades magatzemades i es va poguer comprovar que l'estació funciona correctament.

A les 4:50 a.m. PDT, es va fer una comprobació per assegurar que l'antena d'alt guany apuntava correctament cap a la Terra, i a les 6:43 va començar la descàrrega de dades a 8,200 bits per segon. També es van enviar les correcions dels programes per evitar el "reset" de l'ordinador.

La Terra va sortir a les 8:07 p.m PDT (Sol 17) i es va amagar a les 9:45 a.m. del dia 21.
El Sol va sortir a les 11:15 p.m. i es va amagar a les 9:45 a.m.

El diumentge, dia 20, a les 3:14 a.m. PDT, es va rebre el senyal de l'antena d'alt guany de la Pathfinder, però amb una intensitat menor de l'esperada, i no es van rebre dades. Es va tornar a intentar la comunicació més tard, de 7:03 a 7:27 a.m. PDT, sense èxit. El problema sembla relacionat amb l'enllaç, i no pas amb el problema de "reset" de l'ordinador de dies abans. Es disposa de molt poca informació per solucionar-lo. Aquesta nit s'emprarà l'antena de baix guany, mentre no s'arribi a esbrinar la causa del problema. El rover espera al costat de la roca Scooby Doo. La Terra va sortir a les 8:07 p.m PDT (Sol 17) i s'amagarà a les 9:45 a.m. del dia 21.
El Sol va sortir a les 11:15 p.m.

Si truqueu al 1-800-391-6654 podreu escoltar un part de l'estat de la Pathfinder.

El dissabte, dia 19, la Terra, que havía sortit a les 6:07 p.m PDT del dia 18 (Sol 15), es va amagar a les 8:25 a.m. del dia 19.
El Sol va sortir a les 9:55 p.m. i es va amagar a les 10:51 a.m.

La transmissió de dades es va ajornar per problemes amb els ordinadors en terra. El rover Sojourner va emprar les seves rodes per gratar la capa superficial de Scoobie Doo i poguer col.locar el sensor APXS a la superfície fresca. Malgrat tot, sembla que va fer mal contacte, i s'haurà de tornar a repetir la maniobra.

El divendres, dia 18, la Terra, que havía sortit a les 6:07 p.m PDT del dia 17 (Sol 14), es va amagar a les 7:46 a.m. del dia 18.
El Sol va sortir a les 9:15 p.m. i es va amagar a les 10:12 a.m.

Es van rebre 58 megabits de dades, que inclouen una imatge de la panoràmica on s'hi veu el turó de les "Twin Peaks" que està més al nord.

El dijous, dia 17, la Terra, que havía sortit a les 5:27 p.m PDT del dia 16 (Sol 13), es va amgar a les 7:06 a.m. del dia 17.
El Sol va sortir a les 9:35 p.m. i es va amagar a les 9:33 a.m.

Al matí, en finalitzar el sol 13 de l'estada de la Pathfinder a Mart, l'equip d'enginyers va informar de l'origen dels problemes amb els ordinadors: "Els resets de l'ordinador del lander van ser produits per un programa que no va poguer complertar un procés dins del temps previst", va dir el Director de Vol Brian Muirhead: "El procés no tenía prou prioritat per poguer finalitzar. Només caldrà afegir-hi una instrucció al programa per donar-li una prioritat més alta a aqueesta tasca". Està previst enviar les modificacions pel programa al dissabte 19.

Es van rebre 58 megabits de dades, que inclouen les primeres imatges de les vuit que formaran una "super-panoràmica" en color del paisatge que envolta la nau. La resta es rebrà dins d'un parell de dies.

S'ha publicat una nova animació del rover que mostra com recorre 2,5 m para aproximar-se a Scooby Doo. Durant el sol 14 està previst analitzar aquesta roca de color clar amb l'espectròmetre APXS del Sojourner.

El dimecres, dia 16 (Sol 13), la Terra va sortir a les 4:47 p.m PDT (del dia 15) i es va amagar a les 6:26 a.m. del dia 16.
El Sol va sortir a les 7:56 p.m. i es va amagar a les 8:54 a.m.
L'equip dientífic té programat analitzar durant el Sol 14 (dies 17-18) la roca Scooby Doo. També es vol fotografiar la posta de Sol y la lluna Phobos.

