La Lluna

Impactes de lleónides

Brian Cudnik va observar un breu esclat prop del centre de la zona fosca de la Lluna, mentre l'observava amb un telescopi de 36 cm d'obertura, des de Texas. Immediatament, es va posar en contacte amb David Dunham, president de la International Occultation Timing Association. Per casualitat, Dunham estava filmant la Lluna a través d'un telescopi de 13 cm, des de Mount Airy, Maryland, i va comprovar que el vídeo havia captat el fenomen, de magnitud 3. L'impacte es va produir a les 4:46:15 UT del 18 d'octubre de 1999. Probablement, es tracta d'una lleónida, doncs la Lluna va creuar el corrent de meteors dues o tres hores més tard que la Terra, on el màxim va tenir lloc a les 2 UT. Com la Lluna no té atmosfera, els impactes són més violents allí que a la Terra. Un meteorit d'1 kg produiria 20 milions de julis, i es veuria des de la Terra amb magnitud 9, o menys.

Pedro Valdés Sada, un observador situat prop de Monterrey, Mèxic, va captar en vídeo aproximadament a les 05:14 i 05:15 UT dos esclats del mateix caire, que també van ser confirmats per Dunham. Es tracta de les primeres observacions documentades d'impactes a la Lluna. Dunham havía equipat el telescopi Schmidt-Cassegrain amb un reductor de focal Orion, per augmentar el camp visual unes 3 vegades i la lluminositat (f) de 10 a 6,3. Segons els seus càlculs, l'impacte es va produir a Oceanus Procellarum, prop del cràter Cardanus, al punt de coordenades 71º W, 14º N. El cràter produït és massa petit per que es pugui veure amb telescopi des de la Terra, doncs el seu diàmetre ha de ser inferior als 100m.

Precedents:

Segons sembla, els monjos de Canterbury van observar al juny del 1178 un impacte a la Lluna. Jack Hartung, astrònom i geòleg, relaciona aquesta observació amb el cràter Giordano Bruno. Del seu aspecte es dedueix que és de formació recent.
Al 1953, Leon Stuart va obtenir una foto de la Lluna que mostra prop del terminador un punt brillant, que alguns van interpretar com l'esclat produït per l'impacte d'un meteorit.
Astrònoms de la universitat de Boston van detectar al 1998 la formació d'una cua d'àtoms de sodi pocs dies després del màxim de les Lleónides. Per uns dies, la Lluna es va convertir en un cometa.

Nov. 99