27 d'agost, 2000. 99 km d'altura orbital. 3 km d'amplada.
Un dia després d'engegar una altra vegada el seus motors per elevar l'altura orbital, NEAR va obtenir aquesta vista de la Cadira. Les imatges obtingudes durant les properes setmanes permetran fer un mapa global de l'hemisferi sud, semblant a l'elaborat per l'hemisferi nord mitjançant les dades obtingudes entre el febrer i l'abril de 2000. 28 d'agost, 2000. 100 km d'altura orbital. 3 km d'amplada.
El cráter més gran té uns 2.200 m de diàmetre. Les marques al seu marge corresponen a impactes produits posteriorment. 29 d'agost, 2000. 50 km d'altura orbital.1,43 km d'amplada.
Mig dia a la Cadira. La llum solar cau quasi verticalment, fen lluir el regolit exposat recentment. No destaca cap relleu, excepte els blocs més grans, que es distingeixen per la curta ombra que projecten a la seva base. 30 d'agost, 2000. 97 km d'altura orbital. 4,1 km d'amplada.
Aquesta imatge d'una regió meridional d'Eros servirà per elaborar mapes. Es va obtenir mirant directament cap al nadir, és a dir, cap a baix, cap al centre de l'asteroide. 1 de setembre, 2000. 83 km d'altura orbital. 2,7 km d'amplada.
Prop del marge superior s'hi veu un cràter d'impacte força gran, d'uns 400 m de diàmetre, superposat a un solc llarg, d'uns 140 m d'amplada i pocs metres de fondària. El solc és, doncs, relativament vell. Probablement, es va produir per esfondrament del regolit superficial dins una fractura profunda. 2 de setembre, 2000. 51 km d'altura orbital. 1,4 km d'amplada.
Aquest cràter de 5,3 km de diàmetre s'anomena la petjada. Els dits de la pota són en realitat cràters petits superposats al marge meridional. A les zones clares, els materials més foscos han lliscat cap al fons del cràter, descobrint el regolit profund, sense alterar. 3 de setembre, 2000. 83 km d'altura orbital. 3,5 km d'amplada.
5 setembre, 2000. 100 km d'altura orbital.
Zona occidental de la cadira, esquitxada amb taques clares. 5 setembre, 2000. 100 km d'altura orbital. Mosaic fet amb quatre imatges.
La zona cóncava visible dalt a l'esquerra correspon a la regió coberta de blocs que apareix a la imatge publicada al 4 d'abril de 2000. 6 septiembre, 2000. 101 km de altura orbital.
Perspectiva de l'hemisferi sud. Els cràters de l'esquerra tenen una mica més d'1 km de diàmetre. 6 de setembre, 2000. 101 km d'altura orbital. 4,4 km d'alçada.
Solcs i carenes a la cadira de muntar. 8 de setembre, 2000. 100 km d'altura orbital. 4,4 km d'amplada.
Diversos solcs creuen aquesta regió per l'angle esquerre de dalt a baix. Els cràters grans semblen haver estat esborrats de la meitat dreta. El regolit profund, més brillant, ha quedat al descobert als vessants dels cràters de la zona inferior. Mosaic de 4 imatges obtingudes al 9 de setembre de 2000 a 100 km d'altura orbital.
La zona corbada brillant és l'ampla carena que separa la cadira de muntar de la regió on els blocs són més abundants (4 d'abril a l'esquerra). Dalt a la dreta, amb forma de falç, s'hi troba la depressió amb franges clares i fosques que mostraven les imatges publicades al 9 de maig i al 2 de juny.
Mida original: 612x1371 pixels (121K)9 de setembre, 2000. 100 km d'altura orbital. 4 km d'amplada.
L'extrem oriental d'Eros té una forma menys arrodonida que l'occidental. A sota del centre de la imatge i prop de l'horitzó s'hi veu un grup de blocs y algunes carenes, que s'estenen cap a l'angle inferior esquerre. 16 setembre, 2000. 100 km d'altura orbital. Mosaic fet amb dues imatges.
Els marges dels cràteres més grans estan molt desgastats, la qual cosa indica que són relativament vells. La concavitat ampla visibla a l'horitzó superior correspon a la zona coberta de blocs que apareix a la imatge publicada al 4 d'abril de 2000. 10 de setembre, 2000. 100 km d'altura.
Psyche és el cràter més gran d'Eros, amb 5,3 km de diàmetre. Alguns cràters superposats al seu bord li donen l'aparença d'una empremta d'animal. Les depressions i cingles visibles en el seu interior són relativament recents. Aquest mosaic es va obtenir quan la nau NEAR Shoemaker passava per la vertical del centre del cràter. Els blocs tendeixen a acumular-se al voltant del punt més baix, que no coincideix necessàriament amb el centre. 16 setembre, 2000. 100 km d'altura orbital. Mosaic composat per quatre imatges. 9 km d'amplada.
La paret oest de la cadira il·luminada en sortir el Sol, mentre el fons encara roman en ombres. 19 de setembre, 2000. 100 km d'altura orbital.
Aquesta pel·lícula conté tres seqüències: comença amb una panoràmica des d'una regió fortament crateritzada fins arribar a la cadira, després mostra el terminador i, finalment, un altra panoràmica que termina a sobre del marge de Psyche, el cràter més gran d'Eros. 21 setembre, 2000. 100 km d'altura orbital. Mosaic composat per quatre imatges. 11 km de costat major.
Aquest mosaic mostra la regió al sud oest de Psyche, el gran cràter de 5,3 km de diàmetre. La carena que baixa en diagonal cap a la dreta és un dels trets més antics d'Eros, com hom pot deduir del gran nombre de cràters superposats. 26 de setembre, 2000. 100 km d'altura orbital. Mosaic composat per quatre imatges.
La cadira de muntar vista des del sud. La zona pigallada visible baix a la dreta és la zona coberta de blocs fotografiada al 6 de març de 2000. que va estar publicada al 4 d'abril. 2 d'octubre, 2000. 100 km d'altura orbital. Mosaic composat per quatre imatges.
7 d'octubre, 2000. 103 km d'altura orbital. 4,7 km d'amplada.
La càmera va obtenir quatre imatges consecutives de l'interior de la cadira amb intervals de 18 minuts entre elles, mentre la il·luminació canviava. 10 d'octubre, 2000. 100 km d'altura orbital. Mosaic composat per quatre imatges.
Mosaic de navegació, obtingut per determinar acuradament la posició de la nau NEAR Shoemaker. 16 d'octubre, 2000. 100 km de altura orbital.
La il·luminació quasi vertical fa difícil distingir els tres cràters alineats verticalment, a la part central de la imatge. Destaquen alguns blocs grans, de més de 100 m de diàmetre.