El dimarts, dia 15 (Sol 12), la Pathfinder va enviar un total de 65 megabits de dades a la Terra.

La composició de Yogi és semblant a la dels basalts, amb baix contingut de quarz.
El rover Sojourner es va separar de Yogi i es va dirigir cap a "Scooby Doo". Va recorrer 3,6 m i es va quedar a poc més de 2 m de Scooby Doo, per analitzar el sòl. Quan hagi analitzat "Scooby Doo," es dirigirà cap a les roques "Half Dome," "Wedge," "Shark" i "Flat Top."

Les observacions periòdiques realitzades amb el telescopi espacial Hubble mostren que la tempesta de pols detectada a Vallis Marineris abans de l'arribada a Mart de la Pathfinder ha desaparegut. Part de la pols sembla que ha anat cap a Ares Vallis. Des de la Pathfinder s'ha observat que els nivells de pols quasi s'han triplicat recentement. A més, la nuvolositat que es veia prop del pol sud sembla haver disminuit a mida que la pols es dispersava cap a aquestes regions. Es tractava de núvols relativament baixos, car els cims d'alguns volcans d'alçada superior als 15 km sobresortien a través de la capa de núvols.

El Sol 11, la Teerra va sortir a les 4:07 p.m PDT i es va amagar a les 5:46 a.m.
El Sol va sortir a les 7:16 p.m. i es va amagar a les 8:15 a.m.
La càmera IMP va obtenir imatges del la sortida del Sol per deduir l'opacitat atmosfèrica. Les connexions amb la Pathfinder van començar a les 7:40 p.m. y van finalitzar a les 5:10 a.m. PDT.

El dilluns, dia 14 (Sol 11), després de quasi una hora de transmissió de 90 megabits de dades de la composició de Yogi, informació meteorològica i part d'una nova panoràmica en color de 360 graus, es va interrompre la sessió a meitat per un nou problema d'aturada i engegada automàtica de l'ordinador. És la quarta vegada que apareix aquest problema: 5, 10, 11 i 14 de juliol. A partir d'ara intentaran no carregar massa el processador amb més d'una tasca simultània. L'APXS del rover estava preparat per realitzar l'anàlisi de la roca Yogi.

La Terra va sortir diumentge (sol 10) a les 3:27 p.m PDT i es va amagar dilluns a les 5:07 a.m.
El Sol va sortir diumentge a les 6:26 p.m. is es va amagar dilluns a les 7:35 a.m.
Les connexions amb la Pathfinder van tenir lloc a les 9 p.m. i 11 p.m. PDT.

El diumentge , dia 13 (Sol 10), es van rebre 3 megabytes de dades que s'analitzaran per intentar esbrinar quina és la causa que va obligar l'ordinador del lander a engegar de nou. És probable que es tracti d'un problema de programació. Ja s'han enviat modificacions dels programes, per evitar que torni a passar el mateix.

S'ha rebut també la tercera part d'una nova panoràmica en color, que s'ha anat obtenint durant diversos dies a la mateixa hora, perquè la il.luminació no canviés. El rover Sojourner romandrà estacionat al menys fins que es rebi la resta de la panoràmica.

El dissabte, dia 12 (Sol 9), després de comprovar que el lander havía rebut correctament les instruccions enviades des de la Terra i que el rover s'havía separat de Yogi com estava programat, es va arrivar a la conclusió de que s'havía produit un altre cop alguna fallida relacionada amb les comunicacions entre el lander i el rover, que va obligar a l'ordinador del lander a engegar de nou. És la segona vegada que passa això des del dia 4.

El divendres , dia 11 (Sol 8), no es va fer cap activitat per culpa d'un error a les comunicacions: no s'havía connectat el receptor de la Pathfinder abans de la sessió. El receptor està desconnectat normalment, per estalviar energía.

El Dr. Sam Thurman, membre de l'equip EDL, va explicar a la conferència de mig dia que la nau va ser arrossegada lleugerament pel vent, de 13 m/s, cosa que ja estava prevista. La velocitat de descens en paracaigudes quan es van engegar els cohets de frenat a 98 m del terra era de 61,5 m/s. A 21 m es van tallar els lligams del paracaigudes, de 21 m de llargada, quatre segons abans de l'impacte. Els airbags van xocar amb el terra a uns 18 m/s, amb una component horitzontal de 12,5 m/s. El primer rebot va arribar a uns 15 m d'altura. Després va rebotar 14 o 15 vegades més abans d'aturar-se, després de recòrrer 1 km en 2,5 minuts.

L'equip d'imatges va presentar una panoràmica en color del loc d'aterratge a Ares Vallis.
 

Gran Panorámica D'esquerra a dreta s'hi veuen: La rampa esquerra i part de l'antena d'alt guany. Les roques Wedge (falca) i Flat Top (sostre pla). El rover al costat de Barnacle Bill i davant de Yogi. Els materials de color clar podrien ser evaporites. Els airbags i Casper, una pedra de color clar que serà un dels propers objectius pel APXS del rover. Marques a terra fetes quan es van replegar els airbags. Una roca que sembla coberta d'esquerdes Un altre airbag i l'anemòmetre.

QuickTime VR Panorama of the Sagan Memorial Station

El dijous, dia 10 (Sol 7), es va comunicar oficialment la posició de l'estació: 19,33 graus de latitud nord i 33,55 graus de longitud oest.

El Dr. Justin Maki, de la University of Arizona, que és membre de l'equip de control de la càmera Imager for Mars Pathfinder (IMP) va mostrar una animació a la que es veia el rover apropar-se a Yogi i grimpar amb una roda en un intent fallit per aplicar l'espectròmetre. Tenía instruccions d'analitzar aquell costat, que semblava lliure de pols, però ha resultat massa irregular i vertical. Aquesta nit ho tornarà a intentar.  Juliol 10, 1997 (Sol 7) A aquesta imatge feta per la càmera IMP al Sol 6 (a les 8:45 p.m. PDT), s'hi veu el rover Sojourner fent contacte amb la roca Yogi. La roda esquerra del darrera ha grimpat per la seva superfície per acostar-se el més possible i poguer emprar més tard l'espectròmetre APXS (Alpha Proton X-Ray Spectrometer), que permetrà esbrinar la composició química de Yogi.

El Dr. Carol Stoker, de l'Ames Research Center de la NASA, va mostrar un model virtual en 3 dimensions de la zona a la que es troba l'estació, que serà molt útil a l'equip científic que planeja els moviments del rover.
 

El Lander y el Rover en Marte (748k)  Modelo en realidad virtual del lugar de aterrizaje en Ares Vallis!

El Dr. Julio Magalhaes, també de l'Ames Research Center i membre de l'equip meteorològic ASI/MET, va informar que la temperatura enregistrada a 80 km d'alçada, durant el descens, era molt baixa, de -171 graus C, mentre que dels 60 als 13 km d'aláda era més templada, semblant a la que van mesurar les naus Viking als anys 70.

El dimecres, dia 9 i sisé a Mart (Sol 6), es van complertar les anàlisis del sòl al voltant de "Yogi". El rover va fer proves d'abrasió del terra, que seran d'utilitat pel disseny de la propera generació de vehicles marcians. Tambén va obtenir imatges del lander i de Yogi mitjançant les seves càmeres frontals.
 

La roca gran del fons és Yogi. El rover ha passat per sobre de la pedra que s'hi veu en primer pla i ha remogut el terra.

El Dr. Peter Smith, investigador cap de l'equip de la càmera IMP, va comentar que semblava estrany que tots els membres de l'equip ssegueixin l'hora marciana, amb un cicle diari de 24 hores i 37 minuts: diuen 'bon dia' a l'amagarse el sol, empren ulleres 3-D vermelles i blaves, i anomenen Sols als dies i dies a les nits.

Els propers objectius del rover són un parell de roques de color clar: "Casper" i "Scubee-Dubee-Doo", properes al lander. La setmana que ve han fet plans per obtenir imatges de la sortida i posta de sol, de les llunes de Mart (Phobos i Deimos), i dels turons "Twin Peaks".

El dimarts, dia 8 i cinqué a Mart (Sol 5) ja s'havíen obtingut 1575 imatges d'Ares Vallis. Les dades es transmeteixen a una velocitat de 8500 bps.
El part meteorològic d'avui és molt semblant al d'ahir: la temperatura a les 3 de la tarda, hora local a Mart, era d'uns 5 graus Fahrenheit, la pressió era d'uns 6,74 mil.libars, i bufen vents suaus del nord-oest. Dins de 59 o 60 dies arribarà la tardor i canviarà el temps. La pols atmosfèrica es troba uniformement distribuida fins a 40 km d'alçada. La visibilitat és d'uns 32 km o més, aproximadament com la d'un dia de moderada contaminació a Lo Angeles.

Les anàlisis de Barnacle Bill, la primera roca estudiada pel rover, d'un pamo de llarg i aspect rugós, mostren que és anormalment rica en sílice, un mineral més típic de les roques terrestres que de les marcianes. A la Terra, algunes roques volcàniques conténen sílice en forma de quarz. La composició de Barnacle Bill és distinta a la dels meteorits SNC, que es consideren típics de Mart, però semblant a la de les andesites terrestres, un tipus de roques volcàniques que es formen per fusió de les roques de l'escorça a les zones de subducció. El que semble estrany és que fins ara es pensava que a Mart no hi ha hagut mai plaques tectòniques... Els científics empraran els espectres de la llum reflexada per Barnacle Bill per esbrinar si es tracta d'una roca sedimentària composta per fragments diversos, o és 'homogènia', com les roques volcàniques.

El dilluns, dia 7 i quart a Mart, Ron Baalke comentava l'ambient d'entusiasme que es respira al Jet Propulsion Laboratory. "Tots flotem a 1 metre del terra", va dir. La primera fotografía del 'lander' feta des del rover mostrava només una pila d'airbags.
 

Juliol 7, 1997

Una de les primeres imatges obtingudes des d'una de les dues càmeres davanteres del rover. Mostra els 'airbags' parcialment desinflats i, dalt a la dreta, l'antena d'alt guany.

La càmera IMP (Imager for Mars Pathfinder) del lander s'ha aixecat al seu suport a un metre d'alçada. Una de les fotos mostra al rover Sojourner 'ensumant' la roca "Barnacle Bill", els eu primer objectiu, que va estar analizat-hi tota la nit. Les dades de l'anàlisi del sòl caldrà filtrar-les per eliminar el soroll produit per l'excessiva temperatura en començar les mesures. El proper objectiu és "Yogi", una altra roca propera que sembla envoltada per un solc, i el sòl al seu voltant.
 

Juliol 7, 1997

(esquerra) Aquesta imatge mostra el Sojourner poc després d'elevar la càmera Imager for Mars Pathfinder (IMP) el dia (Sol) 3. El rover es va desplaçar des d'aquesta posició a una altra més adient per aplicar l'espectròmetre APXS a Barnacle Bill. L'APXS, localitzat a la part de darrera del rover, no s'hi veu.  (dreta) Aquesta imatge mostra el rover Sojourner examinant "Barnacle Bill" amb l'APXS. La imatge es va obtenir amb la càmera IMP situada a 1,8 m d'alçada.

Cap al sud, a uns dos quilòmetres, s'hi veuen dos turons, als que s'ha batejat com "Twin Peaks". Una mica mès a prop a la mateixa direcció hi ha una depressió amb aspecte de canal. El Dr. Jim Bell, de la Cornell University, va explicar que les diferente tonalitats vermelloses del terra indiquen el grau d'oxidació dels materials. Els mès foscos ténen aspecte de roques volcàniques. El Dr. Michael Malin va dir que les inundacions que van modelar aquesta regió hauríen pogut omplir la conca de la Mediterrània.

El diumentge, dia 6 va ser el tercer a Mart. Es va obtenir una panoràmica de 360 graus amb els dos objectius i filtre vermell. Els controladors van emprar després les imatges, en tres dimensions, per planejar els objectius del rover. El primer consisteix en analitzar "Barnacle Bill" amb l'APXS. Es tracta d'una roca d'aspecte rugós situada a 36 cm del lloc on el rover està estacionat. La velocitat de comunicació amb la Pathfinder ha augmentat a 8 kb/segundo, tot un record. La temperatura a Ares Vallis, moderada, era de - 76 graus Farenheit i la pressió de 6,8 mil.libars. Bufaven vents suaus del sud-est. Per demà es preveuen temperatures de 10 graus F, que baixaràn a -105 graus a la nit.

El matí del dissabte, dia 5, segon sol a Mart, va ser molt tens per culpa de que la comunicació amb el rover era intermitent i poc fiable per una pèrdua de sincronía entre el rover i l'estació fixa (lander). Aproximadament a les 5:00 pm PDT es va confirmar que el problema s'havia resolt re-inicialitzant alguns paràmetres del módem del rover. Dues hores després es va anunciar que les dues rampeas de descens s'havíen desplegat amb èxit. Després d'estudiar curosament les imatges, els tècnics van decidir fer baixar el rover per la rampa de la dreta, que presentava una inclinació de només 20 graus i menys pedres a prop. De totes maneres, les dues rampes eran segures, car el vehicle podría haver baixat fins i tot per una rampa inclinada 30 graus. La càmera IMP va mostrar clarament el descens i les marques de los rodes del rover al terra marcià a les 10:59 p.m. PDT. El rover es va aturar a meitat de baixada per fer una fotografía, i va trigar 4 minuts en baixar fins al terra. Després es va estacionar a 10 cm del final de la rampa i va passar les 10 hores de la nit analitzant el sòl amb l'espectròmetre APXS de raigs X (Alpha Proton X-Ray Spectrometer).
 

Juliol 5, 1997

"De sis grapes a terra!" Imatge obtinguda al 5 de Juliol de 1997 per la càmera IMP. El Sojourner ha baixat la rampa i comença la seva exploració de Mart després d'un viatge de set mesos des de la Terra. El primer objectiu a analitzar amb l'espectròmetre de raigs X serà el sòl. Fixeu-vos a les marques que deixen les rodes al terra.

Algunes dades - l'hora exacta del descens - no es van poguer transmetre immediatament, degut a que el descens del rover va tenir lloc només 10 minuts abans de que la Terra s'amagués sota l'horizó d'Ares Vallis, i les comunicacions no es van reprendre fins les 11 a.m. del diumentge, 6 de juliol.

El dia 4 a las 7:30 a.m (PDT) es trobava a uns 198.000 quilòmetres de Mart. La seve velocitat respecte al planeta Vermell era de 24.500 km/h. A les 9:32 es va desprendre el mòdul de travessía, i a les 10:02 va entrar en contacte amb l'alta atmosfera, 4 minuts i mig abans de l'aterratge, previst per les 10:07 a.m. Pacific Daylight Time. Les correccions finals de trajectòria previstes per 12 i 6 hores abans de l'entrada a l'atmosfera marciana no van ser necessaries: la Mars Pathfinder es dirigía directament al centro de l'el.lipse d'aterratge. L'angle de penetració a l'atmosfera - de 13,9 graus - es va apartar nomé 3/4 de grau del valor previst (14,2). Pieter Kallemeyn, cap de l'equip de navegació, va calcular que la nau entraría en contacte amb la superfície marciana al punt situat a 19,0 graus de latitud nord i 326,3 graus de longitud est. La precissió aconseguida, va dir Kallemeyn, equival a fer un forat en un a Texas llançant la bola des de California.

A les 10:07:25 a.m. (Pacific time) va entrar en contacte amb la superfície de Mart. Quasi instantàniament, es va rebre un senyal feble procedent d'una antena situada a un dels pètals, que indicava que la Mars Pathfinder es trobava recolçada sobre la seva base. 90 minuts després es van rebre senyals que indicaven el desplegament dels pètals, a l'aguait de que es fes de dia a Ares Valles. A les 2:07 PDT, segons estava previst, es van rebre dades de l'entrada, descens i aterratge. La nau es trobava a uns 20 km al sud-oest del loc previst i inclinada nomé 2,5 graus. La temperatura atmosfèrica era una mica més alta que la detectada 20 anys abans per les naus Viking.

A les 4:28 p.m. PDT va començar la primera transmissió d'imatges mitjançant l'antena d'alt guany: unes 120 fotografíes de la mida d'un segell de correus, obtingudes abans de desplegar el suport de la càmera IMP (Imager for Mars Pathfinder). A la roda de premsa que va tenir lloc a les 6:30 p.m. es va publicar una panoràmica en color d'Ares Vallis que va provocar aplaudiments entusiàstics: un desert pedrós amb grans blocs i turons a l'horitzó. Es suposa que per aquesta regió va circular fa molt de temps un cabal 1000 vegades superior al del riu Amazones.
 

Un dels airbags s'hi veia a les imatges insuficientement replegat, enrrotllat a sobre de la vora del pètal on es trobava el rover. Es va decidir aixecar 45 graus el pètal afectat per poguer retirar l'airbag. Després de provar a la Terra la maniobra es va enviar a Mart la seqüència d'ordres, a les 7:08 p.m. Un problema tècnic a l'estació de seguimient (Deep Space Network) va retrasar la recepció de les imatges que permitiríen confirmar si ja se podía desplegar amb seguretat la rampa de descens del rover.

Els científics van passar unes quantes hores a la nit comparant les fotos actuals amb les del Viking. El Dr. Peter Smith, investigador cap de l'equip de la càmera IMP, va dir que el 'lander' es troba a uns 30 km al sud d'una muntanya i a uns 3 o 4 km al nord-oest del marge d'un cràter d'uns quants quilòmetres de diàmetre. El Dr. Matthew Golombek va afegir que ja havíen triat els primers objectius pel rover: dues roques properes de diversos colors i formes que podrín tenir diferent origen i composició.

El dia 1 es trobava a uns 1,34 milions de quilòmetres de Mart. Després de 209 dies de vol, faltaven 3 dies per l'arribada a Mart. La seva velocitat respecte al planeta Vermell és de 19.300 quilòmetres per hora.

El dia 3, just 24 hores abans de l'arribada a Mart, es trobava a uns 450.000 quilòmetres de Mart, després de 211 dies de vol. La seva velocitat respecte al planeta Vermell és de uns 19.300 quilòmetres per hora. L'arribada està prevista pel proper 4 de juliol a les 19:57 (hora espanyola). Ara bé, com la llum trigarà 10 minuts i 35 segons en arribar, les senyals ens arribaran a les 20:07. Set minuts abans penetrarà a l'atmosfera marciana i, si cal, 6 o 12 hores abans es farà la cinquena i darrera correcció de trajectòria. Al matí es va fer una conferència de premsa on es va presentar una foto de Mart obtinguda el dia 2 per la nau Mars Global Surveyor.
 

Aquesta imatge és la primera obtinguda per la càmera MOC (Mars Orbiter Camera) a bord de la nau Surveyor. Es va obtenir al 2 de juliol de 1997 des de 17,2 milions de quilòmetres de Mart, 72 dies abans de la seva arribada. A aquesta distància, la resolució de la MOC és d'uns 64 km per pixel. La imatge del planeta, de 6800 km de diàmetre, medeix 105 pixels. La fotografia es va fer de manera que es veiés el lloc de destí de la Mars Pathfinder (19.4N, 33.1W), aproximadament 48 hores abans de l'aterratge. La imatge mostra el casquet polar septentrional, la plana fosca Acidalia Planitia, al mig, amb la plana Chryse, de color més clar, just a sota. També s'hi veuen les terres altes ecuatorials, ab els canyons de Valles Marineris (que s'hi veuen brillants a aquesta imatge a causa de la pols atmosf`reica). Les terres fosques Terra Meridiani i Terra Sabaea s'hi veuen a la posició de les 4, i la falca polar meridional s'hi veu a la part inferior, cobberta de boires.

Sembla que la tempesta de pols que es va detectar amb el telescopi espacial Hubble fa pocs dies no arribarà a Ares Vallis. La temperatura prevista és de - 84 graus Celsius.